Per MIQUEL GASCÓN …
Sembla que no pugui ser… i a vegades passa; un decensis absolut per no dir un mig cabreig, per lo que a mi em va semblar una presa de pel. Estic segur que a altra gent li agradarà perquè és d’un autor estimat e interpretada per un dels millors actors de Catalunya…. però a mi gens; se’m va fer avorrida, increïblement llaaaaarga i això que dura menys d’una hora, reiterativa fins al punt de pensar… cony DIGALI EL QUE SIGUI PER FAVOR, però digali ja d’una punyetera vegada i anem a sopar que aquí estem perdent el temps.
COM DIR-HO ? és una nova producció que es basa ni mes ni menys que un text de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per l’extraordinari Xavier Alberti i protagonitzada per l’immens Jordi Boixaderas…. com és possible dir que no m’ha agradat gens ?
Com dir-ho? Plou a bots i barrals, i dues persones, un home de maduresa avançada i una noia en la primera joventut, s’enfronten sense saber ben bé per què. Plou a bots i barrals. Com dir què està passant sota la pluja?
D’entrada agraeixo a aquets 3 noms situats en el cim del teatre actual a representar una obra, encara que sigui de petit format en un Teatre poc conegut, en el cor de Gràcia. És en teoria, donar una bona oportunitat a un Teatre per donar-se a conèixer…. però malauradament casi tot ha fallat i crec que a l’Almeria Teatre li han fet un flac favor.
D’entrada el text de Benet i Jornet, no te contingut ni argument i estaria explicat en menys d’un minut (cosa que no faré). És un relat que deuria haver estat curt i que segurament afegit a altres obres del mateix format a mode de retaule, hauria estat de ben segur un èxit. Aquí l’autor l’ha errada i ha volgut allargar un text mes del doble del que hauria sigut desitjable… i segurament per tal de justificar el preu de l’entrada … l’ha allargasssssssssaaaat de tal manera que el fa pesat e insuportable…. i l’únic que te bo, sota el meu punt de vista, és el gir final que sorprèn a l’espectador i que el treu de sobte de l’avorriment i el desperta tan sols perquè pugui aplaudir. Un text que té moltes errades de coherència i que encara em faig creus de què pugui estar escrit per un dels meus autors teatrals de capçalera.
La direcció de Xavier Albertí encara es pitjor; crec que es deuria asseure una nit a les cadires de la Sala i adonar-se de què no s’escolta bé… que moltes de les frases no arriben amb claredat als espectadors… i això que nosaltres estàvem a la fila 1 de les graderies centrals. Com pot ser que no s’escolti en una Sala petita on tan sols existeixen 3 fileres per banda ? ….l’il·luminació encara es pitjor…. patètica, amb una mitja penombra tota l’estona i que moltes vegades impedeix veure l’expressió dels dos actors…. i alguna vegada ni tan sols les cares. L’escenografia inexistent…. una taula i poca cosa mes (potser no la varem veure tota perquè en cap moment es van encendre les llums !!!).
Les interpretacions dels dos personatges no puc dir que no siguin bones, però com aquell que diu no l’hem vist ni les cares…. una llàstima que es pugui malmetre a un dels millor actors de casa nostre com és Jordi Boixaderas i una promesa de bona actriu com sembla ser Clàudia Benito. Menys mal que escoltàvem les seves veus, encara que a voltes no arribaven clares i ens perdíem matisos de les seves converses.
Menys mal que hem vist varies produccions a l’Almeria Teatre que ens han agradat força i sabem que no és pas culpa de la Sala perquè té les condicions necessàries per representar com Deu mana. Si no fos així de ben segur no tornaríem a trepitjar la Sala creient infundadament que tot plegat era pel mal condicionament de la mateixa.
No puc recomanar una obra en aquestes condicions. Una nit de Teatre malmesa.
______________________________________________________________
– Almeria Teatre – Preu 20 € – (preu pagat 13 € – TresC)
_______________________________________________________________
de Josep M. Benet i Jornet
Direcció Xavier Albertí
Repartiment: Jordi Boixaderas i Clàudia Benito
Ajudant de direcció Victor Alvaro – Escenografia Victor AlGo i Jordi Soler – Vestuari i Caracterització Núria Llunell – So Jordi Bonet – Una producció de Gataro
Glups!!! Demà hi anem.
Ai, ai…………
Montse… desprès de llegir la meva crònica estic segur de què t’agradarà i és que no hi ha res millor que llegir una critica dolenta abans d’anar-hi.
Et sorprendrà i molt el final, com casi a tothom. Donar un cop d’efecte al final té un efecte teatral molt espectacular, però això no vol dir que sigui un text bo. És francament molt deficient i la posada en escena deplorable.
Ja m’ho sabràs dir
L’he deixada per l’abril, però he escoltat versions diverses del què de l’obra. Hi ha que els ha agradat i d’altres que em diuen que li sobren 20 minuts. La veritat és que fins que la vegi no puc opinar. El que sí que puc dir és que he vist obres a l’Almeria de tota mena, de text i musicals i crec que ja la sala de per sí té un problema de so. A mi sempre m’ha semblat una sala molt freda, ara menys amb el públic a tres bandes, però em costa ficar-me a les obres en aquesta sala, on són molt bones o hi ha una paret que no aconsegueixo traspassar.
Jo sóc del que opina que li sobre mes de 20 minuts. L’ultima obra que varem veure a l’Almeria Teatre va ser “Over the moon” i la veritat és que l’obra a 3 bandes va apropar molt al public aquest magnific musical. També és veritat que tots anaven amb micro.
És possible que ara aquesta posició a 3 bandes no sigui bona pel Teatre de text i sense micros… quant els actors es giren, encara que els tinguis a 50 cm no escoltes el que diuen. Potser si, tens raó i la Sala deuria millorar la seva acústica.
Per on no passo, és per la il·luminació similar a un parell d’espelmes; aquesta il·luminació és volguda pel responsable de la direcció. Recomano als espectadors que portin llanterna de cap. Un desastre.
Gracies pel teu comentari aquí al Bloc.
Ostres Miquel!!!!,a nosaltres no ens va desagradar.Si que no era per tirar coets,però nosaltres vam sortir dient quasi tres estrelles,però una ??,no m’ho esperava pas.
És cert que per aquesta obra no era adequat una posada en escena a tres bandes,ja que en moltes ocasions els teníem d’esquena i això feia que no els sentíssim en molts moments.Tens tota la raó.Nosaltres també vam ser a primera fila i molts cops no sentíem el que deien,però com us vaig comentar,al meu costat hi seia en Xavier Albertí,i vaig pensar que posaria remei a tots aquests errors,ja que l’obra no s’estrenava fins al cap d’uns dies.
El text fluix,també estic d’acord.
Potser vaig ser una mica venebolent pel fet de que surt en Jordi Boixaderas i és un actor que m’encanta.
M’encanta la teva sinceritat.
Una abraçada.
La gent va a veure a en Boixaderes i a mes a mes saben que de ben a prop, però el text és deficient i te errades de coherència.
Quin sentit te en aquells moments “dolorosos” en el que en teoria intenta fer el menys dany possible a la noia protagonista fer-li saber precisament en aquell moment que esta atret físicament per ella ? No hi ha per on agafar-ho.
Amb mitja hora menys el text hauria estat digne… intentar allargassar-ho sense sentit espatlla tot plegat.
Efectivament, no hi ha com una crítica “no favorable” com per intentar veure possibilitats al producte.
Plenament d’acord amb el tema il.luminació: moltes estones es perd l’expressió dels dos personatges, sobretot la mirada. No sé si en Xavier Albertí és el que volia (potser per demostrar la part fosca i oculta de cada protagonista? O volia que només els sentiments “es veiessin damunt l’escenari? Però una mala passada pels espectadors).
L’audició, jo em vaig perdre amb tres ocasions. La veritat és que vaig posar “a tope el radar” gràcies a la vostra crítica.
La interpretació, per a mí, molt bona. El Boixaderas és un actoràs, m’encanta i entusiasma com a la Neus.
La Claudia Benito, no la coneixia. Algú em pot dir alguna cosa més d’ella? Diria que és i serà una bona actriu.
El text…. és un Benet i Jornet. Conforme que, com diu en X.A., el tema podria liquidar-se amb un pim pam, i per contra s’allarga molt. Però, suposo, que la ment humana en situacions límit, és molt enrevessada. D’ aquí el títol “Com dir-ho?”. Crec que davant d’una situació que ens supera es poden desencadenar un seguit de situacions/sentiments que dificilment s’haguessin manifestat. La veritat és que vaig intuir de què anava el tema a la meitat de l’obra (quan vaig descartar la primera opció). I vaig trobar molt bèstia que li donés tantes voltes per dir-li a la noia el que, veritablement, venia a dir-li. Però si no, no hi hagués hagut obra de 70 minuts!
L’ escenografia , torno amb el mateix, es malmet amb la poca il.luminació.
Nosaltres estavem al costat de la porta de l’escenari, per la que entren i surten els personatges, i cada cop que l’obrien, la Carme patia un corrent d’aire!!!
Sort que vaig llegir la vostra crítica abans, perquè si no m’hagués perdut una part de l’obra. El Quim us ho agraeix: no va venir (ha, ha!).
La Claudia Benito es filla del actor Andreu Benito que ha treballat últimament al Nacional a l’obra del Albert Espinosa i a la serie de Polseres Vermelles. Per la noia aquest es el seu debut dalt del escenari i encara que li falten molts registres també creiem que serà una molt bona actriu.
Estic segur que Xavier Albertí ha volgut representar l’obra en penombra com tu dius per remarcar el diàleg…. però sota el meu punt de vista l’ha espifiat. La majoria de gent que es desplaça a un Teatre casi desconegut és per veure actuar a Jordi Boixaderas.
L’actuacio d’en Boixaderas com sempre perfecte, però això no és suficient per aixecar un espectacle fallit per no saber-ho fer mes breu i amb una mica mes de coherència. És normal que en un moment així el protagonista li faci saber que és sent atret sexualment per ella???….. precisament deuria d’intentar fer-li el menys mal possible.
L’ha allargassat per justificar el preu d’una entrada al Teatre… i clar amb mitja hora no és suficient.
Demà ens veiem a París.
Oh! la, là!!
Retroenllaç: Com dir-ho? (Almeria Teatre) – Puntuació 3/5 |