Per IMMA BARBA … 

I com cada any, un cop decidides  les nostres vacances comencem a llegir llibres relacionats amb el destí escollit per tal d’anar “fent boca”. Aquesta vegada he començat pel llibre Amèrica, Amèrica de Xavier Moret que tot i que va ser escrit l’any 1998 crec que continua tenint vigencia.

Quan llegim un llibre de viatges estem acostumats a que el narrador viatja sol o en parella, però en aquesta ocasió Xavier Moret viatja en família, en un cotxe llogat pels Estats Units. L’acompanyen la seva dona i la seva filla adolescent amb una amiga. Inevitablement es produeix el xoc d’interessos en el viatge i es curiós observar que on els adults, representants de la generació del 60, busquen historia i cultura, els mes joves, imbuïts dels gustos dels 90, busquen referencies televisives i consumisme.

Un viatge en cotxe per l’oest dels EEUU sempre evoca somnis de llibertat i mites. Fer el recorregut de la mà de Xavier Moret significa llegir un munt de referencies a pel·lícules, llibres i discos. “Amèrica, Amèrica” no tracta nomes de paisatges ni d’experiències viscudes en el propi viatge, sinó que cada pàgina està plena de referencies culturals relacionades amb els mons del cinema, de la música o de la literatura.

Ciutats com San Francisco, Las Vegas o Los Angeles i espais naturals com Yosemite, el Gran Canyon o la Ruta 66 son el espai vital por on transcorre el viatge del nostre narrador.

“Hi ha carreteres de moltes menes, als USA. Les interestatals, per començar, son les mes ràpides. Per entendren’s son aquelles d’un grapat de carrils, aïllades del paissatge, per on circulen uns camions immensos, amb cabines com cases, vidres fumats i tubs d’escapament que semblen ximeneias cromades. Després hi ha les mes modestes, les secundàries de diferents categories….. Les anomenen Blue Highways perquè als mapes antics les pintaven amb aquest color …..”

“Crida l’atenció la manera com els Estats Units, un país jove, ha creat una mitología a partir de personatges recents i auténtics de la Frontera i del Far West. Sorprèn, en aquest sentit comprobar que Butch Cassidy té una biografía amb dates ben concretes i que no es una invenció de Hollywood. Va ser un fora de la llei nascut el 1867 que, per escapar de la justicia, va fugir cap a l’Argentina el 1901”

“No recordo quin president dels Estats Units va dir que tots els americans haurien d’anar almenys una vegada a la vida al Gran Canyon, però pel que es veu s’ho han pres tan seriosament com si es tractés d’un pelegrinatge obligatori a La Meca. El resultat es que cinc milions de turistes visiten cada any el congost i que els mesos de juliol i agost sembla una estació de metro en hora punta…….Vivim temps de “fast tourism”, de mirar, fer la foto i marxar. O de fer la foto sense ni mirar. O d’escombrar el paissatge amb una pasada de video.”

 Xavier Moret va néixer a Barcelona l’any 1952, es periodista i escriptor i està especialitzat en periodisme de viatges per el diari El Periódico i revistes com Geo o National Geogràfic i va treballar com a redactor a La Vanguardia i al País. També ha treballat com a reporter per a TV3.

Escriu la seva obra en català si be la major part ha estat traduïda al castellà. Alguns títols també al francès, al alemany i al grec.

Xavier Moret

Es autor de novelas com  “L’americà que estimava Moby Dick” (1985), “Qui paga, mana” (1997),“L’home que adorava la Janis Joplin” (2004) o “Tramuntana” (2011) i de llibres d’aasaig com “La tradició negra del Raval” (2010).

Com a escriptor de literatura de viatges compte amb las següents obres :

• Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West (1998)
• Boomerang. Viatge al cor d’Austràlia (2000)
• Europa Express (2001)
• Islandia, l’illa secreta (2002)
• El català de la Terra del Foc (2004)
• Collserola, pas a pas (2004)
• A la sombra del baobab (2006)
• Viatge per la Costa Brava (2008)