Per MIQUEL GASCÓN …

Dissabte passat, 2 de març 2013, anàvem al Palau de la Musica quasi bé per obligació ja que estem abonats i no era pla de perdre les entrades, però sincerament ens venia molt mes de gust anar a veure la retransmissió en directe des de Nova York als cinemes Icaria Yelmo  de l’òpera PARSIFAL de Wagner, sobretot per l’actuació de Jonas  Kaufmann.

El que no sabíem abans de començar, és que el concert del Palau esdevindria antològic i que el public sortiria amb les mans ben vermelles dels aplaudiments i els mes entusiastes quasi be afònics del “Bravos” cridats a ple pulmó al finalitzar la tercera peça del concert.

No era per menys, ja que aquest vuitè concert de la Temporada Palau 100, els protagonistes principals eren la extraordinària …

…SYMPHONIEORCHESTER DES BAYERISCHEN RUNFUNKS   i el ja mític director indi ZUBIN MEHTA.

Zubin Mehta va nèixer a l’any 1936, al si d’una família parsi de Mumbai, índia, essent fill de Mehli Mehta, que era violinista i director fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai. Inicialment va voler estudiar medicina, però als divuit anys va anar a Viena a estudiar música amb l’eminent professor Hans Swarowsky. A la mateixa acadèmia va ser company de Claudio Abbado i de Daniel Barenboim.

1 – Franz Liszt (Raiding, Imperi austríac, 1811 – Bayreuth, Imperi alemany, 1886)

Mazeppa, poema simfònic núm 6, S. 100 (****)

L’impressionat inici d’aquest poema simfònic, ja va deixar clar que aquesta nit seria un nou triomf del director estimat per el public de Barcelona, Zubin Mehta, que una vegada i un altre aconsegueix que el seu public barceloní esgoti les entrades dels concerts que participa.

Narra la història d’Iván Mazepa, que va seduir a una noble dama polonesa, pel que va ser amarrat nu a un cavall salvatge que el va transportar a Ucraïna. Allà, va ser alliberat pels cosacs. descriu el viatge de l’heroi a través de les vastes estepes al primer moviment. La secció de cordes interpreta el tema principal, que es transforma i distorsiona amb sis cops dels timbals, que evoquen la caiguda del genet. Després d’un silenci, les cordes, el fagot i la trompa solista expressen la sorpresa de l’accidentat, ressuscitat per les trompetes en Allegro marziale. Els cosacs col·loquen  a Mazepa al capdavant del seu exèrcit (s’escolta una marxa) i el tema de l’heroi es trenca per acabar en la glòria.

2 – Béla Bartók (Nagyszentmiklós, Hongria -actualment Sânnicolau Mare, Romania- 1881 – Nova York,  1945)

Concert per a piano i orquestra núm 2, Sz 95 (****)

Les cordes de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, sonen amb una gran calidesa i lluminositat, els metalls no acostumen a ser estridents com en moltes orquestres conegudes. Aquest concert va sonar amb força devastadora i contrastos espectaculars e interpretat al piano pel molt anomenat pianista israelià d’origen rus Yefim Bronfman (ara nacionalitzat americà des de 1989). Va meravellar al public de tal manera que va d’haver d’efectuar un parell de bisos abans del descans.

3 – Piotr I. Txaikovski (Vótkinsk, 1840 – Sant Petersburg, 1893)

Simfonia núm 5, en Mi menor, op. 64 (*****)

En la interpretació d’aquesta simfonia, Zubin Metha va arribar a la perfecció i això es notava clarament en l’ambient. Els estossecs que ja acostumem tots a considerar “normals” es van esvair i la Sala va quedar com paralitzada i extasiada, en un quasi absolut silenci. L’orquestra va sonar d’una manera sobrehumana… els moviments dels violins semblaven talment una composició coreografica d’una perfecció màgica.

Al finalitzar el 4art moviment, el public dempeus va aplaudir en el que semblava mes que un concert, una festa on tothom estava meravellat del que acabava d’escoltar.

En les propines que es va veure obligat a fer, ja que el public no abandonava les localitats sota cap concepte, es va interpretar un vals de Txaikovski i la polca de Josef Hellmesberger que s’ acostuma a tocar en el popular concert d’Any Nou de Viena, que ell mateix ha dirigit els anys 1990, 1995, 1998 i 2007.

El Palau s’ensorraba  !!!

El public, entre ells nosaltres, sortíem amb una cara de felicitat que feia riure… i és que havíem viscut el que podria catalogar-se com un dels millors concerts de la història del Palau. Els comentaris a la sortida eren molt similars…. un 10 !!! … no oblidarem mai aquest concert !!! quina diferencia amb la direcció de l’OBC !!! Aquest home és un geni !!!

________________________________________________________________

– Palau de La Musica Catalana – Preus de 175 € a 25 €

( preu pagat 33,75 € – abonament 25% descompte)

________________________________________________________________