– Teatre – EL REI DE LA SOLEDAT (****) de Xavi Bobés (Playground) – Sala Gaudí de la Pedrera – 28/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

A la segona sessió del dijous passat a la Pedrera de Barcelona, si que varem poder anar plegats l’Imma i jo, encara que l’organització del cicle “Noves escenes, Noves mirades”, ens va fer un flac favor als que havíem vist el primer espectacle, ja que varem tenir que córrer i a sobre les butaques quant varem arribar a l’altre sala, ja estaven gairebé plenes.

El rei de la soledat -logo

Teníem moltes, però que moltes ganes de conèixer un altre treball de Xavi Bobes, ja que des de el dia que el varem descobrir en un altre treball l’any passat al NEO 2012, ens va deixar enlluernats, i ens vam prometre de seguir tots els seus espectacles. Si voleu veure la crònica de INSOMNIS aquí teniu l’enllaç.

El Rei de la soledat - voltar 3-imp

EL REI DE LA SOLEDAT (****), és un treball mes antic que INSOMNIS, però de la mateixa categoria de Teatre d’objectes. Com veieu la nostra valoració torna a ser molt alta i encara que el primer impacte del primer espectacle ara no s’ha produït tornem a gaudir d’un treball teatral perfecte, on tot esta ben mesurat i de nou te una creativitat i fantasia difícil d’aconseguir.

El rei de la soledat és un espectacle de teatre visual que presenta un univers ple d’amagatalls, estructures decadents i personatges solitaris.
El Rei de la Soledat 2El procés de creació s’inicia amb la mescla de diferents disciplines artístiques mitjançant el joc de l’atzar: s’escriu un conte, s’inventa un assaig/espai de joc anomenat “regne de la soledat” on es qüestionen i es proven els possibles diàlegs entre diferents disciplines i s’improvisa amb objectes des d’un punt de vista poètic pel que han estat i volgut dir en relació amb l’home (penetrar en el record d’aquests objectes per rescatar experiències i sensacions d’aquells que els han manipulat).

El Rei de la Soledat 3

El Rei de la soledat - voltar 4-impTots els objectes que es manipulen a escena tenen un punt en comú: són coses trencades , objectes obsolets. Éssers deambulants de les profunditats, monstres quotidians fantàstics perduts en el temps, lliures de codis, sense rumb. Personatges que s’han reconstruït, han modificat el seu aspecte. Situats darrere i després de tot, a la cantonada, de mig canto intuïm els viatjants cap enlloc, especialistes en perdre el temps: fugitius, invisibles, sense forma concreta, pallassos, d’ulls plorosos i ulls entremaliats… Trobem també una sèrie d’objectes – encaix per l’home per poder pensar i expressar –se, per poder portar un ordre. Conducta distant, resultat immediat.  Observar les formes i les essències des d’un punt de vista humà. Atrapar els sentits dels petits gests sense grans intencions. La senzillesa de la sinceritat en les coses. La complexitat de tot allò aparentment irreductible.Construir un espai atemporal per apreciar el valor del temps, i amb aquest, no tenir cap pressa.Destruir i reconstruir els objectes a manipular, improvisar i jugar amb l’atzar, escriure imatges i teatralitzar paraules, la fotografia observada com un element teatral i mòbil, la pel·lícula que és imatge recordada, pintura en l’aire.

Que millor que un vídeo perquè us pugueu fer una idea….

Un home, potser un escriptor, a la seva oficina, envoltat i gairebé empresonat entre els objectes que l’envolten, el telefon, la seva taula d’escriptori d’on quasi be no es belluga…te totes les andròmines que utilitza al seu voltant entre els calaixos i racons mes inversemblants. Un espectacle mut, però fascinant de debò.

La musica, els sons coordinats i sobretot les llums son una part importantíssima del espectacle, que es mereixen un merescut reconeixement. Vaig intentar parlar amb Xavi Bobes al finalitzar l’espectacle per tal de felicitar-lo, però em va ser totalment impossible ja que estava acaparat per una de les seves seguidores.

Per altre banda va ser un goig poder saludar a Maria Ros, que es la persona que porta la comunicació digital d’aquest cicle i per la qual ens varem assabentar de la seva celebració. Aquest blog ha estat una eina de contacte que valorem molt positivament.

El Rei de la soledat - voltar 2-imp

Direcció, dramatúrgia i interpretació Xavier Bobés

Espai sonor i música original: Julià Carboneras –                                                Construcció escenografia i atrezzo: Sandrine Veyry – Vídeo Albert Coma – Direcció actoral Eric de Sarria – Llums Julià Carboneras i Xavier Bobés – Construcció Petit Regne Daniel Benito

El Rei de la soledat - voltar 5-imp

______________________________________________________________

– Sala Gaudí de La Pedrera – Preu 6 € – (preu pagat 6 €)

_______________________________________________________________

Cargol El rei de la soledat

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s