Per MIQUEL GASCÓN …

Aquest dijous passat tornem a la Pedrera de Barcelona per assistir a l’ultima jornada del cicle de “Noves escenes, Noves mirades”; aquesta vegada en sessió doble, encara que a la primera representació únicament havíem aconseguit una entrada i l’Imma hem va cedir el lloc.

MI GRAN OBRA de David Espinosa.

Es tracta d’una peça curta de 40 minuts, on el mateix David Espinosa ens introdueix una mica en el que anem a veure… ens diu que no li agrada que en Teatre és malgastin els recursos en Grans Teatres i que a vegades grans produccions amb grans decorats resulten fluixos de creativitat.

Ens explica que ha parlat amb grans arquitectes per construir el seu propi Teatre però que el volia que es pugues traslladar fàcilment per fer “bolos” i al final sembla que ho ha aconseguit…. ens ensenya una maleta on uns ninotets moooolt petits intenten entrar. Ens diu que intentem, quan entrem a la sala, imaginar-nos que entrem en aquell petit teatre….. i entrem definitivament al Teatre.

Una taula de reduïdes dimensions i molt a la bora 3 fileres de seients que envolten la taula… a les cadires de la fila 2 i 3 uns binocles per veure l’espectacle….. som en total uns 20 espectadors i l’escenari resulta ser una petita part de la taula, que te la mida potser uns centímetres mes que un foli de paper.

La meva Gran Obra és el que jo faria si tingués un pressupost il·limitat, el teatre més gran del planeta, 300 actors en escena, una orquestra militar, una banda de rock, animals, cotxes i un helicòpter.

MI GRAN OBRA és una utopia. La realitat en què sempre ens hem mogut com artistes es caracteritza per la precarietat i l’escassetat de mitjans, i precisament aquí ha estat sempre l’accent dels nostres treballs: enginyar mecanismes per resoldre la manca de recursos, convertir la necessitat en virtut, subratllant les mancances per potenciar el fracàs com interès i motor de la creació.

Per això ara que ens trobem en una complicada situació socioeconòmica, en què molt pocs es poden permetre aquest luxe, ens sembla el moment idoni per abordar el nostre primer gran projecte, un projecte ambiciós.

A “Mi Gran Obra” ens plantegem construir un espectacle de gran format, sense escatimar en despeses, desenvolupant totes les idees que apareguessin per molt cares que puguin ser, amb material i un equip artístic il·limitat. Però, òbviament, amb un lleuger matís: a escala. És a dir, pensant en gran i fent en petit, usant per a això plantejaments i tècniques pròpies d’un arquitecte.

En aquesta obra intentem generar una situació en què es qüestioni el sentit dels grans projectes, d’aquest tipus de creacions artístiques que manegen elevats pressupostos i el veritable valor cultural és rares vegades demostrable: obres faraòniques, molt efectistes i poc honestes, carregades de ornaments però buides de contingut.

I Comença l’espectacle, ell a una banda de la taula, nosaltres a l’altre banda.  Comença a posar un a un ninotets petitíssims que ens costa de veure, tot fent una representació… és Teatre d’objectes, en aquest cas de miniatures que es poden mesurar en mil·límetres, que a pesar de la seva mida es veu clarament el que representen…. comença amb uns recent nascuts que a traves del temps es van convertir en adults fins que s’enamoren, es casen, tenen fills i poc a poc es fan vells.

Desprès recrea un parc ple de famílies amb nens amb una banda de musica, els ninots els belluga d’una banda a l’altre i sembla que a sobre del full de paper els ninotets agafen vida, juguen a pilota, apareixen animals, fins i tot un elefant d’un circ i un helicòpter al que David fa bellugar les aspes amb l’ajut d’un assecador de cabell.  Mes tard un cementiri  i així sucessivament un ventall ampli d’escenes.

Un treball ple de fantasia, creativitat i milimetricament pensat i treballat, amb l’ajut de una banda sonora musical que sona a traves de dos petitíssims altaveus situats a sobre de la taula, i una il·luminació que va canviant a mida que l’espectacle ho necessita. Teatre d’objectes en estat pur, carregat d’honestedat i amb una creació realment espectacular.

Mai havia vist un treball tan ben fet en un espai tan reduït i menys encara fet amb miniatures.  M’ha agradat i he sortit de la Sala amb ganes de molt mes, s’ha fet realment curt.  Totalment recomanable.

• Creació i direcció: David Espinosa

• Interpretació: David Espinosa / Cia. Hekinah Degul

• Ajudant de direcció: Àfrica Navarro

• Música i so: Santos Martínez / David Espinosa

• Espai Escènic: David Espinosa / Air Maquetes i Projectes d’Arquitectura.

• Producció: El Local E.C. / C.A.E.T. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

• Projecte becat pel Programa d’Artistes en Residència de Bilbaoeszena

______________________________________________________________

– Auditori de La Pedrera – Preu 6 € – (preu pagat 6 €)

_______________________________________________________________