Per MIQUEL GASCÓN …

Els que llegiu amb assiduïtat aquest Bloc, coneixeu de ben segur el nostre enamorament d’aquest petit Teatre situat al barri de Sants.  Ens agrada el local de tan sols 3 fileres a cada banda de l’espai escènic i amb tan sols 40 butaques. Ens agrada perquè tot el que anem a veure el tens a “tocar” i si tens la sort d’asseure’t a primera fila, moltes vegades tens que encongir els peus per tal de què els actors puguin fer la seva feina.

Però a banda d’això, la programació és excel·lent i nosaltres ja reservem les entrades quant tenim notícia de què estan disponibles, per l’espectacle que sigui, ens és absolutament igual, perquè tenim la seguretat de què ens agradarà o almenys és el que ens ha passat fins ara. La Sala FlyHard, sota la direcció de Jordi Casanovas, en l’actualitat té la millor programació teatral de Barcelona, sense cap mena de dubte.

Avui parlarem de l’obra que varem poder veure en aquesta Sala diumenge passat. Es tracta de EL REI BORNI  escrita i dirigida per Marc Crehuet.

Ens agrada el Teatre, però encara ens agrada mes quant els autors contemporanis, recerquen temes del dia a dia nostre, que son propers i / o que parlin de temes de l’actualitat, que et facin reflexionar i que tingui contingut…. i en aquest cas es compleixen tots els requisits.

 

 

 

 

 

 

Com ja heu vist, la classificació que li atorguem a “voltar i voltar” és la màxima de 5 estrelles i el 80 % d’aquest mèrit directament és degut al seu autor, ja que ha creat un text actual, molt ben escrit, que et fa reflexionar i veure “l’altra banda” que sempre l’has vist com  terrible i monstruós,  a intuir que és molt mes humanitzat del que creies, encara que no entenguis la seva posició ni segurament mai ho aconsegueixis.

 El programa de ma diu : El David és un policia antiavalots que ha buidat l’ull a un manifestant amb una pilota de goma. La casualitat provoca que aquest manifestant, l’Ignasi, aparegui una nit a sopar a casa seva. Així comença una comèdia àcida sobre la fragilitat de les conviccions, la naturalesa dels rols socials i la recerca de la veritat.

 En la incertesa de la vida intentem trobar respostes i donar sentit a les coses, donant pals de cec en un món caòtic, l’ordre profund del qual se’ns escapa… I només el borni, en aquesta terra de cecs, pot veure-hi una mica més clar i convertir-se en el rei.

No us desvetllaré res mes de l’argument del que posa el programa, ja que espallaria potser el mes important d’aquesta proposta teatral… i si escric aquesta crònica és precisament per intentar promocionar el bon Teatre i sobretot perquè aneu a veure’l al Teatre.

Però ja intuïu el xoc de trens que pot provocar la relació de dues parelles, una d’elles culta, mes o menys d’esquerres i compromesa socialment amb els problemes de la societat d’avui en dia….. l’ altra parella molt mes “garrula”, formada per una mestressa de casa insatisfeta com a persona  i un policia antiavalots (mosso d’esquadra), que creu firmament que el que fa és pel be de la societat.

En paraules del mateix Marc Crehuet :

Se sent culpable un antiavalots desprès d’apallissar a uns quants manifestants?  Què fa aquest personatge quan arriba a casa després d’una intervenció?  Comenta la feina amb la seva dona, tot sopant ?

 Es tracta d’una forma de violència “legal”, se’ns diu que fins i tot és necessària per mantenir l’ordre públic quan aquest és greument pertorbat. És una professió civil propera a l’àmbit militar i , com en la guerra, s’admeten els danys col·laterals. En el caos d’una manifestació hi ha unes altres regles i participant-hi, semblaria que un s’exposa lògicament a rebre uns quants cops de porra o …. a perdre un ull.

 Un drama amb elements de comèdia fosca, que recerca les emocions de tots el personatges a traves de situacions incòmodament hilarants.

La interpretació, és l’altre valor afegit de gran qualitat, que té aquesta obra; una actuació fresca i natural d’uns grans actors, de tots ells.  Però haig de dir que l’actuació estel·lar que sobresurt per sobre de tot és la de l’actor ALAIN HERNÁNDEZ (el mosso d’esquadra) que aconsegueix fer molt creïble el personatge de carn i ossos i “despullar-lo” per tal de fer-lo mes humà, fins que arribes a entendre la batalla que ell te dins del seu cap per esbrinar el be i el mal i deixar de banda el rentat de cervell al que ha estat sotmès.  El paper és un regal de l’autor, però Alain sap treure-li tota la substancia possible al personatge.  La seva interpretació és brutal.

En el paper de la seva dona,  Betsy Túrnez, amb un altre magnifica interpretació, fa de contrapunt del mosso, intentant entendre la violència innata del seu espòs i recercant el seu espai de llibertat, en una situació de parella difícil i complicat.

No menys important son les interpretacions de la parella “progre”…  Miki Esparbé en el paper de rei borni i en el de la seva dona Ruth Llopis.

Existeix un altre actor que fa de TOT i mes, un altre idea simpàtica de l’autor que ha deixat en mans de l’actor Xesc Cabot.

Us penedireu si no em feu cas aquesta vegada…. ja podeu córrer en reservar les vostres entrades.

 —————————————————————————————- DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Marc Crehuet

REPARTIMENT: Xesc Cabot, Miki Esparbé, Alain Hernández, Ruth Llopis i Betsy Túrnez.

DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Pablo Sánchez
ESCENOGRAFIA I ATREZZO: Noelia Güerri i Jaime Cavero
CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA: FlyHard
VESTUARI: Mar Muñoz i Mar Guixé
DISSENY DE SO I LLUM: Xavi Gardés
COREOGRAFIA: Tuixén Benet
MAQUILLATGE: Cristina Pellisé

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Pablo Lammers i Sergio Matamala
AJUDANTS DE PRODUCCIÓ: Roser Blanch i Blanca Caminal

PRODUCCIÓ: FlyHard Produccions S.L. amb la col·laboració de: Els pollos

______________________________________________________________

– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 € – (preu pagat 10 € )

_______________________________________________________________