Per MIQUEL GASCÓN …

Tornerem a poder entrar mai mes a la Sala Tallers ???

Com sabeu perfectament ens acostuma a agradar TOT… o això ens diuen els nostres amics al llegir les nostres cròniques “Teatraires”.  Com veieu per l’encapçalament d’avui GROENLANDIA no és el cas, ja que és una producció que NO ens ha agradat.

Som en algun moment del segle XXI.
Les fonts del petroli s’han esgotat, i mentre les noves energies encara no són a l’abast de la major part de la població, les reserves de cru que queden són en mans d’una ínfima minoria que continua vivint per sobre de les seves possibilitats.  Però a Roma, una dona que pertany a aquesta minoria, se li acaba el temps. Li han diagnosticat una malaltia mortal per a la qual només hi ha un antídot possible: una flor que creix al nord de Groenlàndia, el límit més llunyà possible de tota civilització, convertida en una illa-refugi on encara no han arribat els efectes de l’era del petroli. Roma i la seva família començaran una aventura a la recerca de la salvació. Però sota la capa de gel àrtic s’amaguen molts secrets que acabaran emergint. Perquè cadascun dels membres de l’expedició arriba a Groenlàndia amb un motiu secret. I mentre, l’anomenada «Illa de plàstic» s’estén d’oceà en oceà.

Aquesta producció com el seu propi nom indica ens ha deixat gelats, i amb unes ganes de sortir del Teatre tan grans que no ens varem voler quedar ni tan sols al col·loqui cosa que com sabeu sempre acostumem a fer.

El text de Jordi Faura no hi ha per on agafar-ho, i no es tracta d’un tema surrealista amb missatge amagat; l’autor suposem que vol donar-li però no ho aconsegueix i cansa a l’espectador amb un argument que vol ser “realista” i que es fa llaaaaarg, absurd i avorrit.

Els actors de la  companyia T6, no en té la culpa i com sabeu acostuma a agradar-nos en general, però aquesta vegada tampoc l’hem trobada com altres vegades i segurament per culpa d’un text que no retransmet mes que el buit mes absolut, tampoc ells ens han fet el pes.  Una direcció inadequada?

L’únic que ens ha agradat és l’escenografia, realitzada per ABEL COLL,  acompanyada per un molt bon so (LUCAS ARIEL) i una també molt aconseguida il·luminació de ROC LAÍN.

Trista nit, a mes a mes per varies raons, la primera per la producció que no esta a l’alçada de poder ser presentada al public que paga una entrada i menys en un teatre Nacional, la segona perquè és l’ultim dia que trepitgem la Sala Tallers i és que les retallades han provocat el seu tancament (diuen que per un parell d’anys), però que jo no crec que es torni a obrir mai mes com a Teatre públic. Per nosaltres és molt dolorós ja que aquí varem veure la primera obra que es va representar al TNC, Àngels a Amèrica, dirigida per l’enyorat Josep Maria Flotats.

La tercera raó és que vaig ser un altre cop increpat per un dels acomodadors per intentar fotografiar als actors en el moment de les salutacions quant ja l’espectacle havia acabat. Haig de dir que és l’únic Teatre, el Nacional on m’he sentit tractat com un delinqüent pel sol fet de treure una fotografia de record dels actors reben els aplaudiments del public.  És mes… al principi de cada representació pels altaveus s’anuncia que està prohibit fer fotografies durant l’espectacle, cosa que em sembla del tot lògic…. el que no es diu i no crec que existeixi cap llei que ho empari és que NO es pugui fer fotografies sense flaix un cop la representació hagi finalitzat….. i menys en l’època actual que tothom portem càmera als mòbils

Vaig demanar parlar amb el cap de Sala i al final ho vaig aconseguir… les raons que em va donar és que els drets d’autor de l’escenografia estaven en perill si es feien fotografies… a això li vaig contestar que les fotografies de l’escenografia estaven sempre publicades prèviament a la pagina web del mateix TNC, i que el seu argument no s’aguantava per en lloc.  Llavors vaig voler deixar constància per escrit efectuant una denuncia, a la qual es va resistir dient- me que fes un escrit a la web del TNC cosa que com molts teatraires sabeu en aquest Teatre no serveix absolutament per res.

Vaig omplir una denuncia amb paper de la Generalitat… el cap de Sala no volia signar i al final degut a la meva insistència fa fer un gargot per el que li vaig demanar que poses al costat CAP DE SALA.  De totes maneres no va servir de res, perquè sense adonar-me i crec que de mala fe es va quedar amb la copia que és te que entregar a la Generalitat i em va entregar les copies quasi illegibles.

Des d’aqui, em dirigeixo a la direcció del TNC, perquè rectifiqui e intenti educar als treballadors del TNC amb una mica mes de ma dreta i simpatia, perquè a hores d’ara tracten als espectadors com si fossim sempre delinqüents… i no parlo únicament d’aquest tema.

És una visió que molts teatraires tenim del mal tracte que rebem els abonats i el public en general.  Potser que els fums que tenen deurien de rebaixar-los, perquè ja tenen a sobre les conseqüències… la falta de public no és tant sols causa de la greu crisi econòmica sinò de què no han sabut mimar el public fidel del que depenen.  Últimament la Sales del TNC estan buides… i el que no és lògic és que un divendres a la nit i precisament el dia que es fa el col·loqui, la sala estigui a menys d’un terç de la seva capacitat.

Deurien aprendre molt del tracte cap els espectadors de d’altres Teatres Publics de Catalunya, …. res a veure.

Groenlàndia  text i direcció de Jordi Faura

Adjunt a la direcció i escenografia: Abel Coll – Vestuari: Nídia Tusal – Il·luminació: Roc Lain – Vídeo: Alfonso Ferri – So i música: Lucas Ariel Vallejos – Caracterització: Toni Santos – Assessorament de cultura inuit: Francesc Bailon – Assessorament de moviment: Joan Maria Segura i BernadasRepartiment

Roma, dona de Cèsar i mare de Ròmul i Rem :  Àngels Poch – Cèsar, petroler: Oriol Genís – Ròmul «El Gran», bessó gran: Pep Ambrós – Rem «Paul Tupek», bessó petit: Òscar Castellví – Helmut, antropòleg i guia turístic de Groenlàndia. Fill adoptiu de Nanoq: David Vert – Nanoq, caçador inuit, pare de Sedna i fill de Qitdlarssuaq: Pepo Blasco – Sedna, noia jove inuit: Anna Moliner – Qitdlarssuaq (El Gran Qitdlaq), xamà inuit: Joan Anguera

Groenlandia – La fotografia amb el mobil que sembla fa perillar l’estabilitat del TNC

______________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Preu 22,41 € – (preu pagat 18,50 € – abonament )

_______________________________________________________________