Per IMMA BARBA …
Ahir diumenge, calentets a casa i desprès d’un dinar en bona companyia vam decidir veure la pel·lícula que al vespre s’emportaria 10 Goyas i que ja havia recollit quatre Gaudis’s a mes d’altres premis, pel·lícula que teníem pendent de visionar. Vam accedir a la xarxa de Filmin i desprès del corresponent pagament de 2,95 euros vam veure BLANCANEU de Pablo Berger.
Blancaneu és una original versió del popular conte dels Germans Grimm, ambientada als anys 20 al sud d’Espanya, protagonitzada per actors i actrius de la talla de Maribel Verdú, Angela Molina, Macarena Garcia i Josep Maria Pou. La banda sonora ha estat composta per Alfonso de Vilallonga i Chicuelo, i Sílvia Pérez Cruz hi interpreta dos temes originals de Chicuelo i una saeta escrita per ella mateixa.
Aquesta pel.licula va ser estrenada el dia 26 de setembre del 2012 al Liceu de Barcelona amb música en directe.
La pel·lícula ens va enganxar casi des.del primer moment per la seva fotografia i la seva música. Un encert total situar la història a l’Espanya “folklòrica” dels anys 20 i un altre encert, per nosaltres, és la troupe de nans que es dediquen a torejar en plan còmic i que es fan càrrec de Blancaneu, filla d’un torero famós que queda invàlid i vidu el dia del seu naixement, i que cau en mans d’una infermera molt i molt dolenta que assoleix de seguida i a la perfecció el paper de madrastra del conte.
Una ambientació perfecta, amb un vestuari impecable i una música que respon perfectament a cada una de las imatges del film.
Un dels episodis mes sorprenents per nosaltres son la sèrie de fotografies d’estudi que es fan tots els familiars i coneguts del torero, un cop aquest ha mort i al que han vestit de torero, desconeixem si és un gag afegit a la pel·lícula o realment recrea els costums d’alguna època o regió desconeguda per nosaltres.
Amb un final inesperat i sorprenent, “Blancaneu” ens descobrirà que la vida no és com en els contes, sinó que la realitat és molt mes cruel i melodramàtica i que normalment no apareixen els prínceps blaus o les fades que tot ho solucionen.
- Guionista i director : Pablo Berger
- Repartiment : Maribel Verdú (Encarna/la madrastra), Macarena García i Sofia Oria (Carmen/Blancaneus), Daniel Giménez Cacho (Antonio Villalta/el pare), Angela Molina (l’avia), Pere Ponce (el xófer i amant), Josep Maria Pou (l’apoderat), Imma Cuesta (la mare), Emilio Gavira (el nan Jesusin)
- Productors : Ibon Comenzana, Jerôme Vidal i Pablo Berger
- Director de Fotografía : Kiko de la Rica – Director de Producció : Josep Amorós
- Dissenyador de vestuari : Paco Delgado – Compositor : Alfonso Vilallonga
Pablo Berger va néixer a Bilbao l’any 1963. Al 1988 va dirigir el seu primer curtmetratge “Mamà” que va aconseguir algun premi, fet que li va permetre anar a New York a fer un màster de cinema. Aconseguit el doctorat va estudiar per publicista i realitzador de videoclips. Al 2002 va fer la seva pel·lícula “Torremolinos 73” sent aquesta “Blancaneu” el seu segon llargmetratge.
________________________________________________________________
– Cinema – portal d’internet Filmin – (Preu 2,95 Euros)
________________________________________________________________
Hola Imma:
Aquest diumenge surt a la venda amb El País. El portal Filmin és una altra bona alternativa, encara que no l’he fet servir mai.
Gràcies per la informació, el teu post convida a veure la pel.lícula, que sembla molt original, i espero fer-ho aquest diumenge al vespre…
La veritat es que ens va sorprendre molt, ens feia mandra pel fet de ser muda i en blanc i negre però es una joia i la musica i la fotografia al·lucinants. Tornes a donar valor i importància a les mirades i els gestos dels actors que de vegades amb la paraula s’escapen.
Lo del portal d’internet es també un descobriment, hi han pel·lícules molt noves i les clàssiques de tota la vida, la veritat es que la oferta es molt amplia. Nosaltres connectem l’ordinador al equip de so i a la tele i ens es supercomode. Un cop pagues tens, crec recordar, 72 hores per veure la pel·lícula el que et permet fer parades si et calen.
Ja em diràs si t’agrada Blancaneu i gràcies per comentar.
Imma,si l’haguessi-ho vist al Liceu,de segur que la vostra valoració hagués estat de cinc estrelles.
Nosaltres hi vam anar,després de repensar-nos-ho molt;el preu era una mica card per tractar-se d’una pel.lícula,però la veritat és que quan vam sortir del Liceu,vam dir que va ser “barato i tot !!!!! “.
El fet d’escoltar la meravellosa música del compositor Alfonso de Vilallonga en mans de la Sinfonietta Monteolvido,interpretant la banda sonora de la pel.lícula,no té preu!!!!!,igual que poder escoltar el guitarrista de flamenc Tomás Lorenzo i la cantaora Sílvia Pérez Cruz,posant la veu ens els temes flamencs de Blancaneu,va ser d’allò més increïble i emocionant que hem vist.
La preciso de la música en tot moment amb les imatges de la pe.lícula,no us podeu imaginar quina intensitat de sensacions .Tal com una experiència sensorial.
A part de la presencia al acte de la Maribel Verdú,la Ángela Molina,en Pablo Berger,…i gran part del públic,vestit de l’època.
Una nit de “alfombra roja”.
No dubto que va ser una nit especial i tampoc recordo perquè no vam anar-hi, segurament perquè era un espectacle en dia feiner i deviam tenir una setmana força atapeïda. Es cert que aquesta pel·lícula tampoc ens atreia de forma especial i devia ser un altre raó per deixar-ho passar. Ara un cop vista, ens sap greu però ja no podem fer res …..
La visió de pel·lícules amb musica en directe si que hem tingut oportunitat de viure-ho a la filmoteca i la veritat es que dona un altre visió del film i el fa mes proper i mes viu.
Salutacions.