– Exposició – ABANS DEL DILUVI, Mesopotàmia 3500-2100 A.C. (****) visita guiada – Caixa Forum 09/01/2013

Per MIQUEL GASCON

Abans del diluvi 13-impAbans del diluvi 14-imp

Abans del diluvi 1-impAbans del diluvi 15-imp

Ja hem visitat un parell de cops aquesta magnifica exposició a Caixa Forum, que ningú es deuria de perdre, però aquest dissabte passat hem tornat a fer-ho de nou amb una visita guiada que varem reservar fa unes setmanes.

Fa uns cinc mil cinc-cents anys, a les maresmes del delta dels rius Tigris i Eufrates (al sud de l’Iraq) els pobles mesopotàmics que parlaven sumeri i accadi van crear les primeres ciutats. La primera organització territorial va sorgir, des de principis del quart mil·lenni abans de Crist, en un espai fèrtil i al mateix temps inhòspit.

Amb la primera ciutat, Uruk, es va crear la primera xarxa de comunicacions, amb vies, canals i postes, es van desenvolupar jerarquies socials i la divisió del treball, el capitalisme, un poder fort (monàrquic o imperial), l’escriptura, el càlcul, les unitats de mesura del temps, l’espai i el valor dels béns, el dret, manifestacions culturals a través de les quals l’ésser humà es va anar desmarcant de la naturalesa, al mateix temps que la dominava.

A través d’unes quatre-centes peces arqueològiques, procedents de grans col·leccions públiques internacionals, i diversos documents antics i contemporanis, “Abans del diluvi. Mesopotàmia, 3500-2100 aC” explora què li devem a aquesta primera cultura del Pròxim Orient antic, quina imatge del món van tenir els mesopotàmics del quart i tercer mil·lenni aC, que, en gran mesura, ens ha estat llegada a través de la Bíblia, l’Alcorà i diversos mites i textos grecs.

Abans del diluvi 5Abans del diluvi 6

Abans del diluvi 3Abans del diluvi 7

La Uru-ul-la, la ciutat originària
Encara que alguna vegada es presenta el déu Jahvè bíblic com el fundador de ciutats de Judea, el cas és que la visió de l’urbs a la Bíblia és molt negativa. S’injurien ciutats com Sodoma, Gomorra o Babilònia. La primera ciutat va ser construïda per Caïm després de matar el seu germà Abel i s’hi van refugiar tots els desterrats de la terra.
Tanmateix, la concepció de la ciutat a Mesopotàmia era tan diferent que un mite poc conegut explica que, al prin- cipi, abans que existís el món, hi havia la Ciutat dels Temps Llunyans (URU-UL-LA), on van néixer tots els déus. Situada als marges d’un llac o d’un maresme (sens dubte inspirat en el delta del Tigris i l’Eufrates), es tractava d’una ciutat tota ne- gra, fantasmal, habitada només per les ànimes dels difunts, esperits que ja voletejaven abans de la concepció de qualse- vol ésser viu. Per tant, la vida es va originar en una ciutat, que complia el paper de l’Edèn bíblic.

Abans del diluvi 8Abans del diluvi 11

Abans del diluvi 9

Abans del diluvi 12Abans del diluvi 16

Enki, l’ordenador del món
Dins el conjunt de les divinitats sumèries, el Cel (An, que tant significa ’cel’ com ’Déu del cel’) encapçalava un panteó complex, compost per la seva esposa, la Terra, i els seus fills. Entre aquests, destacaven Enlil, que havia de succeir el seu pare, retirat després de la creació del món, i el seu germà Enki.
Enlil significa ’senyor’ (EN) dels ’aires’ (LIL). Es tractava d’un déu colèric, que desencadenava tempestes. Les aigües vingudes de dalt estaven sota el seu comandament. Alguns estudiosos sostenen que Enlil era un nom que procedia de la mateixa arrel que el bíblic Elohim (un altre nom del colèric déu dels cims i les tempestes, Jahvè) i l’àrab Al·là.
Enki era el ’senyor’ (EN) de la ’terra’ (KI). La terra sobre la qual regnava era la dels maresmes del delta del Tigris i l’Eufrates: una terra carregada de llim. Per tant, Enki era el déu de les aigües dolces fèrtils, anomenades Abzu: ’aigües’ (AB) de la ’saviesa’ (ZU).
Astut, el paper d’Enki era el d’un arquitecte o enginyer que donava forma a un món encara informe i que solucionava, de manera enginyosa, els problemes amb què s’enfrontaven déus i homes. Va ser una divinitat favorable als humans. Els va ensenyar les arts per sobreviure a les inclemències, com ara el diluvi amb el qual el Cel (An) els va voler castigar perquè feien molt soroll i no podia dormir tan serè com un cel estelat.

Abans del diluvi 17Abans del diluvi 18Abans del diluvi 22

Abans del diluvi 23

Abans del diluvi 24Abans del diluvi 19

Abans del diluvi 32

Abans del diluvi 65Abans del diluvi 61

El ziggurat
Un cim muntanyós mític va salvar la humanitat: tot just sobre- sortia de les aigües que cobrien la terra castigada pel Diluvi, i va aturar el curs erràtic de l’arca on s’havien refugiat el savi Ut- napištim (el Noè sumeri) i representants de tots els éssers vius, que van poder baixar per repoblar la Terra. El cim redemptor rebia el nom de ziggurat.
Per tant, el ziggurat recordava els perills dels diluvis, però també infonia confiança: els homes, refugiats a les altures, podrien sobreviure-hi. Per això, la imatge dels cims era am- bivalent. Evocava el món dels bàrbars, però també recordava que els humans havien sobreviscut al cataclisme gràcies a la presència d’un cingle molt alt.
S’ha discutit molt sobre la importància i el nombre dels temples a les ciutats sumèries. Res no permet de distingir un temple d’un palau, una casa noble o un edifici públic com una gran sala en la qual es reunien els ancians o els grups de poder per debatre sobre el govern del rei.

Abans del diluvi 38

Abans del diluvi 26Abans del diluvi 29Abans del diluvi 39Abans del diluvi 35Abans del diluvi 74Abans del diluvi 36Abans del diluvi 64Abans del diluvi 66

Abans del diluvi 27Abans del diluvi 41Abans del diluvi 67

Abans del diluvi 59Abans del diluvi 60Abans del diluvi 68

L’ultima mansió
Davant de la riquesa de les tombes nobles i reials egípcies, les sumèries només contenen un pobre aixovar funerari, com si ja s’anticipés la «vida» misèrrima que espera el difunt. El cadà- ver es dipositava sobre una estora, de costat, amb les cames recollides i una copa a la mà. No sempre es protegia en un sar- còfag. La humitat regnant i el nivell freàtic tan alt contribuïen a la imatge depriment del més enllà: tot es podria.
Per això, van sorprendre les riqueses de les anomenades tom- bes reials. El 1927, després de cinc anys d’excavacions (que es prolongarien fins al 1934), l’arqueòleg britànic Sir Charles Leonard Woolley, amb Sir Max Mallowan, va trobar, gairebé al mateix temps que l’egiptòleg Howard Carter descobria la ri- quíssima tomba de Tutankamon a Egipte, setze grans tombes, a prop del ziggurat de la ciutat d’Ur. El cementiri comprenia unes dos mil sepultures modestes.
Datades del 2500 aC, les tombes reials comprenien un gran nombre de cambres funeràries subterrànies, a diversos ni- vells, ben construïdes, amb voltes, on es van enterrar reis i rei- nes, amb un aixovar funerari notable: joies i atuells d’or, plata i lapislàtzuli, i instruments musical, com ara arpes, decorades amb caps de toro, símbol d’Utu, el déu sol, que il·luminava i guiava els difunts en les tenebres circumdants. Hi havia una gran quantitat de persones que van ser executades, familiars, guàrdies i servents, sens dubte per acompanyar i vetllar el trànsit dels difunts. És l’únic cas de sacrifici humà que s’ha tro- bat a Sumer.
Avui dia es creu que totes aquestes riqueses no s’hi havien dipositat per fer més agradable la «vida» en el més enllà, ni per prolongar l’esplendor de la cort, sinó que servien perquè els difunts compressin la benevolència dels poders infernals, la qual cosa expressaria el terror davant del que esperava els que marxaven.

Abans del diluvi 45Abans del diluvi 56

Abans del diluvi 48Abans del diluvi 50

Abans del diluvi 49Abans del diluvi 53Abans del diluvi 52

Abans del diluvi 54Abans del diluvi 58

Sincerament crec que és una exposició imprescindible, però si no podeu anar-hi, sempre os queda el recurs de veure l’exposició comodament desde casa, si  cliqueu a VISITA VIRTUAL

______________________________________________________________

– Caixa Forum – Gratuït

______________________________________________________________

Cargol Mesopotamic

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada ha esta publicada en Exposicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Exposició – ABANS DEL DILUVI, Mesopotàmia 3500-2100 A.C. (****) visita guiada – Caixa Forum 09/01/2013

  1. josep ha dit:

    Nosaltres ja hi hem estat i pensem tornar-hi. Mesopotàmia es una tema que m’apassiona ja que es l’origen de tot, des de la tecnologia, a la religió, passant per les societats organitzades i el comerç, i l’agricultura, i l’escriptura, i…..
    Una exposició imprescindible certament.
    Ens veiem avui al Liceu!!
    Una abraçada

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Si penseu tornar, amb comte… que acaba la setmana que be…. i desprès se’n va a los madriles.

      Al final del post tens un enllaç on es pot fer la visita virtual i la veritat es que està molt be… tu que tens temps prova-ho i ja veuràs que xulo.

      Aquesta nit ens veurem , si… a “Les contes d’Hofmann”; diuen que als teatraires els agrada força i jo tinc esperances de que sigui així. L’única pega es que en dia laborable, 4 hores d’òpera ens farà dormir menys del que caldria… no entenc perquè aquesta vegada no han respectat el que es habitual en el nostre torn… fer-ho els divendres.

      Fins d’aquí una estona

      M'agrada

  2. kalamar ha dit:

    una vergonya, encara no he anat. Tinc moltes ganes. Les fotos són vostres, totes? precioses.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.