Per MIQUEL GASCÓN …
Segon concert de la temporada i com sempre el Quartet Casals no ens decep en absolut. Ja coneixeu la nostra dèria per aquest Quartet al que seguim des de fa molts anys i al que admirem profundament.
Aquesta vegada el concert constava de les següents peces musicals:
1 – Johann Sebastian Bach ( Elsenach 1685 – Leipzig 1750)
– L’art de la fuga, BWV 1080 (***)
Johann Sebastian Bach va treballar fins poc abans de la seva mort en el cicle L´Art de la Fuga. Una música pura, nua d’artificis, que exigeix una actitud lliure capaç d’esborrar de la ment dos segles d’incomprensió.
Considerada massa moderna en temps de Bach, va ser incompresa pels romàntics i absurdament etiquetada com a purament teòrica durant bona part del segle XX. Avui, finalment gaudeix del reconeixement que mereix com a obra fonamental del pensament musical de tots els temps.
El Quartet Casals, fuig de l’efectisme i recrea el caràcter de cadascuna de les quatre fugues seleccionades amb subtil varietat interpretativa en els canvis de color i d’intensitat dinàmica.
2 – Dimitri Xostakóvitx (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)
– Quartet n-um. 8, op. 110 (*****)
El compositor rus Dimitri Xostakóvitx va escriure el Quartet núm. 8 en Do menor, op. 110, entre el 12 i el 14 de juliol de 1960, molt impressionat després de visitar Desdren.
Dedicada “a la memòria de les víctimes del feixisme i de la guerra”, posseeix un marcat caràcter autobiogràfic. El largo inicial comença amb un moviment de delicada expressivitat que dóna pas al desenfrenat Allegro, espècie de moviment perpetuo, de feréstecs accents.
Jo crec que amb aquesta peça el Quartet Casals va aconseguir el miracle; el public assistent va respectar durant tot el concert un absolut silenci, provocat per la magistral interpretació… una de les que recordo que mes m’han impressionat al llarg de la seva carrera musical. Realment extraordinari. Al acabar el concert va continuar el silenci sepulcral que va durar un fotiment de segons… i és que ningú dels assistents no ens atrevíem ni a respirar. Màgic.
3 – Franz Schubert (Viena 1797 – 1828)
– Quartet n’um. 13 en La menor, op. 29 D 804 “Rosamunda” (****)
L’ultima peça del programa, el Quartet núm. 13, en a menor, op. 29, núm. 1, D 804 “Rosamunda”, és un bon exemple de l’impuls creador de Franz Schubert en un moment de la seva carrera en el qual desitjava obrir-se camí com a compositor simfònic i dedicar menys temps a la música de cambra.
Musicalment, el resultat és esplèndid, per l’extraordinària fluïdesa, i per la tensió dramàtica que alterna la inicial atmosfera nostàlgica amb angoixants i inquietants accents dramàtics, fins i tot en el marc de l’aparent optimisme de l’Allegro moderato final, reflex, sens dubte, dels esforços del compositor per superar l’estat depressiu dels anys anteriors.
______________________________________________________________
– L’Auditori – Sala de Cambra – Preu 28 € – (preu pagat 14 € – Oferta contra l’IVA)
_______________________________________________________________
