Per MIQUEL GASCÓN …
Som seguidors d’Albert Pla… be mes jo que l’Imma. M’agrada la seva “pose” de què passa de tot, la seva actitud critica vers la injustícia i els poders establerts, però amb una forma d’expressar-ho que em fa petar de riure. Les seves cançons…. millor dit el text de el que diu amb elles, son divertides i tenen un contingut que et fan pensar.
Però ahir tot va començar malament… ens van tindre a la porta del Poliorama mes de mitja hora dempeus esperant que obrissin la porta, ja que l’espectacle hauria d’haver començat a les 9 la nit i va començar a 2/4 de 10, sense cap explicació.
L’espectacle al començament em va agradar, però als 20 minuts es va tornar reiteratiu amb el tema de les “manifestacions”, els personatges que hi participen i els que les reprimeixen. Al final ja teníem ganes de què l’espectacle finalitzes per què ja no donava mes de si.
Humor, amor, sarcasme, tendresa, risc, valentia, consternació combinats en una dosi justa… La carrera d’Albert Pla reuneix tota una varietat d’ingredients sota el paraigües de l’ inconformisme i la llibertat creativa. La seva obra ha evolucionat des de la cançó a l’escena fins esdevenir un veritable artista musico-teatral.
Aquesta és la història tràgicament divertida d’un home atrapat en una manifestació, que es va perdent en manifestacions diverses i que al final ni sap per què es manifesta. Pla intercala cançons, que interpreta amb el teclat i la guitarra elèctrica, amb històries contundents sobre la seva peculiar visió de la vida.
No entenem el perquè totes les cançons son en castellà i menys quant la part mes important d’aquesta producció explota molt mes la part parlada per Albert Pla i sempre ho fa com és lògic en català. Be, malauradament si que ho entenem, però no ens agrada gens ni mica.
No crec que canti mes de 6 cançons… la veritat és que no les vaig contar, però l’espectacle té una durada tan sols de 75 minuts i es fa llaaaarg, molt llarg.
Albert Pla no te veu… és mes des de la fila 5 teníem que fer esforços per escoltar amb claredat el que deia i això que anava amb un micròfon que amplificava la seva veu…. mes que cantar… xiuxiueja el que diu utilitzant una melodia molt similar en totes les seves cançons. No es pot qualificar aquest espectacle com un concert de musica i en canvi si que es podria com un espectacle de Circ, perquè el seu paper és d’un gran Paiasso, amb el bon sentit de la paraula.
Ens ho varem passar bé, varem riure, mes per la forma de com ho diu que pel propi contingut… però sincerament aquest espectacle s’aguanta per ell i els seus fidels seguidors… però és el pitjor que hem vist d’ell. Un espectacle tan sols per passar una bona estona i punt.
Idea original, Veu i guitarra: Albert Pla / Disseny de llums: Jordi Surroca / So: Kei Macias / Fotografia: Ferran Sendra / Direcció artística: Pepe Miravete / Produït per Pedro Páramo
______________________________________________________________
– Teatre Poliorama – Preu 25 € – (preu pagat 18 € – TresC)
_______________________________________________________________
