Per MIQUEL GASCÓN …

Òpera – The Perfect American de Philip Glass (1937)

Abans d’ahir es va retransmetre en directe a través de la cadena de televisió accessible per Internet, MEDICI.TV, la premier mundial de l’Òpera The Perfect American.

Si voleu veure-la en diferit, podeu clicar en el següent enllaç … MEDICI.TV

El llibret està basat en una novel·la que ficciona la vida de Walt Disney i el compositor Philip Glass (als seus 75 anys), pare del minimalisme, ha compost la música d’aquesta òpera. Glass ha ideat una poesia musical per aquest costat humà que retrata el llibret basat en una novel·la del alemany Peter Junk i en el qual estan els dubtes, les contradiccions les idees antisemites i racistes del personatge. Però Glass afirma que aquesta òpera és realment un tribut a Disney.

Els tallers del Reial han realitzat tota l’escenografia i vestuari per aquesta estrena mundial que després viatjarà a l’Òpera Nacional de Londres.

Els nens ja només veuen els ratolins i els ànecs com Mickey Mouse o l’Ànec Donald, a través de la imatge que se’n va inventar la factoria de Walt Disney.

En oposició al món feliç que va idear, l’existència d’aquest “perfecte americà” va estar marcada per una joventut desgraciada i una personalitat d’una dretanització superior fins i tot a la de Richard Nixon. En la seva fàbrica de somnis, només els homes podien dibuixar. Les dones es limitaven a pintar els dibuixos. De la mà de Dennis Russell Davies, el director musical que ha dirigit gairebé totes les estrenes de les òperes de Glass, i del director d’escena Phelim McDermott, ens endinsem en el malson d’un “món feliç”.

Philip Glass, s’autodefineix com un compositor que es basa en estructures repetitives, porta dècades convencent que la seva música, tan estimada per uns com criticada per altres, té molt a dir. Està clar que als seus setanta-cinc anys, amb 20 òperes, més de 30 bandes sonores – entre les quals destaquen Les Hores o The Truman Show – 20 ballets, 3 cicles de cançons i diverses simfonies a l’esquena, la rotunditat amb què ho diu no passa desapercebuda. Pel que fa a la partitura del perfecte americà, estructurada en un pròleg, dos actes i un epíleg, Glass ha treballat amb un llenguatge harmònic, per desgràcia, no sempre regular, i amb trets dissonants, encara que la seva música sigui sempre clarament tonal.

ARGUMENT:

Pròleg : En el seu llit de l’hospital, el somni de Walt Disney es converteix en un malson. Vol tornar a la seva ciutat natal, Marceline.

Acte I: Walt Disney i el seu germà Roy canten l’alegria i la senzillesa de la seva joventut en Marceline, el regne màgic de la seva imaginació on els somnis es fan realitat. Mentre inauguren una piscina pública a la ciutat, un antic empleat de Walt, William Dantine, arriba des de Los Angeles.

Walt Disney considera amargament la seva mort. La infermera Hazel, la seva Blancaneus, el consola, però ell és ple de temors i li demana que s’asseguri que sigui congelat quan mori. Canta que es descongelarà, es curarà i es convertirà en un Messies per als que tenen por a la mort. El visiten la seva dona Lillian, el seu germà Roy i les seves filles Diane i Sharon. Walt els demana que jurin davant la bandera que respectaran els seus desitjos i que “mai diguin morir”.
Roy i Walt Disney planegen el seu imperi de Disneyland i lamenten la lletja presència de la modernitat. Walt es compara amb Thomas Edison i Henry Ford. Es vanta que pot fer president Ronald Reagan, i de ser més famós que Santa Claus, Moisès, Zeus i Jesús.

Dantine apareix llavors i acusa Walt Disney d’acomiadar-lo injustament, per tan sols tenir idees comunistes.
Lillian té bones notícies per Walt. El seu estat de salut s’ha estabilitzat. La seva família li sorprèn amb una festa per el seu 65 º aniversari. Sona el timbre de la porta. Lucy, una nena estranya que porta una màscara d’òliba, entra a la casa. Lucy sembla no conèixer a Walt Disney, ni a Mickey ni a  Donald. Lucy es nega a sortir, així que Walt Disney la fa fora i d’aquesta manera es creu alliberat del dimoni de l’òliba que va matar de petit.
L’autòmat d’Abraham Lincoln que te Walt Disney, està espatllat. Intenta arreglar-ho, però s’adona que ja no comparteix les creences del seu heroi. L’autòmat tartamudeja declaracions sobre la llibertat i s’abalança sobre Walt Disney, mentres l’asfíxia, proclamant el poder dels Estats Units.

Acte II : Andy Warhol vol retratar Walt Disney per la seva sèrie de superestrelles americanes. Roy no el deixa passar i Warhol se’n va, proclamant el seu amor per Disney.
La família puja al tren en miniatura de Walt Disney al jardí. Descarrila mentre que Dantine apareix de nou. Walt llavors recorda haver acomiadat Dantine per intentar fundar un sindicat i exposar “estúpides idees esquerranes”; desitja una màquina que reemplaci als seus empleats. Dantine demana una compensació, però el cor canta que Walt Disney és un mag a qui res no pot retreure. Dantine l’acusa de ser un lladre i un simple empresari.
Walt Disney es troba amb Josh, el seu company d’habitació. Walt és l’heroi de Josh i la trobada anima Walt, encara que confessa tenir por. La infermera l’anima a estirar les cames. El metge li diu a la seva família que Walt Disney té càncer i que han extirpar un pulmó. Li dóna dos anys de vida, com a molt.
Josh li pregunta com ha tingut temps per crear tants personatges i dibuixos. Walt li explica que ell és el gran contacontes, el que motiva i inspira als seus empleats. Josh pensa que Walt Disney és com Déu. Un Déu feliç? Walt persegueix Josh com si fos un tren i s’esfondra exhaust al llit.
Walt Disney és mort. El cor i la família de Disney recorden Marceline i la seva innocència idealista mentre l’esperit de Walt els observa. Lucy , la nena amb màscara d’òliba ,apareix i el porta fora.

Epíleg: Dantine es troba amb l’empleat de la funerària. Diu que Walt serà incinerat, no congelat. El cor recorda l’essència miraculosa, de somni, de “mai diguis morir” de Disneyland.

Per la seva banda, el romanès Dan Potra, escenògraf i figurinista, ha traçat un escenari, de tall minimalista com la música, en què ha jugat, especialment, amb projeccions i llums sobre diferents tipus de teles, vels o estores, que confereixen moviment a l’escena tot i que, poc a poc, començaran a repetir-se.

Pel que fa al capítol de les veus, el baríton britànic Christopher Purves ha estat l’encarregat d’interpretar el personatge protagonista de l’obra, i ha aconseguit, amb el seu germà en la ficció, David Pittsinger, el baríton-baix nord-americà que interpreta Roy Disney, el major nombre d’aplaudiments per part d’un públic Un altre nord-americà, el tenor Donald Kaasch, s’ha dut així mateix els aplaudiments que els assistents tenien reservats per als cantants d’un repartiment força extens.

La seva estrena hauria tingut que ser a Nova York, i desprès d intents frustrats, al final l’estrena ha estat realitzada a Madrid. L’espasa de Dàmocles que ha sobrevolat tot el procés de posada en marxa de la versió operística de The perfect american era que, en l’últim moment, la companyia Disney decidís prohibir el llibret, ja que mai va donar el seu suport a una novel·la que dóna una visió tan compromesa del creador de l’imperi.

En el seu llançament original la novel·la no va crear gaire enrenou: una de les filles de Disney li va demanar a Jungk una còpia del llibre, però l’escriptor mai va rebre resposta després d’enviar l’exemplar. Només una demanda, el 2003, quan la versió anglesa de la novel·la es va publicar amb una orelles de Mickey a la portada, que l’editorial es va veure obligada a substituir. En no haver rebut la llicència de Disney per emprar imatges de la factoria a l’òpera, el director d’escena, Phelim McDermott, ha hagut d’enfrontar-se al repte de representar Disney sense emprar cap dels seus personatges ni els símbols que tots associem instantàniament amb el dibuixant.

FICHA ARTÍSTICA:

Direcció musical: Dennis Russell Davies – Direcció d’escena: Phelim McDermott – Escenografia y figurins: Dan Potra
Il·luminació: Jon Clark – Coreografia: Ben Wright – Vídeo: Leo Warner – Direcció d’animació: Joseph Pierce  – Direcció del cor: Andrés Máspero

Llibret de Rudy Wurlitzer, basat en l’obra ” The Perfect American ” de Peter Stephan Jungk

Cor i Orquestra del Teatro Real

Walt Disney: Christopher Purves – Roy Disney: David Pittsinger – Dantine: Donald Kaasch – Hazel George: Janis Kelly – Lillian Disney: Marie McLaughlin – Sharon: Sarah Tynan – Diane: Nazan Fikret – Lucy / Josh: Rosie Lomas – Abraham Lincoln / Un empleat de la funeraria: Zachary James – Andy Warhol: John Easterlin – Chuck / Un metge: Juan Noval-Moro – Una secretaria: Beatriz de Gálvez – Una infermera: Noelia Buñuel

Estrena mundial, coproduïda pel Teatro Real i l’English National Opera de Londres.

______________________________________________________________

– MEDICI.TV – Preu Gratuït

_______________________________________________________________