Per MIQUEL GASCÓN…

SLEEPING AROUND un film de Marco Carniti

Basat en l’obra de Mark Ravenhill

Una sessió especial el Teatre Lliure, ahir va convidar al públic a profunditzar una mica mes en l’obra de l’escriptor Mark Ravenhill, i per això, ahir 4 de febrer 2013, és va projectar de forma gratuïta i oberta a tots els públics, la pel•lícula italiana SLEEPING AROUND, basada en una de les seves obres literàries.

Aquesta activitat especial, es deguda a que actualment s’està representant a la Sala de Montjuïc una de les seves obres, “Dispara, Agafa tresor, Repeteix” de la que ja us vaig parlar l’altre dia en un altre crònica. El proper dissabte tornem a veure-la i a mes a mes aprofitarem per assistir a la xerrada posterior a la que assistirà el propi Mark Ravenhill.

SLEEPING AROUND

És tracta d’una pel•lícula que intenta donar una visió de la vida a través de la sexualitat, en un món on sembla que s’han perdut els sentiments i la capacitat d’estimar. Deu històries i deu protagonistes, entre els 20 i els 45 anys, que viuen en una metròpolis qualsevol, buscant el significat de la seva pròpia existència. Una comèdia amarga que uneix elements còmics i paradoxals a la crueltat de la quotidianitat. Un remolí de trobades, sexe, malaltia, droga, soledat i dolor.

Una metròpolis en l’època actual. En una gran sala circular amb finestres al pis superior d’un edifici futurista, el lloc oficial d’una important agència internacional de comunicació, a punt de començar una conferència de premsa on es presenta una innovació tecnològica única importada de la Xina que transformarà el concepte de publicitat: una lent pot projectar a través de l’ús d’un satèl•lit, la publicitat directament a la lluna plena. A la terrassa de l’habitació circular mateix, es coneixen Sarah i Marcello, iniciant una cadena de relacions basades en el sexe entre els deu personatges de la història…. Lory, Sonia, Elena i Juan, Pau i Beatriz, Bed i Ricky.

La solitud, la pena, la por al sofriment: els sentiments que qualsevol de nosaltres no en seriem pas immune, i tractaria de sortir-ne amb la seva pròpia recepta personal. Estan aquells que utilitzant barricades darrera del seu cinisme, aquells que es refugien en la cura del seu esser estimat i que obstinadament no renuncien al seu somni d’amor, malgrat la seva impossibilitat òbvia. La majoria, però utilitzaria “el dormir de llit en llit” obsessivament en la recerca de la felicitat.

Entre els personatges que ens mostra la pel•lícula, està la Lory, una auxiliar de vol addicte a la cocaïna i el sexe casual; la Sara, dona de carrera que no dubta a posar en pràctica les seves habilitats físiques indubtables només per guanyar un èxit professional; el Marcello, escriptor e intel•lectual radical que s’aprofita de tots els que estan al seu voltant i els menysprea utilitzant el seu dolor per estimular el seu plaer.

I després hi ha les parelles: Elena i Juan, ambdós sense fe, units només per la frustració i el ressentiment mutu, sinó també contra ells mateixos, Beatriz i Pau, ell malat de sida i ella obsessionada en la seva curació i el seu propi desig sexual…. i per altra banda Sonia, astuta i autodestructiva que troba en Ricky, una persona tendre e ingènua i que encara segueix sent verge. Aquest últim personatge, en Ricky, és l’única esperança que ens deixa el director de la pel•lícula, al tractar aquest personatge com una jove capaç encara de plorar per amor…. be i m’oblidava… en Bed que viu exclusivament per el seu fill.

Sota la mirada desdenyosa d’una metròpolis futurista, però també molt real, aquestes vides, tan distants i diferents es barregen entre ells, en el curt espai d’una nit…..sempre a la recerca de la pau, la seguretat, d’un lloc on sentir-se com a casa, i on poder descansar un temps de la dificultat de viure.

La narració d’aquestes vides, el director Marco Carniti, els construeix a través d’imatges en brut, explicites, però també amb força sensibilitat a pesar de lo escabrós del tema… el sexe és gairebé sempre un mer exercici mecànic o, en el millor dels casos, una mercaderia, una expressió del poder atàvic requerit per definir la jerarquia d’una parella, però també hi ha moments d’esperança, de gestos d’afecte, de abraçades amb l’únic propòsit de proporcionar un alleujament temporal.

Marco Carniti, te la habilitat de retratar aquests personatges que tot i la seva incapacitat d’estimar, de ser compresos i de comprendre als altres, ….  son capaços aquests homes i dones de no donar-se per vençuts, de no aturar-se a qüestionar el que són i si està bé el que son o no, i llavors potser fins i tot a través de camins tortuosos i irregulars, estan obligats a trobar una resposta per una vida millor.

Pel•lícula dura, molt dura, però mes realista del que sembla. Surts de la sala del cinema amb el cor encongit i d’entrada negant que el teu mon s’assembli ni tan sols una mica al que has vist…. però que desprès d’assimilar el que has vist i reflexiones una mica, veus que estàs realment envoltat de persones amb vides similars, plenes de desamors que recerquen desesperadament la seva felicitat.

Varem coincidir amb els amics “voltaires” Neus i Lluís i ens varem asseure darrera de les “autoritats”… que no varen fer acte de presencia.

Director: Marco Carniti
Guió: Marco Carniti, Carmen Giardina, Paolo Di Reda
Actors: Anna Galiena, Darío Grandinetti, Danilo Nigrelli, Marco
Foschi, Francesca Faiella, Jun Ichikawa, Carmen Giardina, Lorenzo De
Angelis, Jamil Hammoudi

Fotografia: Paolo Ferrari – Muntatge: Jacopo Quadri

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu Gratuït

_______________________________________________________________