per MIQUEL GASCÓN…

A vegades t’equivoques en l’elecció d’un espectacle, i aquesta és una d’elles. Ens varem deixar “sorprendre” per una obra d’en Albert Mestres i l’espai on es representava, LA SECA .Sabíem que era una comèdia vodevilesca delirant sobre “ser català”, tal com deia l’anunci que ens va arribar via email; ens ho volíem passar bé i no ens ho varem pensar gens per anar-hi.

El que no sabíem i ens varem assabentar en el mateix teatre al llegir el programa de ma, que el text de l’obra que anàvem a veure era en quatre llengües: català, holandès, francès i anglès…. i això d’entrada ens va destrempar. Nosaltres coneixem el francès a banda del català, però desconeixem totalment l’holandès i tenim 4 nocions d’angles i això no ens va permetre seguir-ho amb facilitat.

Crec que el fet de què la producció sigui en quatre llengües hauria de ser una advertència prou important alhora d’informar abans de la compra de les entrades.  No és just posar-ho en lletra petita i a la contraportada del programa de ma…. i encara mes quant l’espectacle no es tradueix amb subtítols.

La Partida o Còctel de gambes és una comèdia vodevilesca en la qual, amb un peculiar llenguatge, es fonen les converses amb els pensaments dels personatges. Una parella catalana, la Mireia i el Pere, convida una parella holandesa, la Lena i el Max, a sopar a Barcelona.

Albert Mestres

Al cap d’un temps, la parella holandesa torna el convit a la catalana a Amsterdam. Per entendre’s o desentendre’s caldran quatre llengües: català, holandès, francès i anglès. La irrupció dels dos personatges que relacionen les dues parelles, la Marta i el Clemens, posarà sobre la taula el garbuix d’infidelitats entre tots sis, mentre una sèrie de personatges absurds (un calamar, la Castafiore, un botxí, etc) esdevenen la projecció dels seus inconscients. Aquest és el primer cop que aquest text es posa en escena.

No ens ho varem passar malament del tot… i a la fi és TEATRE i pots gaudir almenys de les interpretacions a un parell de pams d’on estàs assegut. No coneixien cap dels actors que interpretaven l’obra i vam donar per suposat que  alguns d’ells son alumnes de l’institut del Teatre de Barcelona.  Val a dir que  totes les interpretacions van estar a una bona alçada i almenys això ens va compensar una mica l’enprenyament que portàvem a sobre.

Els personatges que interpreta en Toni Guillemat, tots ells esperpèntics, fan passar estones divertides. L’escenografia sorprenent i encara que amb pocs recuses en Estanis Aboal va saber treure-li bon profit.