… per MIQUEL GASCÓN …
El dimecres 30 de gener, varem anar a l’assaig general amb públic, d’una nova producció del Teatre Lliure…. Es tracta de DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX , uns textos magnífics, escrits pel dramaturg anglès, actor i periodista, Mark Ravenhill (nascut el 07-06-1966).
De fet l’autor va escriure 17 petites obres de Teatre d’una durada cada una d’uns 20 minuts i que totes tractaven de la GUERRA actual, de la guerra contra el “terrorisme”, contra els “dolents” (que ara toca que siguin els islamistes), ja que som atacats…. nosaltres…. els bons, els occidentals, els que se’ns omple la boca de paraules com “Democràcia”, “llibertat” i “Drets humans”.
Aquestes 17 obres s’han pogut veure a Londres en diferents espais i en l’ordre que els espectadors desitjaven. Aquí a casa nostra, suposo que per falta de pressupost, el director d’aquesta producció, en JOSEP MARIA MESTRES, ha hagut d’escollir el que ell ha considerat els 7 millors relats d’aquesta sèrie escrita per Mark Ravenhill.
No coneixem per tant els originals, però haig de dir que aquesta selecció m’ha impactat molt i al mateix temps m’ha agradat molt des del punt de vista TEATRAL… però és que a mes és molt i molt interessant, per el/els missatge/s que ens vol transmetre als espectadors o lectors d’aquesta esplèndida obra. Uns missatges que van mes enllà de posicionar-se en contra de la GUERRA i que en realitat el que fa, és posar-nos un mirall davant nostre on ens veiem reflectits…. perquè vulguem o no, nosaltres som protagonistes actualment d’aquesta guerra sense fi… potser de la primera guerra que no acabarà mai, que mai tindrà un vencedor i un vençut com guerres anteriors de l’historia i que malauradament durarà per sempre mes.
Mark Ravenhill
Una GUERRA que ens volen fer creure que “nosaltres” els occidentals som els BONS de la pel•lícula i que els “terroristes islàmics” els DOLENTS (i és que abans eren els sioux i mes tard els russos comunistes).
Nosaltres els “BONS” únicament veiem un cantó de la batalla i desconeixem per complert l’ altra versió dels fets… les invasions d’altres països en nom de la llibertat i la democràcia.
Aquests textos ens volen apropar de certa manera a la realitat des de les dues bandes, encara que evidentment amb ulls occidentals, però aconsegueix crec jo, obrir-nos els ulls i adonar-nos de què no existeixen en realitat els BONS i els DOLENTS… que la paraula “llibertat” està prostituïda i que gairebé mai te el significat que ens volen fer creure i que la “democràcia” és la que el poder establert ens permet assolir en cada moment segons les seves necessitats e interessos.
No tingueu por… no explicaré pas l’argument de cap de les 7 propostes que veureu de ben segur al Teatre Lliure de Montjuïc i si ho fes desgraciaria la sorpresa.
Únicament us diré que sota el meu punt de vista, l’ordre en el que ens ofereixen aquest espectacle, podria ser que la primera de les 7, anomenada LES TROIANES (***) és una mena de pròleg que ens prepara una mica en clau d’humor, abans d’endinsar-nos en els següents capítols, molt mes DURS i a vegades massa per segons quines sensibilitats. El protagonitzen Silvia Bel, Aurea Màrquez, Carmen Machi (que parla en català), Mar Casas, Mònica Lopez, Boré Buika (l’àngel de la mort) i Gonzalo Cunill (el terrorista).
La segona història sota el nom de TERROR I MISERIA (****) amb Alex Casanovas i Mónica López. Aquesta història és en realitat el començament de tot plegat i d’una manera o d’un altre actua com un bumerang enllaçant amb la setena i ultima història, l’anomenada GUERRA I PAU (***) interpretada per Roger Casamayor i el nen Oriol Sans que suposem actua dia si dia no, alternan-se el paper amb Adrià Roca.
La tercera història, EL CREPUSCLE DELS DEUS (****), realment impactant i feridora… de les que mes, interpretada magistralment per una increïble Mar Casas (un paperàs) i la sempre magnifica Silvia Bel.
La quarta amb tota seguretat, la millor de les 7, LA MADRE (*****) que com veieu la qualifico amb la màxima puntuació possible i que de fet per la sola interpretació de Carmen Machi (aquesta vegada en castellà) paga la pena de veure aquesta producció. ESPATARRANT, una interpretació BRUTAL d’aquelles que no oblidaré en tota la meva vida…. Amb ella actuen també i a la seva ombra, Aurea Marquez i Boré Buika.
La cinquena història, PARADIS PERDUT (****), també força dramàtica i feridora, interpretada per Aurea Marquez, Mónica López, Alex Casanovas i Roger Casamayor.
La sisena, CRIM I CÀSTIG (****) on veiem realment l’ altra banda de la GUERRA i ens fa tremolar d’angoixa, protagonitzada per Silvia Bel i Gonzalo Cunill.
La setena història de la que ja hem parlat ens mostra a les generacions futures que caminen darrera nostre imitant als grans… però potser encara pitjor perquè nosaltres, la nostra generació els hem mal acostumat, els hem consentit i els hem fet creure que son els amos del mon i que ells també son els únics realment BONS, els únics que tenen dret a defensar-se dels seus “enemics”. El nen que va interpretar aquesta nit el seu paper va ser en Oriol Sans, que va demostrar molta seguretat en el seu treball d’actor i que de ben segur sentirem parlar d’aqui en uns quants anys. Ens va enamorar.
A la sortida d’actors ens el varem trobar abraçant-se als seus familiars i amics… i tothom el felicitava… jo també ho vaig fer i a mes a mes li vaig demanar si li podia fer una foto…. la cara que va posar de sorpresa i alegria la recordaré per mol temps. Faltaria mes em va contestar l’Oriol !!!…. i així va quedar com a record d’aquesta nit màgica per ell i pels que el varem veure actuar.
Oriol Sans
Com veieu les 7 històries li han posat nom d’algun text bèl·lic de la literatura universal. L’obra dura 3 hores amb l’entreacte inclòs i a nosaltres se’ns va fer fins i tot curta.
M’he enrollat massa…. ho se, però no voldria acabar sense deixar constància de què em va agradar molt tot… la direcció, l’escenografia, el vestuari, la il·luminació, el so, el vídeo i la banda sonora. Un espectacle rodó. No us la podeu perdre sota cap concepte.
Pdta. Demano disculpes públicament al director actual del Teatre Lliure, Lluis Pasqual, pel comentari que vaig fer l’altre dia en un altre crònica del Teatre Lliure. Estava equivocat i cal reconèixer que la temporada actual esta sortint força be, amb mes d’un bombó del millor xocolata negre i algun d’ells inclús amb licor de gran qualitat, com és el cas d’aquesta producció pròpia del Teatre Lliure.
DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX de Mark Ravenhill
direcció Josep Maria Mestres
intèrprets: Sílvia Bel / Boré Buika / Roger Casamajor / Àlex Casanovas / Mar Casas / Gonzalo Cunill / Mónica López / Carmen Machi / Àurea Márquez / Adrià Roca / Oriol Sans
traducció de l’anglès Joan Sellent / escenografia Pep Duran / vestuari Nina Pawlowsky / caracterització Toni Santos / il·luminació Juanjo Llorens / so Ramon Ciércoles / vídeo Mar Orfila/ banda sonora Mar Orfila i Josep Maria Mestres
ajudant de direcció Isra Solà / ajudant d’escenografia Jose Novoa / assistent en pràctiques d’escenografia Sergi Corbera / assistent de llums Eduardo Valverde / alumna en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre Gemma Raurell / alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Javier García Bañasco
construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells i Arts.cenics
producció Teatre Lliure
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu 30,25 € – (preu pagat 30/01 – invitació assaig )
….. i (09/02 – abonament 15 € )
_______________________________________________________________
MOLTES GANES DE VEURE-LA, però no podrà ser. Llàstima. RAVENHILL “in person” va venir una Temporada Alta a representar una de les seves obres. I va demostrar, que a més de bon autor, es bon actor.
PD.- Molt be les disculpes a Lluís Pascual. Com reconeixes i vaig dir-te, li ha tocat prendre el timó del Lliure en un molt mal moment.
Fes un esforç Pere. De debò que paga la pena fer-ho.
És de justícia reconèixer que em vaig equivocar i demanar disculpes a qui porta el pes del Teatre Lliure en aquests moments de total incertesa.
HO intentarem, perquè veig que són al Lliure fins el 3 de març. Nosaltres no pensàvem baixar a BCN fins el 10 per veure LA VIDA ES SUEÑO, ja que dissabte comença la temporada estable( en conya en diuen la TEMPORADA BAIXA), i tenim ja entrades per molts caps de setmana(BLACKBIRD,OLEANA,EL PRINCIPI D’ARQUÍMEDES, EL NOM,MARINA(en concert),QUAN DESPERTEM D’ENTRE ELS MORTS, L’ESTRANGER,etc,etc,,. Per cert, dimarts “estrenem AVE” i anem a Madrid(encara sense passaport) a veure la YERMA d’en Narros i el programa DOBLE SERRANO(La reina mora y Alma de Dios) a La Zarzuela.
Deu ni do Pere
No pareu tampoc amb tanta activitat prevista. Per poc no coincidim
en el dia de la “Vida es sueño” ja que nosaltres la veiem un parell de
dies abans.
Respecte a algunes de les que comentes, pots veure la nostra crònica
en el Bloc… Blackbird (5 estels), Oleanna (4 estels), El principi
d’Arquímedes (4 estels), el Nom (3 estels)…. i tenim entrades per
Quan despertem entre els morts pel 22 de febrer i per l’Estranger per
el 20 d’Abril
Fa molt de temps que no escolto Marina ni tan sols en CD,…. això ho
tenim que solucionar. Quin dia es el concert de Marina a Girona ? a
veure si per casualitat tenim lliure el dia…. difícil però possible.
Enveja sana o no tan sana pel viatge a Madrid… m’encantaria poder
veure el programa doble de Zarzuela, però he vist que acaba la setmana
propera i tenim plena l’agenda…..
Amb l’Imma tenim pendent d’organitzar una escapada a los madriles per
veure El Rei León. I alguna cosa mes que de ben segur caurà… potser
pel primer cap de setmana d’abril ???
La versió EN CONCERT de MARINA, serà al Teatre Municipal el diumenge 26 de MAIG a les 7 de la tarda. PERÒ ULL, si teniu pensat anar a Madrid a l’Abril, la fan a La Zarzuela del 15 de març al 21 d’abril. I no es EN CONCERT¡¡¡¡. Es una nova producció de La Zarzuela, juntament el LICEU(pregunta que no vinguin a BCN, jo ho espero….) i la Maestranza de Sevilla. Es a dir, triar per triar, veure-la com cal, amb actors i decorats i allà surt per 44 euros l’entrada per vosaltres ELS JOVES.
EL REY LEON, l’he vist 2 cops a Londres i es un bon espectacle, que tinc entès a Madrid és exactament igual. També hi ha SONRISAS Y LÀGRIMAS, però no hi anem, ja que en tinc molt mal record del 2n. cop que la vaig veure fa anys amb Pastor Serrador.
El de enveja NO TAN SANA, ho entenc, penso el mateix. Però si hi ha bon teatre, els millors “callos” de cap més lloc a “Casa Lucio”(be a LA RIOJA de BCN, estan més que acceptables, ja que els fan amb tripa, que és el que m’agrada), el cochinillo de “Sobrino de Botin”…. se’ls pot perdonar. No et sembla?.
Tindrem pressent la teva recomanació…. veure MARINA representada i al Teatro de la Zarzuela de Madrid ens agradaria molt. La temporada del Liceu a Barcelona esta tancada, a no ser que tinguin prevista la seva representació per la temporada vinent, però no m’importarà si és així repetir un altre vagada.
El Rey León caurà de ben segur en la nostra propera visita madriz-lenya. Sonrisas y Lagrimas, no perquè ja la varem veure a València per les falles i vaig escriure el corresponent post.
Els callos de Casa Lucio no els coneixem ni tampoc els de LA RIOJA de Barcelona…. i com aquesta estan molt mes aprop qualsevol dia ens apropem. Casa Botin és un dels llocs que repetim gairebé sempre, en les nostres estades a la capital del regne.
Ja,ja,ja,sabia que us agradaria força.
Creiem que és un espectacle complert.
La posta en escena del començament,l’escenografia,els canvis de decorat,els vídeos,els actors,…tot perfecte.
La Carmen Machi parlant en català!!!!!,no t’ho vaig voler desvetllar,per no trencar la sorpresa.
Però per mi el millor va ser la seva representació de “La Madre” BRUTAL!!!!!!!!!!!!!!,d’acord amb vosaltres cinc estrelles.En “Juicio a una Zorra”em va encantar,però amb “La Madre”,a passat a ser una de les actrius que no em perdré mai.
La Mar Casas em va agradar moltíssim,quin paperàs en “El Crepuscle dels Deus” ;per nosaltres un altre de les millors interpretacions de la nit,sense desmereixa a la gran Silvia Bel.
L’Alex Casanoves ens va sorprendre i molt en el seu paper a “Terror i Misèria”,ja que és un actor que no acabava d’agradar-nos massa.Hem canviat la nostra opinió.
El nen que va interpretar la nit que hi vàrem anar nosaltres va ser en Adrià Roca,i t’asseguro que vaig flipar!!!!!,nosaltres vam comentar el mateix,quina cantera que ens ve.
Tots ho van fer genial,però he volgut destacar les millors interpretacions des de el nostre punt de vista.Un gran repartiment.
La veritat és que totes les històries et fan pensar i surts amb la convicció de que només som titelles en mans d’uns quants.Que la bona gent hi es a tot arreu.Que la mala gent hi és a tot arreu.Que hi ha gent.Que amb un arma a les mans, tots es poden sentir més forts ,fins hi tot un nen.La hipocresia dels que ens diuen que ens volen ajudar i acaben matant-nos.
Democràcia i Llibertat ………….on?????????
Aquest cop nosaltres creiem que és una obra de cinc estrelles (complerta en tots els sentits)
Pere, no te la perdis,és com anar set vegades al teatre i veure set magnífiques interpretacions.VAL LA PENA!!!!!!!!
Dilluns anirem a veure Ravenhill al Cinema, a Montjuïc.
La veritat Neus és que m’hi quedat amb ganes de posar els cinc estels a DISPARA…., però com sempre diu tothom que m’agrada tot, i que
m’entusiasmo massa per tot, intento frenar-me una mica els meus impulsos d’entusiasme al fer les cròniques.
En conjunt és de lo milloret que he vist aquesta temporada, però com son històries sense lligam aparent, he volgut qualificar-les cada una per separat, perquè niant millors i no tant.
Indiscutiblement “LA MADRE”passarà a ser una de les escenes de la meva capçalera teatral, millor impossible….. em vaig quedar amb la boca oberta desencaixada i menys mal que desprès va ser el descans…. i vaig poder reaccionar. L’Imma repetia “irrepetible… Irrepetible”.
En conjunt TOTS molt be, però em van sorprendre molt, potser perquè no
la coneixia la Mar Casas (o almenys no la recordava) i es veritat ara que ho dieu que l’Alex Casanovas amb aquesta actuació va pujar mes d’un graó en la meva estima teatraire. La resta del repartiment en general molt be, i es que algunes d’elles ja no tenen mes graons que pujar i per mi ja estan dalt de tot des de fa molt de temps.
No entenia el últim comentari teu sobre el cinema del dilluns… però fa una estona he rebut un comunicat del lliure i ho entès tot. El dilluns ens trobarem al Lliure de Montjuïc.
Una abraçada i fins dilluns.
Retroenllaç: - Cinema – SLEEPING AROUND (***) – Teatre Lliure Montjuïc – 04/02/2013 | Voltar i Voltar