per MIQUEL GASCÓN …
És el segon cop que anem al Teatre Akadèmia i aixi com el primer cop varem sortir molt satisfets, aquesta vegada hem sortit fent “fu” com el gat. Crec que és de les poques vegades que hem anat de franc al Teatre i quasi d’una manera sobtada convidats pel programa “Continuará” de TV2.
‘Les amistats perilloses’, la novel·la de Choderlos de Laclos, va donar per una pel·lícula d’èxit dirigida per Stephen Frears, però també per una obra teatral de l’alemany Heiner Müller força representada: ‘Quartet‘.
Tot i el títol, es tracta d’una peça per a dos únics intèrprets, una actriu i un actor. Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols han fet seva aquesta relectura de ‘Les amistats perilloses’.
És ja la quarta vegada que es representa en català i diuen que mai ha perdut un gram d’intensitat….el primer cop el va dirigir Joan Ollé i l’interpretaven Anna Güell i Ferran Audí (1987); va seguir la versió que aquests dies s’ha comentat força, amb la sempre magnifica Anna Lizaran i Lluís Homar sota la batuta d’Ariel García-Valdés; la tercera és recent: Marta Domingo i Raimon Molins van estrenar fa un any a la Sala Atrium una versió dirigida per Jordi Prat i Coll.
Jo no l’havia vist mai i la veritat és que el text no em va interessar gens ni mica… el vaig trobar fins i tot avorrit; no dic pas que no pagui la pena veure-la…. no ho se sincerament. El que si se és que a mi no em va atrapar en cap moment.
La marquesa de Merteuil, vídua i granadeta, amaga prudentment les seves passions llibertines que només coneix el seu antic amant, el vescomte de Valmont. Un dia, li arriba la notícia que un altre dels seus ex amants es vol casar amb la jove senyoreta de Volanges. Merteuil, gelosa o traïda en el seu orgull, demana a Valmont que la sedueixi. Aquest, tot i estar més interessat en Madame de Tourvel, accepta el repte de Merteuil i corromp la innocent senyoreta de Volanges.
Malauradament als 5 minuts ja tenia ganes de marxar…. Muntsa Alcañiz sola a l’escenari parlant davant d’una superfície emmirallada, no m’interessava res del que deia ni tampoc m’ha agradava la seva interpretació poc natural. Va millorar una mica amb l’aparició de Mingo Ràfols, però no se si és que el text no m’agradava gens, o la direcció de l’espectacle tampoc era res de l’altre mon… que en cap moment vaig entrar en l’obra que té una durada de 75 minuts i que a mi se’m va fer llaaaaaaarga. Poques vegades com sabeu davant d’una obre teatral m’hi quedat tant gelat.
Repartiment: Mingo Ràfols, Muntsa Alcañiz
Director: Konrad Zschiedrich
Cap tècnic: Jaime Pons, Construcció d’escenografia: Adrià Pinar, Espai escènic: Konrad Zschiedrich, Il·luminació: Romana Redlova, Producció:Teatre Akadèmia/Eix 49, Producció executiva: Jordi Robles, Traducció: Konrad Zschiedrich, Vestuari: Romana Redlova
______________________________________________________________
– Teatre Akadèmia – Preu 16 € – (preu pagat 0 € Invitació )
_______________________________________________________________
No he vist aquesta versió. La temporada passada vaig veure una a la Sala Atrium amb la Marta Domingo i el Ramon Molins que em va atrapar força. I m’he llegit el text original i també em va agradar. Ja et dic dependrà de la versió i de l’interpretació dels actors. A mi personalment la Muntsa Alcañiz no em motiva gaire…
No em facis massa cas Elisa; potser jo no tenia el dia i ho vaig veure amb ulls massa crítics. Com a tu, la Muntsa Alcañiz tampoc en motiva gaire, per no dir gens. Però tu saps que acostumo a valorar positivament els espectacles i valorar aquest amb una sola estrella m’ha costat fer-ho, de debò.
UN ESTEL!!!! Una cosa mai vista a can voltar i voltar, a no ser que estiguem parlant del que penja a la senyera, però això és un altre tema.
Tal dia farà un any.
Espero que l’Imma estigui del tot recuperada.
Va ser un espectacle decebedor, d’aquells amb els que no connectes ni que ho vulguis. Un estel ha estat un gest magnànim per valorar la feina dels actors que han tingut que memoritzar tot el text.
Estic “casi” del tot recuperada, nomes queda la gola tocada i la tos que s’ha fet “resident” ….. Gràcies.
Müller MAI ha estat sant de la meva devoció, i quan vaig veure QUARTET per la LIZARAN i l’HOMAR(crec que va estrenar-se a Girona), tret del seu treball -començava amb ella fent-li una felatio asseguts en una gran taula-, l’obra no em va interessar gents.
En aquesta versió ni felatios tan sols…. estem d’acord …un text que no ens va interessar gens.
Sembla que els astres no estaven correctament per als amants del teatre. Sembla que de tant en tant ens han de recordar que tot no pot ser bo, el paradís el van tancar per un tema d’una poma… o al menys això tinc entès.
Benvingut Carles a Voltar i Voltar
Efectivament sembla que els astres no estaven correctament situats, ja que també et va passar quelcom semblant amb la crònica que l’altre dia vas fer en el teu Bloc de Teatre “Paisatge Teatral”, referent a l’obra que actualment estan representant al Romea EL DICCIONARIO
http://carleslucasgiralt.wordpress.com/2013/01/26/el-diccionario-un-greu-problema/
Ens continuarem llegint-nos de ben segur. Esperem que pel Teatre vinguin temps millors i l’ultima mala notícia sigui el tancament de la Sala Tallers del TNC. A nosaltres ens ha afectat en 3 espectacles que hem de canviar de dates.
Una abraçada