per MIQUEL GASCÓN …

La grip està fent estralls a casa dels Voltaires; l’Imma sembla que ja es va recuperant encara que no del tot, però ara començo jo amb una grip intestinal que m’ho està fent passar malament.  Així i tot ens apropem a l’Auditori sense saber si aguantarem tot el concert i per primer cop fem us del pàrking de pagament que està entre el TNC i l’Auditori… per si les mosques.

Aquest concert no ens ho podem perdre, ja que es tracta del retorn del mestre Lawrence FOSTER, ara ja amb 71 anys, que va dirigir l’OBC des de 1996 al 2002 en una de les èpoques daurades de l’orquestra i que va deixar el càrrec per desavinences amb la direcció de l’Auditori i que des de l’any 2005 no havia tornat a Barcelona.  Ara el mestre titular de l’OBC Pablo Gonzàlez, ha tingut la deferencia de convidar-lo de nou, i això l’honora des del meu punt de vista perquè hauria de ser una norma que de tant en tant tornessin els anteriors directors a retrobar-se amb la seva orquestra.

A la primera part del concert es va interpretar:

1 – XAVIER MONTSALVATGE (Girona 1912 – Barcelona 2002)

– Desintegració morfològica de la Xacona de Bach (***)

Sempre em fa una mica de temor escoltar musiques contemporànies no massa conegudes, encara que a vegades algunes d’elles m’acaben entusiasmant.  Aquest gairebé es tracta d’un d’aquests  casos… reconec que es tracta d’una peça que m’agradaria escoltar mes sovint.  Veritablement magnifica… i com comentava el meu amic Josè Luis al descans, Bach encara que el “desintegrin” sempre serà Bach.  Jo crec que aquí Montsalvatge ha fet quelcom mes i ha tractat a Bach com una creació nova a partir de les seves pròpies idees i ha aconseguit ser un Ferràn Adrià amb la “desconstrucció” musical per crear de nou una obra d’art.

2 – ANONÍN DVORÁK (Nela hozeves 1841 – Praga 1904)

– Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104 (****)

És un concert molt sentimental que sempre que l’escolto em posa “gallina de piel”… i aquesta vegada es tracta del plat fort d’aquesta sessió, ja que també és el retrobament amb la ara famosa violoncel·lista ALISA WEILERSTEIN… i és que ella mateixa va debutar a Europa i a Barcelona sota la batuta del mestre FOSTER, quant tenia tan sols 15 anys i esclar no era gens coneguda, amb el mateix concert de Dvorák.  Ara 15 anys desprès torna i com homenatge a Barcelona interpreta el mateix concert que ens la va fer descobrir.    I és que aquesta jove va demanar als seus pares (també musics), als 4 anys que volia un violoncel i va a començar a estudiar el concert de Dvorák als 12 anys i el va interpretar en public als 14.

L’apassionament amb què toca el violoncel i la seva tècnica virtuosa han aconseguit que Daniel Barenboim hagi tornat a dirigir i enregistrar amb ella el concert d’Elgar, que no dirigia des de feia 40 anys, quant la seva esposa i mítica violoncel·lista Jacqueline du Pré es va haver de retirar.

Os deixo aquest concert interpretat per ella mateixa però amb la Simón Bolívar Symphony Orchestra, dirigida per Gustavo Dudamel, l’any 2009.

Ja a la segona part…

3 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

– Simfonia núm. 4 en Mi menor, op 98 (***)

Lirisme efusiu i dinàmiques ben controlades… un Brahms servit al punt, amb el difícil equilibri entre el rigor formal i la passió. l’OBC ens va servir aquest concert amb calidesa, magnifica qualitat i brillantor sonora.   Serà potser per hores i hores d’assatjos ?

Us deixo aquest concert dirigit per el ja mític KARAJAN

L’Orquestra cada dia sona millor i això ens omple d’orgull als que seguim la seva vida des de fa molts i molts anys (nosaltres des de la temporada 1973/1974 al Palau de la Musica).  El d’avui ha estat un gran concert en conjunt al que se li te que afegir la gran càrrega emocional del retrobament del mestre FOSTER.

______________________________________________________________

– L’Auditori – Preu de 45 € a 20 € – (preu pagat abonament 24 € )

_______________________________________________________________