– Teatre Musical – OVER THE MOON (****) La vida amb les notes de Jonathan Larson – Teatre Almeria – 25/01/2013

per MIQUEL GASCÓN

No ens apropem gaire sovint al Teatre Almeria en ple cor de Gràcia al carrer San Lluís a tocar de la plaça Joanic i no entenem encara perquè ja que cada cop que ho hem fet hem sortit molt satisfets.

overthemoon1

Aquest cop ens apropem una mica tard, ja que OVER THE MOON (sobre la lluna), s’esta representant des de el 20 de desembre del 2012 i ara degut al seu èxit ja han prorrogat. Es tracta d’un Musical del compositor Jonathan Larson. Ahir precisament és tractava d’una representació molt especial ja que era l’aniversari de la seva mort prematura als 35 anys,  el 25/01/1996. Ens van regalar una xapa commemorativa.

“Over the Moon” s’endinsa en l’univers sonor del pop/rock tan propi de  Jonathan Larson, bevent d’obres tan conegudes i representades com RENT i TICK, TICK BOOM!
Ho fem amb cinc intèrprets i un piano per agafar-ne només l’essència, allò que és genuí de Larson; on trobem l’autor més sincer i que comparteix amb l’espectador els seus secrets, les seves pors i inseguretats; així com també els seus somnis, els seus objectius o la seva ideologia. Tot això ho fem revisant-ne la forma i despullant les cançons de qualsevol artifici que ens allunyi del discurs.

Jonathan Larson

Jonathan Larson

Larson va néixer el 1960, en un poble prop de Nova York, on transcorre l’acció de Rent. Des de petit va destacar en el teatre musical, encara que no sabia si dedicar-se a la interpretació o a la composiciò musical. A l’escola de molt jove, Larson entrà en contacte amb el seu ídol i major influència musical: Stephen Sondheim, a qui ocasionalment enviava els seus treballs perquè els revisés. Per això a Tick, tick… boom! la cançó anomenada “Sunday” és un homenatge a Sondheim. Amb una xerrada que va tenir amb Stephen Sondheim va ser quan es decidí per la composició: “Hi ha més actors morts de fam que compositors morts de fam”, va dir-li Sondheim.

A Nova York va gaudír d’una vida bohèmia en un apartament de lloguer barat que compartia amb altres companys. Treballava part de la setmana com a cambrer al SoHo, en un restaurant anomenat “Moondance Diner”.

Over The Moon 1-imp

Tick, tick… boom! conta la història autobiogràfica de Jonathan Larson que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove de Nova York es troba en un gran dilema prop de complir els trenta anys, amoïnat per prendre la decisió correcta respecte a la carrera que haurà de fer a la seva vida. S’estrenà al l’Off-Broadway el 1990 al teatre “Second Stage”.  Llavors s’anomenà 30/90 un monòleg rock i fragments de Supèrbia.  Després de la mort de Larson el 1996, la productora “Victoria Leacock” sol·licità David Auburn, que reconfigurés l’obra, convertint-lo d’un monòleg a un espectacle de tres actors en escena.

Larson volia canviar el món amb els seus musicals, impactar els espectadors, i per això, en les seves obres parlava de temes del carrer, d’assumptes com les drogues, la Sida o l’homosexualitat, que fins llavors eren tabús en una partitura de musical.

Over The Moon 3-imp

El 1989 un escriptor d’obres anomenat Billy Aronson hi arriba amb la idea d’escriure un musical actual a partir de La Bohème. Jonathan Larson va estar treballant esporàdicament durant 6 anys i a l’octubre de 1995 ja s’assajava amb el text definitiu de RENT.

A mitjans de gener del 1996, a només una setmana de l’estrena, s’assajava “What you own” quan Jon va desmaiar. Més tard, el propi Jonathan els explicava als seus amics lo increïble que li resultava que l’última cançó que hagués escoltat, “What you own”, fos una cançó que ell va composar sobre “morir al final del mil·lenni”.

La nit del 25 de gener del 1996, el dia abans del primer pas privat oficial, Jonathan Larson va acudir a l’assaig final de vestuari de RENT.  Era precisament el 100è aniversari de la “Bohème”.  Cansat, Jon tornà a casa seva, escalfà una mica d’aigua pel te i hi morí. Rent es convertí en un dels majors èxits de Broadway, representant-s’hi al llarg del món amb idèntic resultat.

over the moon 3

Over the Moon, obra dirigida per David Pintó i amb la direcció musical i arranjaments de Xavi Torras, que a priori sembla que no té un argument massa definit, però tambe es basa amb la vida de Larson al complir els 30 anys. El únic acompanyament musical durant tota la representació és la del pianista Xavier Torras …. fa una feinada increïble i a mes a mes també participa amb la seva veu en l’espectacle. És veritablement l’ànima de l’espectacle.

La interpretació recau en el nostres estimats i veterans cantants de musicals a casa nostre, en Ivan Labanda i Patricia Paisal.  Aquesta vegada estan acompanyats amb dos “triunfitos” que a mi personalment m’agraden molt, Víctor Estévez i que era la primera vegada que veia en directe…. i Elena Gadel que també va actuar en la darrera versió de Mar i Cel.  Les veus amplificades de tots quatre son excel·lents i la seva interpretació magnifica. En Ivan Labanda té una escena per sucar-hi pa amb una cançò que comença molt lentament i acaba sent un exercici de rapidesa i d’embarbussaments.

L’escenografia juga amb un senzill però bonic joc escènic amb unes cadires. Amb una distribució de les butaques on seuen els espectadors i que deixa un espai central lliure on es situen els actors/cantants i que els apropa al maxím als espectadors… encara que a vegades pujan al escenari i l’espectacle perd força.

Imprescindible per la gent que els hi agrada els musicals…. per la resta d’espectadors crec que no els hi paga la pena. A nosaltres ens va entusiasmar tot plegat.  Creiem que portar musicals a casa nostre i sobretot amb petit format i de forma artesanal és mereix el nostre reconeixement i mes encara quant s’interpreten en Català.   Crec que es mereixen que el public ompli cada nit la sala del Teatre Almería.

Pdta: si algú s’assabenta d’on puc comprar les sabates que portava en Víctor Estévez, que m’ho faci saber….. m’encanten (amb cremallera i simulant que porta cordons)…. me les demano !!!!

Intèrprets:

Víctor Estévez – Elena Gadel – Ivan Labanda – Patrícia Paisal i Xavier Torras (Piano)

Espectacle tribut a Jonathan Larson

Arranjaments Xavier Torras – Adaptació David Pintó – Ajudant de Direcció Ota Vallès – Direcció d’Escena David Pintó – Direcció Musical Xavi Torras – Idea Original Nodriza

Over The Moon 5-imp

______________________________________________________________

– Almería Teatre – Preu 20 € – (preu pagat TresC 13 € )

_______________________________________________________________

Cargol lluna

4 pensaments a “– Teatre Musical – OVER THE MOON (****) La vida amb les notes de Jonathan Larson – Teatre Almeria – 25/01/2013

  1. PERE

    MOLTES GANES de veure-la tot i que des del començament del projecte vaig pensar que fer una antologia sobre un compositor amb SOLS 2 obres estrenades em semblava exagerat. Però els comentaris que m’han arribat són molt bons. Vaig veure RENT al mes de la seva estrena a NYC i tot i no ser el tipus de musical que m’agrada, va ser el que vaig trobar MÉS FRESC I NATURAL de tots els que vaig veure en aquell viatge. Vau tenir sort de coincidir a la funció commemorativa.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Be, tan sols 2 obres perquè no va tenir temps de mes; va morir als 35 anys i sense haver pogut veure l’estrena del seu gran èxit, que va ser RENT.

      Les cançons son realment maques i la feinada que ha tingut sobretot Xavi Torres ha estat brutal. Els interprets de debò que so han currat i molt. És un espectacle sense pirotècnica afegida… un espectacle artesanal feta amb el cor.

      Va ser una coincidència assistir en la data de la funció commemorativa… no teníem ni idea. Si la producció fa una gira i la porten a Girona, no te la perdis Pere.

      Respon
      1. PERE

        Els meus nois que són FANS des de “Rent” volen baixar a BCN a veure-la. Potser m’hi afegiré, ja que la gira la veig difícil tenint en compte que els teatres gironins tenen programació “tancada” fins a juny. Després vacances i fins Temporada Alta a setembre no es programa res. Ara, si ells aguanten fins llavors a Bcn o en gires, potser tindrem sort…

        Respon
        1. Miquel Gascon

          Millor apuntat amb els teus nois i baixa a Barcelona…. no sigui cas que et quedis sense veure’l…… si ets capaç d’anar a Londres per veure un Musical, no seràs capaç de baixar al barri de Gràcia a Barcelona ?

          Respon

Deixa un comentari