– CATALANS SENZILLAMENT

CATALANS SENZILLAMENT —–> 85

BOTIFLERS + FATXES —–> 41

Botifler és el malnom amb què es va titllar a Catalunya als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s’oposava al d’«Imperials», «Aguilots» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d’aleshores ençà i fins a l’actualitat el malnom «botifler» encara és emprat a Catalunya per referir-se als “catalans traïdors”, tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya

El Parlament acorda iniciar el procés per fer efectiu el dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions

O ara o mai !       INDEPENDÈNCIA !!!

20130123-200722.jpg

Em fa vergonya reconèixer que els “Socialistes” m’han portat enganyat tota la vida des de què es va crear la democràcia…. i és que els hi votat una bona pila de vegades.

Els 15 Botiflers mes grans de la història de Catalunya son:

1 – Miquel Iceta i Llorens

2 – Montserrat Capdevila Tatché

3 – Celestino Corbacho i Chaves

4 – Juli Fernandez Iruela

 5 – Daniel Fernández González

6 – Eva Granados Galiano

7 – Maurici Lucena i Betriu

8 – Pere Navarro i Morera

9 – Núria Parlon Gil

10 – Ferran Pedret i Santos

11 – Alícia Romero Llano

12 – Xavier Sabaté i Ibarz

13 – Núria Segú Ferré

14 – Jordi Terrades i Santacreu

15 – Jaume Collboni Cuadrado

Quina vergonya !!!!

________________________________________________________________

Preàmbul

“El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

“L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

“Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.

“Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure’l des del reconeixement mutu.

“Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l’autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un Estatut d’Autonomia.

“La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

“En els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

“De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig en el si de l’Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l’11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

“Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.

“Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent: 

“Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

“D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents: 

“- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.”

– Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.”

– Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.”

– Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.”

– Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.”

– Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.”

– Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.”

– Paper principal del Parlament. El Parlament, en tant que la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés, i per tant s’hauran d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.”

– Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.”

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés democràtic de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.”

Votacions parlament Catalunya 23-01-2013

I'M CATALANCargol Català

4 thoughts on “– CATALANS SENZILLAMENT

  1. FLORESTÁN

    Un día histórico.
    Es muy sencillo…. quiero, deseo y espero,.. poder introducir en una urna un SI o un NO.
    Nadie que se llame demócrata, me puede negar este acto tan simple.

    Hoy, emocionado, quiero recordar, a todos/as los que nos han precedido a lo largo de los siglos., y a personas, muy queridas, amigos y familiares…. que ya no están, y que no podrán disfrutar de este futuro que ya comienza.. Y lo digo en castellano, que es la lengua en que mi madre me hablaba , pero era en catalá, como me cantaba las nanas..

    Que tinguem sort…. I Endavant poble sobirá…
    Visca tots/es nosaltres.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Amic Florestán

      Com tu mateix dius, ahir va ser un dia històric que molts dels postres
      avantpassats els hauria haver viscut.

      No entenc la postura dels que fina ara creia demòcrates (parlo del
      PSC),i que es neguen a votar a que el seu poble tingui dret a decidir.
      No era pas ara el moment de si volíem d’independència o no ….i ells
      mateixos ja han dit clarament que NO…. del que es tractava ara era
      tan sols de proclamar als ciudatans de Catalunya com a poble sobirà,
      amb el dret a decidir el seu futur, sigui aquest el que sigui.. En
      Navarro el podrien contractar al Circ del Soleil, per els increïbles
      malabarismes lingüístics als que s’ha vist obligat a fer, per tal de
      fer creure que SI estan a favor… però que NO d’aquesta manera. A mi
      m’ha semblat realment patètic i l’historia per sempre mes els tractarà
      com .els mes grans botiflers de la història de Catalunya.

      M’alegro Florestán que precisament tu, que parles en Castellà hagis
      estat l’únic que ha deixat el teu comentari, perquè cal que s’adonin
      aquesta gent intolerant, que ser o sentir-se català, no depèn de la
      llengua que utilitzis. Ser català es molt mes que això i sincerament
      …que mes voldríem que molts que parlen català defensessin com fas tu
      la cultura catalana i el dret que tenen tots els pobles a defensar la
      seva identitat…. i no parlo tan sols de la Camacho… malauradament
      estem rodejats de gent així.

      Els meus pares també em van ensenyar a parlar en castellà, (era la
      seva llenua) i per tant aquesta es la meva llengua materna a la que
      mai renunciaré i de la que em sento orgullós de conèixer. Això no es
      cap impediment però a que posteriorment i voluntàriament ja d’adult,
      hagi volgut aprendre el català e intenti amb totes les meves forces
      parlar-ho i ara escriure-ho cada dia una mica millor.

      Que tinguem sort i endavant poble sobirà de Catalunya….

      Una abraçada

      Respon
  2. Montserrat Fdez. Costa

    Amics, efectivament, ha estat un dia històric. I vaig ser conscient quan vaig sentir la notícia.
    Referent als socialistes (bé el PSC) ja fa molts anys, per desgràcia, que no m’enganya. Toquem de peus a terra: A CATALUNYA NO TENIM UN PARTIT SOCIALISTA CATALÀ. Va morir juntament
    amb molts dels seus dirigents i quan , per exemple, al Raventós li van donar no-sé-quina embajada. Van anar “escombrant” als dirigents que els feien nosa: per catalanistes! (però això no ho diran mai), Són uns podrits. Són una “sucursal” del PSOE. Si tant demòcrates fossin hauríen d’haver votat SI. Aquest Si comporta, com diu en Florestán una opció : a favor o en contra de la independència. Però és un acte democràtic i lliure que cap legislació espanyola ens pot treure.
    Visca Catalunya i més que mai….. I N D E P E N D EN T!!!!

    Montse

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Benvolguda Montse

      Jo fins i tot vaig intentar seguir el ple del parlament, encara que
      per feina vaig poder escoltar molt poca cosa i a trossos. El que si
      que vaig escoltar en directe va ser la votació i va ser emocionant
      escoltar que havien 5 vots de menys al costat del NO…. els 5
      diputats del PSC que van trencar la disciplina de vot perquè es van
      veure incapaços de votar “NO” en contra del seu mateix poble …. algo
      es algo dijo un calvo !!!.

      La que va donar la nota “teatraire” va ser la “Camachin i els seus
      fatxes”, que varen votar i sense esperar el resultat es van aixecar i
      varen abandonar la Sala. Demostració que son 100% democràtics i
      respectuosos amb la democràcia i amb el poble que representa la
      majoria del poble català… i és que com ja sabien que la tenien
      perduda aquesta votació, perquè esperar ??? Per això que haguessin
      marxat abans de votar si realment creien que la votació no serviria
      per res i no creien amb ella. Me’n alegro moltíssim del seu cabreig,
      de debò.

      Així i tot em mereixen mes respecte que els diputats del
      PSC….almenys els Peperos han dit el que pensaven i han estat
      consegüents amb la seva ideologia feixista en contra de les llibertats
      dels pobles i les llibertats individuals de les persones. Els del PSC
      han marejat la perdiu (com sempre) per tornar a fer veure que estan
      indecisos i acabar fent malabarismes per justificar lo injustificable
      i quedar-se amb les seves parcel•les de poder. L’Historia els jutjarà
      i els seus fills tindran vergonya de que els seus pares han estat els
      mes grans botiflers de tota l’història de Catalunya.

      Gràcies per deixar el teu comentari

      Respon

Leave a Reply to Montserrat Fdez. Costa Cancel reply