– Concert Palau 100 (6/13) – Orquestra de Cadaqués – Barbara Hendricks (**) – Palau de la Musica Catalana – 15/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

El concert que segons programa tenia una durada prevista de dues hores amb entreacte inclòs, es va convertir en un macro concert de mes de 3 hores de durada, potser el menys interessant dels concerts des de què ens varem abonar a Palau100, ara farà dos anys.

Concerts 2

A la mitja part ja va haver una desbandada de públic que fugia del Palau… i no havia per menys; com a mínim un 30% dels assistents no varen esperar a la segona part i curiosament va ser el millor de la nit i el que va salvar una mica el concert.

A dalt de l’escenari es presentava l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció del mestre Jaime Martin i el mes interessant per nosaltres és que aquell dia un dels components de l’orquestra i tocant el contrabaix, actuava el fill de la nostra amiga “Kalamar”, també blocaire … i una mica “voltaire” també.

_____________________________________ http://kalamarlee.blogspot.com.es/

Palau ull peix 123

El repertori a la primera part, va ser el següent:

Joan Ginjoan (1931)

Concert per a percussió (*) – (estrena absoluta) – Normalment em considero una persona força oberta a escoltar música contemporània, perquè mes d’un cop ha saltat la sorpresa i he arribat a entusiasmar-me amb alguna musica atonal desconeguda i de difícil audició. Aquest concert no va ser el cas; no vaig entrar en casi cap moment, i em sap greu, perquè el solista que interpretava la percussió, en Miquel Bernat va fer una feina increïblement ben feta… anava d’una banda a l’altre tocant els innumerables instruments que estaven escampats per tot l’escenari. Va suar la cansalada però el que tenia entre mans era el que era i no podia treure mes profit. El compositor Joan Ginjoan va sortir a saludar i va ser aplaudit per un sector de públic molt minoritari entre els quals, jo no me trobava. Mitja hora que a mi se’m va fer eterna.

Palau 1 (2 sur 3)

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Ària de concert Basta viscesti… Ah, non lasciarmi, KV 486a (**)

Ària de concert Misera dove son … Ah non son io che parlo, KV 369 (*)

Hector Berlioz (1803 – 1869)

Herminie, H. 29 (escena lírica) (**)

La protagonista d’aquestes 3 darreres peces era la soprano Barbara Hendricks, acompanyada evidentment per l’orquestra. Anàvem avisats de què aquesta famosa soprano que en el seu temps era una estrella, ara ja estava en plena decadència; precisament per això, varem trobar que encara tenia una veu maca i força potent que arribava amb claredat al “cel” del segon pis, però efectivament varem patir, mes que gaudir les seves interpretacions i és que no es pot demanar mes a una persona amb la seva edat. Va ser aplaudida crec que mes com a reconeixement de la seva carrera que no pas per el que ens va aportar en el concert i fins i tot va interpretar un bis.

barbara-hendricks-600x270
Barbara Hendricks (Stephens, Arkansas, EUA 1948 ) és una soprano sueca, nascuda als Estats Units, i coneguda pel seu activisme en favor dels drets humans. El 1974 va debutar a Europa, cantant al Festiva de Glydebourne i als Estats Units a l’Òpera de San Francisco. A partir d’aquell moment va iniciar una carrera ascendent que l’ha dut a cantar en les Òperes més importants del món: l’Òpera de París, el Metropolitan de Nova York, la Royal Opera House de Londres i la Scala de Milà.

Palau 3 (3 sur 3)

L’any 2000 fou guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts. En el seu repertori actual, a més de peces operístiques, també ofereix peces de jazz i música de cambra. El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Us deixo un video amb l’Ave Maria de Schubert cantada per Barbara Hendricks … ara farà 5 anys

La segona part, com ja he comentat, amb una fugida de public important, l’orquestra de Cadaqués, va poder interpretar el millor de la nit, amb una bona direcció l’orquestra va sonar molt bé i va agradar força en general.

Franz Schubert (1797- 1928)

– Simfonia núm. 9, en Do major, D. 944 “La Gran” (***)

________________________________________________________________

– Palau de La Musica Catalana – Preus de 100 € a 15 €

( preu pagat 18,75 € – abonament 25% descompte)

________________________________________________________________

Cargol guai 3

6 pensaments a “– Concert Palau 100 (6/13) – Orquestra de Cadaqués – Barbara Hendricks (**) – Palau de la Musica Catalana – 15/01/2013

  1. kalamar

    Amics voltaires, estic molt d’acord amb vosaltres i fins i tot, la segona part sonà força bé a moments i d’altres no tant. El concert de percussió no tenia ritme i l’autor no li va treure les grans possibilitats dels instruments que tocava en BMiquel amb perícia; només salvaria el final una mica més exaltat. La Hendricks em va fer patir però és una gran dama i tothom li perdonà. Heu llegit la crítica de JdPersia a LV? És molt cautelós.. La secció de cb, la millor 😉 i gràcies per la menció!
    una abraçada a tots dos.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Crec que gairebé tothom que estàvem al concert pensem similar… els comentaris al segon pis al descans eren de desmotivació total i al tornar a entrar i veure tantes cadires buides encara t’ensorrava mes. Menys mal que l’orquestra a la segona part ens va treure en part el mal sabor de boca.

      Personalment li tinc molt respecte a la Hendricks com a persona, però l’edat no perdona ni a mi ni a cap altre persona i aquest concert ho ha demostrat una vegada mes.

      Ens va fer molta il·lusió saber que en “Kalamarcet” tocava amb l’orquestra, però ens varem quedar amb les ganes de saber quin dels dos nois rossos era ell…. el de les ulleres potser ?

      Una abraçada i fins molt aviat…. demà potser al Metropolitan de NY ???

      Respon
      1. kalamar

        Crec que el problema va ser que només amb tres assajos per un programa tan llarg, amb gira i altres concerts que estudiar, és demanar massa a la formació, que d’altra banda sempre ha gaudit de bona crítica. En JDPersia també ho expressa.

        Acabo de tornar de l’OBC, quin concertàs, no us ho perdeu!

        demà no vindré a l’Icària, ja m’explicareu
        un petó

        Respon
        1. Miquel Gascon

          Com ja hauràs comprovat per la crònica de In fernem Land al Joaquim i al Fede no els hi va arribar a fer el pes…. a la resta ens va agradar moltíssim.

          Et varem trobar a faltar

          Un petonàs

          Respon
            1. Miquel Gascon

              Ens ho imaginàvem… el de les ulleres era el mes guapo….jejejeje

              Ens veurem,SI, al Metropolitan de NY per tal de veure Rigoletto…. preparat per una posada en escena absolutament trencadora.

              Fins molt aviat

              Respon

Deixa un comentari