– Concert – L’OBC i el BRUCKNER de MINKOWSKI (***) – (5/12) – L’Auditori

… per MIQUEL GASCÓN…

De nou i ja dins del 2013, continuem la nostra sèrie de concerts de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, als que acudim alguns diumenges a les 11 del matí.

El director convidat aquesta vegada per dirigir l’OBC , és Marc Minkowski (París, 4 d’octubre de 1962). Fagotista de formació, amb tan sols 19 anys va fundar “Les Musiciens du Louvre”, el conjunt instrumental que ha destacat per la renovació de la musica barroca i al classicisme francès però també per l’interpretació d’obres de compositors com Mozart, Rossini, Offenbach, Bizet, Wagner i sobretot Händel.

Actualment és el Director musical de la Simfonia Varsòvia des de l’any 2008.

Les Musiciens du Louvre tenen la seu a Grenoble des de 1996, on es troben associats a la Maison de la Culture de Grenoble. Minkowski continua colaborant amb ells….

Marc Minkowski

… però els interessos musicals de Minkowski han evolucionat des de la focalització inicial en la música barroca vers un interès més ampli en l’òpera i també ha ampliat el seu horitzó musical gràcies a les col·laboracions com a director convidat de formacions orquestrals tan importants com son la Mahler Chamber Orchestra, l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra de París, Los Angeles Philharmonic, el Mozarteum de Salzburg i la Staatskapelle de Dresden.

La primera part es van interpretar :

– Gabriel Fauré (Parmiers 1845 – Paria 1924)

– Pavane, op. 50 – (****) 1ª audició – Conté tots els elements de l’impressionisme francès: somniadora, elegant, noble i evocadora; està inspirada en les pavanes que es ballaven a la cort espanyola. La peça mostra un tema central que es va repetint en diferents tonalitats. Des de l’inici va gaudir d’una gran popularitat; es va fer fins i tot una versió per dansa, per els Ballets Russos de Diaghilev. L’han versionat des de Bill Evans fins a Barbra Streisand.

Aquesta vegada us deixo uns videos d’aquesta Pavane, que a mi particularment m’agrada molt, interpretada per orquestra, per Barbra Streisand i per Bill Evans.

– Albert Rousell (Tourcoing 1869 – Royan 1937)

– Simfonia núm. 3 en Sol menor, op. 42 – (***) – segurament és la seva obra mes coneguda. Te una entrada contundent en el que cordes i metalls s’uneixen en un ritme quasi marcial, fins l’entrada de la flauta. Desprès harmonies i melodies no convencional per l’època. Rousell no ha transcendit amb la popularitat dels seus contemporanis, però avui es considera una de les figures més importants de la música francesa de principis del segle XX.

Ja a la segona part:

– Anton Bruckner (Anfelden 1824 – Viena 1896)

– Simfonia núm. 3 en Re menor (versió 1873) (***) – Bruckner la va escriure en plena maduresa creativa als 49 anys. Va ser sotmesa a múltiples revisions i fins a 5 versions. Es diu que el compositor va dedicar tota la seva obra a Déu i/o a Wagner, i en aquest cas és molt clar perquè Bruckner li va preguntar al mateix Wagner quina de les dues simfonies (la segona o la tercera) preferia i aquest es va decantar per l’ultima. Per això l’obra duu el sobrenom de Simfonia Wagner. Comença amb un tema entonat per la trompeta que esdevé el fil conductor de tota la simfonia al llarg dels quatre moviments.