… per MIQUEL GASCÓN …
Arribem al Teatre Lliure de Montjuïc i a la poca estona una parella ens pregunten si som l’Imma i el Miquel… resulta que son els “Voltaires” Neus Monico i la seva parella, en Lluís. Ens fa molta il·lusió conèixer-los, i poc a poc anar posant cares als amics Voltaires que ja comencen a ser un munt. Xerrem una estona però serà al final de la representació que ens enrotllarem de debò….. pobres, no coneixien la meva verborrea !!!
Els actors ja estan a escena i quan s’apaguen els llums desapareixen al mateix temps que baixa una pantalla on es projecta una gran fotografia de l’ Anna Lizarán i com si tinguéssim una molla al cul, tots els espectadors ens aixequem de les nostres cadires i li oferim un fort aplaudiment amb “bravos” inclosos durant una bona estona… els actors també surten a escena i aplaudeixen de cara a la pantalla. Va ser un moment molt emocionant… i es que feia menys de 24 hores que l’Anna ens havia deixat per sempre.
Aquesta temporada el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, malauradament ha optat per no realitzar produccions pròpies i buscar les coproduccions amb altres teatres del estat espanyol, o inclús la senzilla i poc arriscada “importació” d’altres produccions d’èxit als teatres de Madrid. Independentment de que una de les causes sigui la greu crisi econòmica que estem patint i per tant la reducció dràstica del pressupost, el canvi tan brusc amb l’anterior director del Lliure i el no contractar cap producció internacional, fa que molts dels que estimem el Lliure estem desitjant que torni el mes aviat possible en Àlex Rigola.
Anton Pavlovich Txèkhov
Aquesta producció de la que avui parlarem, és un dels casos d’importació madrizlenya, es tracta de LOS HIJOS SE HAN DORMIDO, una versió molt reduïda de LA GAVINA de Anton Pavlovich Txèkhov , signada per el aclamat director argentí Daniel Veronese, que aquí també la dirigeix. L’obra va ser estrenada al juliol del 2011 al Teatro Martín de Buenos Aires (Argentina). Aquí però esta interpretada per actors espanyols i no pas amb argentins com estàvem acostumats al Teatre Lliure.
Aquesta obra tracta bàsicament de l’amor no correspost, ja que en l’argument existeix una cadena entre els personatges d’atracció/amor cap un altre persona, la qual està atreta a la vegada per un altre i així sucessivament. El desig, la gelosia, la venjança i fins i tot la mort, formen part de les relacions humanes reals.
L’any 1997 en Josep Maria Flotats, llavors director del TNC (la millor època del Nacional), quant es va estrenar per primer cop LA GAVINA en català i traduïda directament del rus, ens deia….
La gavina va ser escrita el 1896, fa cent anys, i és com si parlés de coses de fa poc més de cent dies. La posada en escena vol reflectir la lenta i implacable destrucció del temps que tot ho corca: les emocions, els paisatges, les il·lusions, les esperances… L’espectador oblidarà a poc a poc que és en un llogarret perdut de la Rússia immensa, per anar-se acostant al seu propi món i fins i tot a la intimitat, únic refugi que li queda en un escenari envaït per les ombres. L’angoixa que es va apoderant dels personatges és el camí estret i fosc que va formant tots els elements, al final del qual només queda dempeus, com una àncora de salvació, la silueta del teatret d’estiu, a l’entorn del qual es van concentrant tots els personatges, i que va desfermar totes les passions, com un símbol de la pervivència de l’art.
La gavina és el símbol principal, però no l’únic, de la maldat gratuïta, de la irresponsabilitat insensible amb què topem al llarg de l’obra. Els protagonistes són quatre dones i sis homes que representen persones amb problemes sentimentals i que pertanyen a la classe mitjana instruïda de la Rússia de finals del segle XIX. Totes les actrius i els actors russos han volgut interpretar aquests papers, ja que es consideren una excel·lent escola de tècnica dramàtica.
Aquella primera GAVINA que l’Imma i jo varem veure al TNC la guardem en la nostra memòria com una de les mes grans produccions realitzades a Catalunya amb un repartiment inoblidable: Pere Arquillué – Anna Maria Barbany – Joan Borràs – Jaume Comas – Núria Espert – Josep Maria Flotats – Ariadna Gil – Ramon Madaula – Pep Miràs – Mercè Pons i Josep Maria Pou.
No volíem comparar pas una producció amb l’altre i mes quant la versió de Veronese ens ha agradat molt, perquè ha fet un treball de síntesi excel·lent, i a mes a mes porta a les noves generacions i actualitzada, un obra que dura tan sols 90 minuts a partir del original que constava de quatre actes… i una duració massa llarga pels estàndards actuals i que la converteixen en un producte no gaire comercial. No volíem però el record no es pot esborrar i la comparació es fa inevitable.
Daniel Veronese
El problema, com ja he dit en altres ocasions en aquest Bloc, és la manera d’actuar en general dels actors de mes enllà del Ebre, que a mi personalment em sembla que estiguin treballant en la gravació d’una sèrie televisiva; declamen quasi be com en el teatre Grec clàssic…. i no actuen amb la normalitat necessària per fer el seu paper creïble.
Evidentment no es pot generalitzar, però per posar un exemple l’actriu que fa de Gavina (Marina Salas) és molt poc creïble i crec que li falten taules per arribar a assolir aquest paper protagonista. Un altre cas, aquest en un clar exemple d’exageració interpretativa es l’actriu que fa de mare (Susi Sánchez), perquè encara que el seu paper li demana una certa actitud prepotent davant de la resta dels mortals, ella ho supera amb escreix i sobreactua de tal manera que no veus al personatge i si a l’actriu.
En canvi ens van agradar força Miquel Rellàn en el paper de l’avi, a pesar del seu paper secundari, Malena Alterio en el paper de Maixa i Pablo Rivero en el paper del fill Konstantin.
L’obra teatral podria haver arribat a ser un 5 estrelles, amb un altre manera d’interpretar. Aquí el que en realitat es mereix els aplaudiments es l’autor Txèkhov i en tot cas el director per la seva versió, que no pas per la direcció. La resta fa que el espectacle no desagradi, però fa que surtis de la Sala un pel desencisat.
Basada en LA GAVINA de Anton Pavlovich Txèkhov
Versió i direcció de Daniel Veronese.
Intèrprets: Malena Alterio Maixa / Ginés García Millán Boris Alekséievitx Trigorin / Malena Gutiérrez Polina Andréievna / Alfonso Lara Ilia Afavassevitx Xamrèiev / Diego Martín Semion Semiónovitx Medvedenko / Miguel Rellán Piotr Nikolàievitx Sorin / Pablo Rivero Konstantin Gavrílovitx Trépliov / Marina Salas Nina Mikhailovna Zaràtxnaia / Susi Sánchez Irina Nikolaievna Arkàdina / Anibal Soto Evgueni Serguéievitx Dorn
escenografia Alberto Negrín / vestuari Ana Garay / il·luminació Sebastián Blutrach
producció Producciones Teatrales Contemporáneas, Marcus Teatrales S.L i Sebastián Blutrach
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Montjuïc – Preu 30,25 € – (preu pagat abonament 15 € )
_______________________________________________________________
Esperaba una opinión para decidirme.
Sabes que coincidimos plenamente, en lo de la manera de hacer “a la madrileña”,,, con perdón….
Creo que iremos, ya que mi partenaire, es “fan” de dos actores del cast……
Petons
Faríeu bé d’anar-hi. El Teatre sempre és cultura i mes amb un text com el de Txélhov que és brutal. Dic “FARIAU” perquè malauradament a Barcelona ja no és possible, ja que únicament va ser representada la setmana passada.
El teu “partenaire” com dius tu, haurà de conformar-se de veurel’s per la Tele.
Una abraçada
Ondia … los donuts…..
Se me pasó.
Gràcies igualment.
La veritat és que teníem moltes ganes de coneixe-us,ja sabeu que som fans del vostre bloc i m’encanta la manera que teniu de transmetre les vostres opinions,estiguem o no d’acord i poder-les comentar lliurement.
És un plaer poder compartir aquesta passió pel teatre amb gent com vosaltres,sense tenir que justificar-se i poder parlar d’allò que ens apassiona obertament.
Quan vam sortir de l’obra,ens vam mirar i vàrem dir……bé….i varem coincidir amb vosaltres.
Hi ha obres que surt satisfet,eufòric,ple de sensacions,aquest cas no va ser així.En un primer moment va ser una mica plof!!!,la vam tenir que anar paint mentre anàvem cap a casa.Conclusió,la sensació va ser d’una actuació plana,es a dir realment era com si veiessim els mateixos actors i actrius en els seus papers televisius.Nosaltres fa anys que no mirem sèries de televisió,no perquè no hi hagin de bones,sinó perquè el temps és or per mi i no m’agrada tenir una obligació de seguir un serial quan tinc moltes altres coses e inquietuds per fer.Però fa molts anys era seguidora d’una sèrie que es deia “Un paso adelante” on sortia l’actor Alfonso Lara i que si l’altre dia tancava els ulls era el mateix personatge d’anys enrera,en el seu paper de professor de música.
A nosaltres ens va agradar l’obra,però no la interpretació,que la vam trobar molt plana i poc expressiva;no ens va transmetre.
M’hagués agradat molt poder veure la versió en català al TNC de la “Gavina”,amb aquell gran repartiment de bons actors com són Pere Arquillué,Ramon Madaula,Nuria Espert o Pep Cruz,etc…. tots grandíssims comunicadors de sensacions.
El que vam apreciar és la força dominant que té la figura femenina i la sumissió de la figura masculina,fins i tot el rebaix d’alguns personatges masculins.
El moment Homenatge a l’Anna Lizaran molt emotiu.Personalment em va emocionar molt .
Aquest cop estic del tot d’acord amb vosaltres amb el tres estrelles.
La propera obra que anirem és “Cosmètica de l’enemic”,i és que en Lluís Soler no ens el perdem mai.
I “Blackbird”,amb en Jordi Bosch un altre dels meus preferits,que pinta molt bé;tema fort!!!
Bé i a un concert de guitarra a l’esglesia de Santa Anna,”Carmen” de Bizett,fa temps que en teniem ganes.
Fins aviat , una abraçada.
Buffff, Neus…. Moltes gràcies per les vostres paraules… encantats de tenir els primers “fans”…jejejeje. No pretenem pas que les nostres opinions siguin les valides ni molt menys i precisamente el que ens agradaria molt mes, és que el Bloc és convertís en un lloc on la gent dones la seva opinió amb tota llibertat.
Ja vaig notar de què l’obra no us havia deixat satisfets… una mica com tu dius…plof !! . A nosaltres ens va agradar força la versió (poder una mica massa retallada), però ens va convencer. El que va fallar com tu indiques, son les interpretacions, molt fluixes i com jo torno a repetir… molt madrizlenyas, … una altra escola de fer Teatre, ni pitjor ni millor, però al que no estem acostumats.
Tinc entès que casi totes les produccions en l’actualitat es graven per us interior del Teatre; seria bo que aquestes gravacions d’obres que han estat un èxit, un cop passats els anys, és posessin a l’abast dels aficionats en una mena de filmoteca del Teatre….. així vosaltres i molta mes gent podria veure ara versions com la Gavina al TNC.
L’homenatge a l’Anna va ser realment molt i molt emotiu i es va notar que era una persona estimada a tots els nivells.
L’Imma l’altre dia em va dir que perquè no anàvem a veure “Cosmètica de l’enemic”, encara que no ens agrada gens la Sala Muntaner per la seva incomoditat. Segurament al final anirem… i és que a l’Imma en Lluís Soler…. li agrada massa.
“Blackbird” la varem veure el passat dilluns en un assaig general, en el que la protagonista va tenir un accident quant ja casi finalitzava la representació. Es va haver de suspendre l’actuació. Tornem demà un altre cop, però ja t’anuncio que és del millor que he vist aquesta temporada… estic dubtant entre les 4 o 5 estrelles. No us la perdeu sota cap concepte!!!
Una forta abraçada… be una per cadascun
Fins aviat