… per MIQUEL GASCÓN …

El passat dissabte 12 de gener ens varem apropar a VIC per tal de gaudir de la ciutat i de pas visitar el Mercat de la plaça major… i evidentment fer una visita a les xarcuteries per comprar embotit i alguna coseta mes.

Varem pensar que era una bona ocasió per visitar un restaurant que encara no coneixíem i que te una estrella Michelin. Es tracta de la FONDA SALA al poble d’OLOST a uns 20 kms de Vic.

La Fonda Sala és un establiment familiar al bell mig del poble d’Olost, situat al Lluçanès. És una zona tranquila i boscosa, de tradicions agrícoles i ramaderes. En aquest marc hi trobem en Toni Sala, ànima, xef i director de l’establiment que ha anat introduint les seves experiències, traduïdes al plat en menges gastronòmiques d’alta qualitat.

Malauradament per culpa meva al voler configurar el mòbil que ses majestats el Reis d’Orient em van regalar uns dies abans, em vaig carregar per accident totes les fotografies de Vic i del pantagruèlic dinar que l’Imma i jo ens varem endrapar entre pit i espatlla. Ens va agradar tant, que volem deixar constància almenys per escrit del que varem menjar perquè sincerament és un dels llocs on hem menjat millor de Catalunya,… la matèria prima es de primera qualitat i el tracte exquisit.

El dia de la nostra primera visita ( tornaren de ben segur aviat ), a la carta havien 2 Menús degustació i un d’ells a un preu força econòmic (45 euros) tenint en compte la categoria de la seva cuina. També havien plats “especials” de temporada dedicats a la tòfona negra, i clar el preu ja era un altre cosa. Aquesta vegada varem optar per tastar un parell de plats cadascun, que varem escollir de la Carta i deixar per un altre ocasió els Menús degustació.

Així i tot ens varen oferir un parell de platets sense demanar-ho, a mode de aperitiu :

– Sopa de Castanya amb oli de tòfona
– Tàrtar de Salmó

… i ja com a primers plats :

– Cors de carxofa farcits amb brandada de bacallà

– Tripa de Bacallà estofada amb cigrons d’Oristà

… i de segons :

– Arròs caldos amb gambes de Palamós i calamar
– Cua de bou estofada al vi del Priorat amb mongetes del ganxet

… de postres :

– Selecció de Sorbets (Coco – llimona – gerds)

En quant al vi vam escollir un vi blanc Costes del Segre anomenat AUZELLS, que no havíem tastat mai, i que ens va agradar molt.

Varem tenir mala sort ja que força a la bora teníem un grup d’homes en una gran taula, i el soroll com sol passar era força desagradable. La cuina perfecte, amb 3 dels 4 plats que els podríem valorar de 5 estrelles. L’únic plat que no ens va acabar de fer el pes va ser l’arròs, una mica massa fort de sal pel nostre gust i un pel massa fet.

Ens varem quedar amb moltes ganes de tastar molts plats, especialment la Becada que s’estaven cruspint una parella a la taula del costat nostre. Tornarem ben aviat. Restaurant molt i molt recomanable.

______________________________________________________________