… per MIQUEL GASCÓN …
Tornem al Gran Teatre del Liceu a veure la nostra primera Òpera del 2013 amb forces expectatives de què aquest cop la producció SI paga la pena… i és que els nostres amics d’altres torns d’abonament que ja l’han vist, han sortit molt satisfets. Es tracta de RUSALKA, una òpera en tres actes d’Antonín Dvořák, amb llibret de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La Sireneta de Hans Christian Andersen.
Es va estrenar al Teatre Nacional de l’Òpera de Praga el 31/03/1901. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 21/02/1924.
La paraula “Rusalka” és d’origen rus i significa “dona encantada“, pertany doncs a la llegendària família de les nàiades, ondines, sirenes, nereides i altres donzelles aquàtiques. L’obra té una forta influència wagneriana, destacant els temes del “bosc i de l’aigua” i és en definitiva una tesi sobre les relacions, no sempre harmòniques, de l’home amb la natura.
Dvorák es va valer de tots els recursos estilístics de moda en aquests temps, el desenvolupament clàssic, la tècnica del leitmotiv, les formes del lied i de l’ària, tots ells es sintetitzen de manera harmoniosa per oferir una barreja interessant dels modismes de la música impressionista i tints de l’expressionisme.
L’argument es basa en una faula popular de Moràvia. Rusalka, l’ondina dels llacs, demana a una bruixa que la transfiguri en dona per lliurar-se a l’amor d’un jove príncep. El poder de la bruixa és relatiu i la nimfa es converteix en una princesa muda, incapaç d’apassionar-se per un home. Efectivament, el príncep rebutja la freda bellesa de Rusalka i aquesta torna a la profunditat de les aigües arrossegant al príncep, que no va saber estimar per sobre dels humans desitjos.
El director musical Andrew Davis va aconseguir extreure els sons misteriosos i màgics de la partitura amb l’Orquestra del Liceu, que va tenir una nit esplèndida, encara que ja fa temps que es nota una millora en el so de l’orquestra. Esplèndid també el Cor en les seves breus intervencions.
En el paper de Rusalka Camilla Nylund que em va agradar força, encara que potser no te la potencia per un Teatre tan gran com és el Liceu. Els companys de seient deien que havien escoltat millors Rusalkas i que els havia decebut una mica. Potser la famosa “Cançó de la lluna” cantada en una posició estranya i mig penjada, no va afavorir massa la seva interpretació.
Però així i tot la Cançó a la Lluna (Měsíčku no Nebi hlubokém) és el passatge més destacable. En ella, Rusalka li demana a la lluna, l’astre celeste que tot ho veu en les nits, que porti el seu amor fins on sigui ell.
En el paper de Príncep Klaus Florian Vogt, que en principi em va agradar, a mida que va passar el temps la seva veu massa blanca no m’encaixava gens amb el personatge. Emily Magee em va agradar molt en el paper de princesa estrangera i va ser casi tan aplaudida com la protagonista Camilla Nylund. En el paper de Vodnik el baix Günther Groissböck amb una veu profunda que em va impactar. La bruixa, Ildiko Komlosi, amb bona veu però no a l’alçada dels seus companys
Però segons el meu punt de vista el millor de la nit va estar la posada en escena de Stefan Herheim i l’escenografia de Heike Scheele…. és del millor que he vist teatralment parlant. Una posada en escena espectacular de cinc estrelles (*****); convertir un escenari en el que hauria de ser un llac entre muntanyes…. en un encreuament de carrers d’una ciutat actual de centre Europa i no grinyolar gens, és gairebé un miracle i una feinada increïblement ben feta, creant un nou concepte dramàtic molt personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvořák; s’ha convertit en un dels muntatges més desitjats pels teatres d’òpera d’arreu del món. El Vestuari de Gesine Völlm, amb unes tonalitats de colors semblants a les pel·lícules musicals franceses del segle passat, les vaig trobar senzillament encantadores. La Il·luminació perfecta de Wolfgang Göbbel va d’acabar d’arrodonir-ho tot.
Malauradament el que no sabíem llavors és que quant nosaltres estàvem aplaudint drets aquesta increïble producció, en el Gran Teatre del Liceu, la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN ens estava deixant sense avisar-nos.
Direcció musical: Andrew Davis – Direcció d’escena: Stefan Herheim – Escenografia: Heike Scheele – Vestuari: Gesine Völlm – Il·luminació: Wolfgang Göbbel – Dramatúrgia: Wolfgang Willaschek – Coproducció: Théâtre de la Monnaie (Brusel·les) / Oper Graz
Rusalka: Camilla Nylund – El príncep: Klaus Florian – Vodnik: Günther Groissböck – La bruixa: Ildiko Komlosi – Princesa estrangera: Emily Magee – Carnisser: Xavier Mendoza – Mossèn / Caçador: Marc Canturri – 1. Nimfa: Vanessa Goikoetxea – 2. Nimfa: Young Hee Kim – 3. Nimfa : Nona Javakhidze – Policia: Toni Marsol – Mr. High: Josep Mª Bosch – Mr. Low: Puig Florenci – Farmacéutic: Llorenç Valero – Setciències: Emili Rosés
________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 199 € a 10,25 € – ( abonament 28,50 € )
________________________________________________________________
No tenia molt clar si us agradaria o no, ja que amb aquest muntatge a qui pensava que agradaria no ha agradat i a qui no, li ha agradat molt.
Com totes les coses interessants és discutible, però que maco que una muntatge aixequi controvèrsia, discussió i opinions confrontades, això indica que hi ha molta tela i tant sols per això ja paga la pena, Tant de bo tot el que veiem aixequés la mateixa polèmica. Veiem masses coses que no provoquen res de res, el buit més absolut.
Tant sols per això aquesta proposta de Harheim ja mereix una visió.
Joaquim…. Jo crec que sabies perfectament que ens agradaria, almenys teatralment parlant. Es un muntatge que se surt del normal i que aconsegueix atrapar sense trair l’Òpera i això si t’ho expliquen et costa de creure… … que d’un llac entre muntanyes ple de nimfes, bruixes i farcit de fantasia,… que el director d’escena el traslladi a un encreuament d’un parell de carrers d’una ciutat… i que la protagonista sigui una prostituta i no pas una nimfa del aigua,… es molt fort. Però no se com s’ho fa que no traeix en absolut l’esperit de l’Òpera i el deixa intacte. La escenografia absolutament espectacular, de lo millor que he vist.
A banda d’això, una musica molt maca i uns cantants que no son pas el millor que hem vist, però que ens van agradar força en conjunt.
La controvèrsia a la que fas esment, segurament fa que l’Òpera sigui mes viva que mai.
Nosaltres hi vam anar a final de desembre ja que el divendres vam tenir un altre esdeveniment musical a l’Auditori, i per aquest motiu vam canviar el torn. Tornant a la Russalka, ens va agradar molt, tant la meravellosa música de Dvorak com l’espectacular posada en escena i com molt be diu en Joaquim es bo que un muntatge tan bo com aquest aixequi controvèrsia, no se si tant pel muntatge en si o perquè Herheim, tinc entès que, s’ha carregat literalment algun fragment de l’òpera per tal que encaixés en el muntatge.
Una abraçada
Us varem trobar a faltar i varem pensar que tal com dius l’hauríeu canviat per un altre dia. No sabíem pas que Herheim havia omes un tros de l`Opera i creiem que la controvèrsia era per el canvi d’època i de lloc. M’alegro de que us agrades també a vosaltres i mes quant se que tu Josep no ets gaire amant de aquestes “modernitats” en el mon de l’òpera.
Per altra banda deixem felicitar-te per el llibre de fotografia (“les meves Barcelones”) que acabes de publicar i del que no en sabíem res de res. Ha estat una agradabilíssima sorpresa que ens ha fet molt de goig. No he vist mes que les dues fotografies que ha publicat en Joaquim… i son absolutament obres d’art. Sabíem per el teu Bloc de fotografia (www.clic-clac-foto.blogspot.com) que eres un molt bon aficionat, però això ens ha deixat literalment estabornits.
Felicitats de nou i com sempre una abraçada.
El primer acte sorprèn, el segon desconcerta totalment i el tercer clarifica, tot i que com ja he dit, potser massa tard. Algú podrà dir que per dir-nos que tots els personatges femenins acaben sent Rusalka i que el príncep i el Geni són el mateix, no calia tanta producció, però l’òpera també és teatre i sobretot espectacle, i aquesta producció conté molt d’ambdues coses.
Benvingut Rico Drake a Voltar i Voltar
El teu comentari havia quedat amagat entre la brossa i avui fent una revisió l’he repescat. Efectivament aquesta producció operística te molt… però MOLT de teatral. Jo em cap moment vaig sentir cap desconcert, encara que els arguments de les òperes o quasi totes els hem d’agafar amb pinces.
Una molt bona producció.