… per IMMA BARBA …
Al 1923, Evangeline English, una dama ciclista i la seva germana Lizzie arriben a Kashgar, en el camí de la Ruta de la Seda per tal de fer una tasca evangelitzadora i establir una missió cristiana.
A Londres, avui, una dona anomenada Frieda contacta accidentalment amb un home que troba dormint a la seva porta i que al matí li deixa escrit a la paret unes paraules en àrab. En el mateix moment és coneixedora de què és l’hereva universal d’una dona a la que no coneix.
El primer que em va cridar l’atenció del llibre va ser el títol donat que Kashgar és una ciutat que vam visitar l’any 2011 en el recorregut que vam fer per part de la Ruta de la Seda.
La novel·la ens explica dos histories paral·lelament, que nomes arriben a entrecreuar-se cap a la ultima part del llibre.
La de las tres dones angleses que travessen tota Europa, una d’elles, Millicent, amb una gran vocació evangelitzadora seguida per Lizzie que és la seva amant i a las que s’afegeix Evangeline amb la intenció no explicita d’escriure un llibre sobre ciclisme i alhora protegir a la seva germana deixant enrere d’altre banda la societat londinenca que la té una mica avorrida.
Nomes arribar a Kashgar ajuden a una nena a donar a llum però com aquesta mor en el part, son confinades sota arrest domiciliari generant una gran desconfiança en la societat musulmana que els envolta. Evangeline es fa càrrec de la criatura i ens explica las seves dificultats per adaptar-se a una societat que en principi li és hostil.
D’altra banda l’historia de Frieda, una dona que viatja molt per motius de feina i que manté una complicada relació amb un home casat. La seva trobada amb Tayeb, un iemenita que en aquests moments té problemes amb la policia i és acollit per Frieda, alhora que l’estranya herència que rep d’Irene Guy farà que la seva vida quedi trasbalsada i focalitzada en un intent de conèixer millor a la dona de la qual ha heretat tots els seus bens.
Las dos histories es van explicant simultàniament amb un interès creixent a mida que avança la novel·la, si be haig de dir que el final m’ha decebut una mica deixant al meu gust el llibre sense arrodonir del tot. La lectura ha estat àgil i el punt d’intriga que li dóna a ambdues histories el fan engrescador però….
L’autora del llibre, Suzanne Joinson treballa en el departament de literatura del British Council on se n’ocupa de l’Orient Mitja, nord de l’africa i la Xina. És consellera del Taller d’Escriptors Palestins i se n’ocupa del projecte per al desenvolupament de l’escriptura a l’Iemen, Síria i Palestina. Amb 37 anys d’edat aquesta és la seva primera novel·la en la que va ocupar dos anys.
Video de presentació del llibre