Per IMMA i MIQUEL …

Diumenge 19 d’agost de 2012

Fa ja massa temps que vam deixar la narració del nostre viatge d’aquest estiu per Africa, e intentarem en aquests dies finalitzar-la.

Ens varem quedar en una etapa de la nostra ruta, ja dins de Moçambic i el dia anterior havien arribat a l’antiga ciutat colonial portuguesa, ILHA DE MOÇAMBIC, que actualment esta clasificada com a Patrimoni de la humanitat per l’Unesco.

Com el seu nom indica la ciutat està situada en una illa de l’oceà Indic a uns pocs kilòmetres del continent i comunicada per un llarguíssim pont.

Teníem ganes d’arribar perquè estàvem segurs de què per fi podríem comprar algun record del viatge, ja que en tot el camì no havíem pogut comprar absolutament res de res; aquí seria diferent, ja que al estar considerada Patrimoni de la humanitat de ben segur que hi hauria turisme i moltes botiguetes on mirar i remenar.  Però no varem pensar que precisament arribaríem el dia mes gran de l’Islam, la festa mes gran, el dia que per fi acaba el Ramadà i les famílies ho celebren plegats en una festa semblant al Nadal dels cristians. Evidentment havien botiguetes, però totes tancades.

Per altra banda, aquesta coincidència va fer que poguéssim veure en viu i en directe l’ambient de festa des de primera hora del mati, i us asseguro què va pagar la pena.

Avui és l’aniversari del nostre fill i encara que ho intentarem no podrem parlar amb ell en tot el dia. Tenim tot el dia per conèixer la ciutat i a primera hora, abans d’esmorzar, el Miquel i jo tot pasejant i passant per l’hospital, ens apropem a la Mesquita a on un munt de gent estan fent les celebracions de la fi del Ramadà.

Per tots el carrers surten un munt de gent i tots van al mateix lloc….

Molta gent afora del recinte entenem que perquè dins és ple, i com a tot arreu en el mon musulmà les dones a una banda i els homes a un altre.

Una mica mes enllà, i davant d’una enorme mansió colonial, hi ha molta gent asseguda al terra.

Desprès sabrem que tradicionalment aquest día, l’amo d’aquesta casa els hi dona menjar i els que esperen son persones sense recursos que viuen de la caritat dels altres.

Tornem a l’hotel a esmorzar i decidim sortir pel nostre compte sense cap guia local tot i que el Francesc insisteix en què ho fem així. Finalment formen un grup de dotze persones que decidim conèixer la Ciutat de Pedra (el nord de l’illa), durant el matí. Ben aviat ens anirem escampant en petits grups.

Desprès visitem el recinte on esta la porta per on sortien els esclaus africans per pujar als vaixells i desapareixien per sempre camí d’un futur desconegut..

Al costat també visitem les ruïnes de la primera mesquita de Moçambic, de la que gairebé ja no queda res mes que quatre parets.

Ens arribem al fort anomenat  Fortalesa de Sant Sebastià,  que volem visitar, i ens surt a rebre un vigilant amb bicicleta que ens indica que les entrades s’han de comprar en el Museu, uns centenars de metres enrere.

Ens ofereix la seva bici per anar a comprar-les i se’n va el Luis. Desprès aquest vigilant ens demanara diners per la utilització de la bici i es conformara amb uns bolis.

Entrem dons al recinte del fort, i fem la visita tranquil·lament, accedim a la part superior de la muralla i fem la volta complerta, l’edificació presenta una planta rectangular amb una longitud dels seus costats majors de 110 metres.

Quatre baluards protegeixen les seves cantonades, tres d’ells de forma triangular i la cambra en forma d’espigó. Els baluards es denominen de Sant Joan, de La nostra Senyora  de Sant Gabriel i de Santa Bàrbara. El baluard de Sant Gabriel és el de majors dimensions i alberga 24 canons. Les muralles estan assentades directament en la roca, donant directament al mar en els seus costats nord, est i oest. El costat sud és l’únic que dóna a terra ferma, flanquejat pels baluards de Sant Gabriel i Santa Bàrbara.

Visitem també la petita església, anomenada de Nostra Senyora del Baluarte,  que està dins del recinte emmurallat però fora de l’edifici principal, i que fa una olor intensa a mar, i la cisterna que encara avui en dia té la funció d’amagatçemar aigua de pluja.

Un dia molt intens que haurem que acabar d’explicar en una propera crònica.

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

________________________________________________________________