Per MIQUEL GASCÓN …
No podia ser d’un altre manera… havíem d’assistir el mateix dia de l’estrena de la pel·lícula LOS MISERABLES als cinemes de tot el mon. Desprès del dinar familiar de Nadal a casa nostre i ja mes tard de les 10 de la nit anem a veure-la a uns cinemes que per el que diuen és l’ultim crit en tecnologia digital i estan considerats per molts, com els millors cinemes de l’àrea metropolitana de Barcelona, els cinemes Full HD Splau situats a Cornellà. La veritat és que son molt còmodes, amplis i amb una pantalla i so espectaculars, però mai en la nostra vida havíem vist uns cinemes amb el terra tan brut, plens de restes de crispetes i sucs de tota mena, on els peus literalment els havies de desenganxar del terra a cada passa… lamentable el servei de neteja.
Malauradament un parell de dies abans de l’estrena ens van arribar alguns imputs que ens refreden una mica les expectatives… i és que en aquesta versió de LOS MISERABLES han intercalat diàlegs parlats, quan l’obra original no hi son pas ja que és cantada des de l’inici a la fi; per altra banda ens diuen gent que han escoltat la versió en CD de la pel·lícula que algun dels protagonistes desafina bastant, encara que jo no m’ho acabo de creure.
El musical de Los Miserables arriba als cinemes, i ho fa de la mà de l’oscaritzat director Tom Hooper (El discurs del Rei), i amb un repartiment excepcional que encapçalen Hugh Jackman, Amanda Seyfried, Anne Hathaway, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen, Russell Crowe, Eddie Redmayne, Samantha Barks, Aaron Tveit, Colm Wilkinson, Bertie Carvel, George Blagden, Frances Ruffelle, Daniel Huttlestone, Killian Donnelly, Fra Fee, Jonny Purchase, Linzi Hateley, Alistair Brammer.
Amb una Anne Hathaway entonant la cançó mes coneguda… el I Dreamed a Dream com Fantine, en una escena antològica que passarà a ser reconeguda com una de les millors escenes del cinema Musical; Anne Hathaway, sense cap mena de dubte la millor de les veus d’aquesta versió de “Les MIZ”.
És el primer cop que en una versió cinematogràfica d’un Musical conegut a tot el món, la veu es grava en directe al mateix temps que s’interpreta l’acció; això no vol dir que la veu valida sigui la de la primera toma, però si que la música orquestrada s’ha afegit amb posterioritat i no a l’inrevés. Els actors/cantants tenen així millor llibertat per interpretar-la amb molta mes emoció. En cap cas son veus afegides a les imatges prèviament gravades.
LOS MISERABLES transcorre a la França del segle XIX i explica una emotiva història de somnis trencats, amor no correspost, passió, sacrifici i redempció: una prova atemporal de la força de l’esperit humà. Hugh Jackman és Jean Valjean, l’ex convicte a qui persegueix durant dècades el despietat policia Javert (Russell Crowe) després de saltar-se la condicional. Quan Valjean accedeix a cuidar Cosette, la jove filla de Fantine (Anne Hathaway), les seves vides canviaran per sempre.
Evidentment ningú es pot esperar la màgia del directe, la màgia del Teatre, l’emoció de fer fins i tot un viatge a Londres, a New York o a Madrid per veure aquest Musical. Malauradament aquí a Catalunya no hem recolzat prou les representacions que es van fer fa uns mesos en el Teatre Musical de Barcelona i degut a això la companyia multinacional STAGE sembla que ha decidit definitivament, no tornar a Barcelona amb cap altre musical, per falta de rendibilitat.
Crec que no s’ha buscat fer una versió “preciosista”, on tot sigui perfecte, especialment les veus…, però que voleu que os digui, és una llàstima que els dos principals papers…. els de Jean Valjean i sobretot el del policia Javert no arribin a assolir una mínima qualitat en les seves veus; Hugh Jackman en el paper de Jean Valjean, em va fer patir força al llarg de la seva interpretació vocal, i és que por molt que tingui una increïble interpretació dramàtica com actor, la seva veu, en moments culminants no arriba a assolir la qualitat a la que estem acostumats en qualsevol versió que molts de nosaltres hem vist. Per altra banda, la veu de Rusell Crowe en el paper de Javert, ja em va semblar de jutjat de guàrdia, realment lamentable. No entenem el perquè no s’ha escollit per exemple per fer aquest paper al increïble Norm Lewis, que varem poder gaudir a la representació de Londres.
Samantha Barks interpretant el paper d’Eponine, (tal i com ja ho va fer en el concert el 25è aniversari del musical), trobo que està insuperable. També molt bé en Eddies Redwayne en el paper de Marius. Podríem fer un anàlisi aquí de cada un dels personatges, però es faria massa llarg; crec que la resta de papers estan a una bona alçada de veus i d’interpretació, exceptuant potser a la parella còmica… els “amos de la fonda” amb un paper molt desdibuixat, possiblement fet a posta pel mateix director de la pel·lícula, que els hi treu protagonisme i tota la gràcia que tenen a qualsevol versió teatral.
Encara que no tingui la màgia del directe, la pel·lícula te altres avantatges evidents, sobre el teatre… com poder veure els rostres ben a prop i gaudir (a mes de la música i la veu), de la interpretació de cada un dels actors; també es poden simular escenes d’exteriors i tot resulta molt mes espectacular. Per altra banda crec que segurament s’ha exagerat massa en aquesta ocasió en la toma de primers plans en filmacions en moviment que acaben per marejar l’espectador.
Un cop ja he explicat el que no ens va acabar d’agradar d’aquesta versió cinematogràfica, per nosaltres “LES MISERABLES” continuarà sent “EL” Musical mes grandiós de tota la història dels Musicals. Ens vam tornar a emocionar una altra vegada amb la musica i les veus, com sempre… com tantes i tantes vegades l’hem vista i escoltada…. i ens agradaria que ben aviat es comercialitzes aquesta versió en Blu ray, per tal de tornar-la a veure una bona pila de vegades.
Agraeixo i molt que els diàlegs que s’han ficat artificialment en la pel·lícula siguin almenys escassos i sobretot agraeixo que les cançons siguin en versió original en anglès i subtitulades en l’idioma que sigui.. i no haguem d’aguantar les versions on les cançons son traduïdes i que destrossen el Musical per complert. No te sentit fer-ho, com tampoc te sentit traduir una opera de Verdi o de Wagner al castellà o al català per tal de fer-la mes entenedora.
De ben segur serà criticada i vilipendiada per els amants d’aquest Musical, perquè realment ni de bon tros és la millor de les versions possibles, però ningú podrá negar que serà amb tota probabilitat, una de les pel·lícules amb mes exit de l’any.
Vulguem o no, aquesta versió és la que perdurarà per sempre en la memòria de tothom, ja que el poder del cinema és enorme i serà vista per centenars de milions de persones, mentre que les versions teatrals al llarg de tota la història d’aquest Musical, únicament seran vistes per centenars de milers.
Nosaltres, sense cap mena de dubte os la recomanem, encara que no l’hem pogut valorar amb les 5 estrelles que hauríem desitjat, per tot el que hem explicat abans.
durada: 157 minuts (2h y 37m)
______________________________________________________________
– Cinemes Full HD Splau Cornellà – Preu de 9,40 € – (preu pagat 9,40 € )
_______________________________________________________________
Això de cantar en directe als musicals no és, ni de lluny, una novetat (encara que sigui menys i menys freqüent en l’actualitat). Deixant de banda aquestes (falses) innovacions, qui no s’ho hagi passat bomba (o teta) amb la projecció de “Les misérables”, serà que no té sang a les venes.
Jo havia llegit que era l’única pel·lícula (parlo de les pel·lícules dels últims 30 o 40 anys anys, no pas dels clàssics) que s’havia gravat d’aquesta forma, però si tu ho dius suposo que estàs millor assabentat que jo.
Estic d’acord amb tu amb la segona afirmació que fas,…. a banda de si podrien ser millors o no els cantants, és una producció que fa que gaudeixis al màxim, evidentment si t’agrada la musica.
Una abraçada Allau.
Estem quasi d’acord del tot, jo tinc sang a les venes, m’agrada molt Les Mis i el cinema, però l’ocasió l’han malbaratat escollint sobretot dos actors erronis i no estic tan segur si la culpa és del director o de Cameron Mackintosh que ha imposat una fidelitat al musical teatral sense deixar que la pel·lícula acabi sent cinema musical.
Saps el que representa per nosaltres “Les Mis” i per tant poder esperàvem massa de la pel·lícula; de totes formes varem gaudir com a babaus i estic segur que la veurem un munt de vegades. No ho havia pensat, però és possible que tinguis raó en què la pel·lícula ha quedat encotillada per tal de ser el mes fidel possible a la producció teatral.
És una pel·lícula que s’ha de veure, i s’ha de veure al cinema. Té coses que estan bé, altres que estan molt bé i altres que rasquen… Per nosaltres l’I dreamed a dream de l’Anne Hathaway és per demanar que parin la pel lícula i te la tornin a posar. Posa els pèls de punta!
I els cors de “Do you hear the people sing?” o “One day more” són molt espectaculars en cinema amb imatges que semblen sortides dels quadres de Delacroix o d’Ingres. Només per això val la pena veure-la!
Llàstima de la parella protagonista que, vocalment, estem d’acord que no estan a l’alçada…
Estic d’acord que s’ha de veure i no tan sols un cop. El Musical de “Les Miserables” per ell sol ja posa la pell de gallina i la pel·licula en conjunt és espectacular i força ben feta.
M’ha fet gràcia el que dieu del I dreamed a dream de l’Anne Hathaway…. jo vaig pensar el mateix….. que la repeteixin si us plau….. una escena extraordinària de debò.
Veig que els amants de “Les Miserables” surten de sota de les pedres. Ens alegrem molt de què vosaltres ho sigueu.
Una abraçada
Jo la vaig veure se’m va fer molt llarga, lenta i cansina, reconec que l’Anne Hathaway esta genial. Sobre perque estan en la pelicula Hugh Jackman, Rusell Crowe, Helena Bonan- Carter i Sacha Baron Cohen si no tenen bona veu. Suposo que sera per tema taquilla, ja que aquest quatre tenen el seu públic fidel, això es una de les coses que no m’agraden de Hollywood
No se si t’agraden els Musicals o no…. però el fet de què aquesta pel·lícula se t’hagi fet llarga, lenta i pesada dona moltes pistes de què no ets gaire amant d’aquest genere. Si té algun defecte aquesta pel·lícula és precisament ser massa fidel al Musical que es fa dia rere dia a Londres desprès de 25 anys de la seva estrena.
Els dos protagonistes principals com actors poden tenir tota la fama del món però com a cantants no estan a l’alçada d’aquesta “quasi” òpera del segle XX.
No crec que tingui res a veure amb Hollywood, ja que la pel·lícula és de nacionalitat anglesa (no d’USA).
Gràcies per deixar la teva opinió Monlora.
Vinc de veure Els Miserables, tot i que es veritat que la parella protagonista potser no es la millor opció que podien escollir, l’he gaudit moltíssim, crec que es una pel•lícula que val molt la pena veure, el que la cantin en directe la fa mes creïble, el que es perd amb qualitat musical es guanya amb naturalitat i credibilitat, se’ls nota respirar. L’escena esmentada de l’Anne Hathaway es sublim… i alguna que altre més… també. La propera setmana vaig a veure Ball de Titelles, una mica decebuda per la teva opinió de l’altre dia.
Una abraçada
Benvolguda Carme
M’alegro moltíssim de què hagis gaudit d’aquesta obra mestre dels Musicals. Jo fa molts anys que gaudeixo de “Les’Miserables”… i per això precisament em sap greu que el que quedi per la posterioritat sigui precisament un càsting no massa bo. No existeix cap gravació de “Les Misarables” gravada des de cap Teatre del mon on ha estat representada i això és una llàstima, perquè no tenim cap record gravat de les grans veus que han assolit els papers principals.
En format concert, això si tenim el dels 10 anys i els del 25 anys… que son una joia…. i si vols te les puc deixar perquè puguis comparar.
Em sap greu haver-te xafat la guitarra amb el “Ball de Titelles”, però estic segur de què al esperar una cosa molt dolenta, t’acabi agradant i molt. Dues estrelles en aquest Bloc vol dir que la considerem “per passar una bona estona” i Tres “que ens ha agradat”. En aquest cas vaig valorar mes negativament el text (que no pas les actuacions), sobretot perquè em va recordar el tipus de Teatre de “portes que s’obren i es tanquen”… ja m’entens… les que s’acostumen a fer a teatres comercials que tu i jo sabem i que no inspiren gens de confiança.
Quant una obra NO ens agrada (tingui o no qualitat), directament la valorem amb una estrella… i com pots veure aixó passa en molt contades ocasions.
Gracies per la teva fidelitat en deixar la teva opinió.
Hola a tothom. Aquí un fan més d’aquest musical que, com diu el Miquel, crec que es pot considerar gairebé com una òpera del segle XX.
A partir de la crònica del Miquel, vaig decidir anar a veure aquesta película als cinemes Splau. La veritat és que són uns cinemes espectaculars. Crec que val la pena per veure-hi pel·lícules com aquesta. El terra estava brut però com moltes altres sales. Per mi el pitjor va ser arribar-hi. Una cua de por. Una hora per entrar al pàrking i trobar lloc. Es clar que era el dissabte 29 de gener i el centre comercial estava a petar.
Plenament d’acord amb tots els comentaris que heu anat fent, sobretot pel fluix nivell vocal dels dos protagonistes masculins, sobretot si els comparem amb les versions teatrals de l’obra. Tot i així, la película ens va emocionar molt i vàrem acabar els quatre (els meus fills, la meva dona i jo) plorant. La tornaríem a veure demà mateix.
Per cert, molt emotiva també la testimonial presencia de Colm Wilkinson en el paper del capellà que acull Valjean. Aquest actor ja gran per mi és el millor Valjean que hi ha hagut mai. El podeu veure en el concert dels 10 anys de Miserables.
Salut per totohm!!
Bon any Albert i família
Som molts els fans de “les Miserables” i me’n alegro que vosaltres
esteu dins d’aquest grup “escollit”.
Estic d’acord que els cinemes Splau tenen una qualitat difícilment
superable. No ets el primer que m’ha comentat que la brutícia que
vaig trobar el dia de Nadal al vespre, no era gaire normal… i molt
possiblement era degut a que el servei de neteja al ser el dia que
era, no funciones com de costum. Els hi donarem una nova oportunitat.
Veig que ja estàs integrat plenament al mes de gener del 2013, ja que
en el teu comentari dius que vareu anar el 29 de GENER….jejejeje
Una aportació que has fet i que és important, és que la pel•lícula ha
volgut fer un homenatge molt merescut al millor Jean Valjean de tota
l’historia …en Colm Wilkinson, que efectivament va repetir el paper
en el concert del 10 aniversari, però també va estar convidat especial
en el concert del 25e aniversari en el O2 Arena de Londres.
Gràcies per deixar el teu comentari així com la teva aportació, que es
força important.
Una abraçada