Per IMMA BARBA …

Aquest llibre és un regal en tots els sentits de la paraula, el regal d’uns bons amics que saben de la meva dèria per la lectura i el regal pel propi llibre que m’ha fet reviure d’una forma molt propera el nostre recent i alhora ja llunyà viatge al Africa. 

“Volver a las colinas, las praderas, los bosques y los lagos del este de Africa, después de varios años de ausencia, acelera los latidos del corazón y renueva los fluidos del espíritu. Además de eso, recorrer a pie alguno de sus senderos, igual que lo hicieron los antiguos exploradores, resulta tan emocionante como diferente a otro tipo de viaje. Caminándola, se percibe mejor la esencia de África, que no es otra que la esencia misma de la palabra “aventura”.

El llibre és un recull de dos viatges per l’Africa que aquest cop el Javier Reverte, que acostuma a viatjar sol, ha fet acompanyat de familiars i amics. El primer dels viatges recorre gran part de Kènia, amb inici a Nairobi i anant cap al nord del país al llac Turkana. Aquest viatge el va fer l’any 2008, un any de revoltes que va provocar que recorregués el país sense turisme i li va permetre interaccionar mes amb la població local.

.

El segon viatge, al 2009,  s’inicia a Dar es Salaam i finalitza al llac Tanganica amb una experiència única, cinc dies de navegació a bord del transbordador Liemba que data de la Primera Guerra Mundial. Durant el recorregut descobrim el Parc Natural Selous, segurament un dels mes autèntics de l’África. Acabarà el viatge a Chitambo la petita població de Zambia on va morir David Livingstone i a on segons diuen va quedar enterrat el seu cor

M’ha agradat especialment la part de la narració de la navegació en el transbordador Liemba perquè m’ha fet pensar que és el que hauríem viscut nosaltres si en el nostre viatge haguéssim pogut viatjar en el Ilala que pel que sembla tenia el mateix origen i funcionament d’aquest.

Tots dos viatges en un relat únic que barregen historia i present amb el rerefons dels magnífics paisatges africans i la immensitat de la natura. Javier Reverte fa petites incursions al passat i ens explica guerres i fets de la historia que ens ajuden a entendre la realitat dels països que visita. Al mateix temps la seva interacció amb les persones que troba en el camí fa del llibre un recull d’anècdotes i descripcions que atrapen i et porten de viatge amb ell.

“En su recorrido del lago, el Liemba fondea, normalmente, frente a dieciséis o diciesiete poblados. No puede atracar porque no existen muelles donde hacerlo, salvo en Kigoma, Kasanga y Mpulungu. De modo que el barco llega al poblado, tanto si es de día como si es de noche, hace sonar su sirena y numerosas barcas, a motor, a vela o a remo, se acercan a su casco para amarrarse a la gran nave y recoger pasajeros o soltarlos, dejar mercancías que alza la grúa hasta las bodegas o recibir los productos enviados desde la gran ciudad.”

“las barcas llegaban con pasajeros que se repartían en las bancadas, abrazados a sus equipajes personales, quizás porque en sus maletas y bolsas viajaba todo cuanto constituía su vida.”

“cuando alcanzaban el Liemba y, con urgencia y ansiedad, trataban de subir a bordo, parecía que se agarrasen a la borda de la nave como si ésta fuese el último asidero a la existencia que les ofrecía la suerte.”

Javier Martinez Reverte va néixer a Madrid l’any 1944 i va estudiar filosofia i periodisme ofici que va exercir durant mes de 30 anys sent corresponsal en diversos països i exercint també de guionista de televisió. Però potser el que l’ha fet mes conegut son els seus llibres de viatges en els que explica el present mitjançant el passat i les seves experiències com a viatger infatigable.

La seva obra és molt extensa, però si ens centrem ens las que estan situades en el continent africà destaquem:

Els relats de viatge de  La Trilogia d’Àfrica :

1. “El sueño de África“. a la recerca dels mites blancs al continent negre (1998)

2. “Vagabundo en África” (2000)

3. “Los caminos perdidos de África” (2002)

L’assaig històric “Dios, el diablo y la aventura” (2001) centrat en la figura de Pedro Pàez, un jesuïta missioner a l’Etiòpia al segle XVII.

I la novel·la “El médico de Ifni” (2005) on la Clara reconstrueix la historia del seu pare conegut com el metge de Ifni, metge militar que va arribar a l’Africa colonial en els anys 60 i va acabar en el Front Polisario.