Per MIQUEL GASCÓN …
Com ja sabeu no acostumo a fer cròniques mes personals, encara que tot el que escrivim l’Imma i jo, fa referència a activitats culturals a les que assistim o be a petits o grans viatges que realitzem.
Avui em saltaré aquesta “norma” imposada per nosaltres mateixos, perquè vull compartir amb vosaltres un fet que no és pas gaire important, però que personalment m’ha afectat molt positivament.
Desprès d’haver patit un parell d’anys de veritable angoixa en el meu lloc de treball, a l’empresa on vaig començar als meus 15 anys, ara fa mes de 45 anys. Aquesta angoixa venia donada, primer per la possibilitat d’estar afectat per un ERO, que molt provablement em deixaria al carrer i sense feina, a una edat dificil, i per altra banda una angoixa derivada per un tracte personal, que almenys jo, crec no ha estat massa humà per part d’algun “company” de feina.
Això sembla que es podrà arreglar i únicament amb un canvi de responsabilitat, a partir del 1 de gener, gaudiré almenys d’aires nous i de ben segur, sabrè trobar la il.lusió perduda per tirar endavant fins a la meva definitiva i digna jubilació.
Avui, m’he adonat en una celebració nadalenca que acostumem a fer en aquestes dates i organitzat pels propis companys de feina…. m’he adonat deia, que haig de valorar molt positivament l’ambient que encara avui en dia gaudim entre els mateixos companys, a l’empresa on treballo… i solament per això i precisament perquè contrasta massa amb el mon que ens envolta d’atur i de deshumanització dels llocs de treball a quasi totes les empreses, produïda per la greu crisi econòmica a Europa.
Aquestas han estat unes Nadales cantades pels nous companys que han entrat a l’empresa al llarg del 2012 i també i sobretot per companys que molts d’ells els considero també amics, i que celebraven que ara fa 25 anys van entrar a l’empresa…. i em deien aleshores que no entenien com jo ja portava 20 anys…..ja, ja !!!
… i si únicament voleu veure la nova versió de GANGNAM STYLE ….(GENERALI Style)…
Amb aquestes nadales, amb l’il·lusió amb la que ho feien, per tal d’intentar que tot surtis el millor possible, m’han fet adonar que la vida, paga la pena viure-la amb la major il·lusió possible.
Amb aquesta escena…. per mi entranyable, us vull desitjar a tots els “Voltaires”…
estic segura de que aquest canvi de lloc de feina i de responsabilitat serà molt positiu i tiraràs endevant amb un sonriure a la vida !!!!!!!!! petonets !!!!!!!!
Moltes gracies Pili pels teus desitjos; jo també estic il·lusionat amb aquest canvi d’aires i de tenir la possibilitat d’engrescar-me en la feina de nou. Almenys ahir vaig viure un moment que per mi va ser important al comprovar que primer de tot som persones.
Molts petonassos !!!
Miquel!
Que no saps que l’esperit VSI no ha mort?… només falta que algú encengui la flama .
Bones Festes i petotons
Primer de tot Carme, felicitar-te per aquets “primers” 25 anys i portar-ho tant bé.
El que dius en el teu comentari, és el que vaig pensar ahir veient-vos il·lusionats com si tornesiu a ser quasi adolescents….. vaig pensar que aquell esperit del primer grup d’informàtica del carrer Sant Eusebi, encara no havia mort gracies a vosaltres.
De debò que em va impactar molt favorablement i desitjo amb totes les meves forces que continuí viu… i perquè no… aconseguim una altra sortida a la Fageda d’en Jordà, que encara recordo com un dels moments màgics de la nostra relació com companys de feina.
Una abraçada ben forta i sobretot gracies per “atrevir-te” a deixar el teu comentari, que m’ha fet molta ilu.
Que tingueu unes molt bones festes i que l’any 2013, gaudeixis dels nous aires que anuncies.
Una forta abraçada
Glòria i Josep
Moltes gràcies parella. També us desitgem que passeu unes molt bones Festes.
Els nous aires que hi anunciat, estic segur que m’aniran d’allò mes be, per agafar el nou any amb il·lusió.
Fa massa dies que no coincidim en lloc i això no pot ser.
Una abraçada ENORMUS.