per MIQUEL GASCÓN …

Tres setmanes seguides de Metropolitan, esgoten…. i és que tants “vols virtuals” a New York no els aguanta qualsevol persona.  Aquesta vegada no anàvem massa engrescats, ja que AÏDA l’hem vista i escoltada massa vegades, sobretot en la versió de Mestres Cabanes al Liceu. Però volíem comparar amb una versió del MET, i no ens varem saber estar.

Aquesta producció, torna a ser massa realista pel meu gust, massa clàssica… vol reflectir fil per randa l’època dels faraons egipcis i sembla que tingui una posada en escena tipus “Los 10 mandamientos” o “Ben Hur” un pel carregant pels temps actuals; es tracta d’una producció estrenada l’any 1988, deguda a Sonja Frissell. De totes maneres tinc que reconeixer que és espectacular i el cartró pedra molt mes realista que la versió liceista.  No s’estan de recursos i participen centenars de persones que actuen  a escena, e inclús apareixen cavalls en viu.

No us tinc que convencer de res, quant dic que es tracta de l’òpera mes coneguda de Verdi i moltes de les seves musiques son reconegudes inclus per molta gent que no ha trepitjat mai un teatre d’òpera.

Aïda és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d’un llibret en italià d’Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l’egiptòleg francès Auguste Mariette. És l’òpera que més vegades s’ha representat al Liceu, amb quasi 500 representacions.

Va ser el resultat d’un encàrrec d’Ismail Pasha, governador d’Egipte, a Verdi per 150.000 francs.  Va ser estrenada el 24 de desembre de 1871 a la Khedivial Opera House del Caire. Aïda va ser rebuda amb gran acceptació del públic i, de fet, continua essent un clàssic del repertori operístic. A Barcelona va ser estrenada per primer cop al Teatre Principal, el 16 d’abril del 1876.

Aïda, filla d’Amonasro, rei d’Etiòpia, havia estat capturada pels egipcis, feta esclava i posada al servei d’Amneris, la filla del faraó. L’esclava Aïda i la princesa Amneris estan enamorades del mateix home: Radamès, que estima Aïda. Radamès és un militar que encapçalarà les tropes egípcies en guerra contra els etíops.

Com sempre l’orquestra del Metropolitan, una de les millors de mon, va estar a l’alçada de les expectatives amb un so extraordinari, a pesar de què la retransmissió en directe als cinemes de tot el mon i que arriba a uns 3.000.000 de persones, te errades que crec que és degut a la captació del so dels aparells que s’utilitzen al mateix Metropolitan i no a la qualitat dels cinemes que moltes vegades els aficionats culpabilitzem.  Quant capta una veu o una música amb prou volum sona de meravella… però ayyyy!!! quant la musica no té el volum necessari o es fa el silenci, els captadors de so s’amplifiquen massa i s’escolta aquesta buidor acompanyada dels sorolls que produeixen els espectadors de la Sala.

Aquesta crònica no pot (per falta de coneixements), ni vol ser una crítica, però si que voldria expressar que va estar una de les millors experiències operístiques en retransmissió als cinemes i és que el càsting de veus va ser extraordinari, i varem gaudir de debò.

La gran protagonista de la nit va estar la soprano d’Ucraïna, Liudmyla Monastyrska, que ens va entusiasmar a tots els que estàvem veient la representació i és que amb tota seguretat és la millor Aïda que nosaltres coneixem, amb un domini de la veu increïble i amb uns pianíssims que ens van posar “gallina de piel” al llarg de tota la representació.  Té una dicció que deixa molt que desitjar, ja que no enteníem res del que pretenia ser italià, però amb una veu com aquesta se li pot perdonar tot.  Sentirem parlar d’aquesta dona… ja ho veureu. Una actuació de 5 estrelles. Us deixo un video de la retransmissió amb Liudmyla Monastyrska.

El Radamès del tenor Roberto Alagna també ens va agradar molt, tot i no estar a l’alçada de la seva enamorada Aïda.  Diuen que en algun moment va desafinar, però a nosaltres ens va convéncer tant per la seva potent veu que també es magnifica, com per la seva actuació com actor.  Però la que si va estar a l’alçada va estar la mezzosoprano Olga Borodina (Amneris), que també va triomfar, quasi bé com la protagonista.

Vull ressaltar també la veu del baríton ucraïnès  George Gagnidze, en el paper d’Amonasro, molt per sobre dels seus companys Stefan Kocán i Miklós Sebestyén.

Aida: Liudmyla Monastyrska
Amneris: Olga Borodina
Radamès: Roberto Alagna
Amonasro: George Gagnidze
Ramfis: Stefan Kocán – El rei: Miklós Sebestyén – Un misatger: Hugo Vera – Una sacerdotessa : Jennifer Check – Ballarins solistes: Laura Otto i Scott Weber

Director musical: Fabio Luisi – Direcciò: Sonja Frisell – Escenografìa: Gianni Quaranta – Vestuari: Dada Saligeri – Il-luminaciò: Gil Wechsler – Coreografìa: Alexei Ratmansky – Live in HD Host: Renée Fleming

________________________________________________________________

– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 18 €  ( preu pagat 14 € – abonament )

________________________________________________________________