– Teatre “musical” – LA FAMILIA irREAL (****) – Teatre Victòria – 14/12/2012

per MIQUEL GASCÓN

Sabíem d’entrada que ni de bon tros es tractava realment de Teatre “musical” clàssic i que mes aviat era pur Teatre comercial… d’aquell que vas exclusivament a riure… i en aquest cas a riure però sobretot a “‘riure’t” de la família reial espanyola.  Solament per aquesta raó, a mi des del primer moment això ja em feia trempar i teníem clar que aquesta oportunitat no ens la podíem perdre.

La familia irREAL 2Però el que creiem que havia de ser un capítol mes de la serie televisiva “Polonia”, per tal d’aprofitar el gran èxit que te, setmana rere setmana,…. un cop vista hem de dir que ens ha sorprès molt mes favorablement del que esperàvem i per suposat ens hem rigut com feia anys no ho fèiem a una sala de Teatre… en definitiva  el que esperàvem de l’espectacle s’ha complert amb escreix.

I de ben segur que és molt mes que un capítol de Polonia, perquè en aquesta ocasió s’han sumat dues forces teatraires del nostre paìs, els actors de Minoria absoluta + Dagoll Dagom i han aconseguit fer un espectacle comercial però de molt alta qualitat.

Musicalment, tampoc és que vulgui ser el “gran musical” de la temporada… no ho  pretén ser, però amb un recull de cançons conegudes per tothom i alguna de nova, es fa un refregit, canviant evidentment la lletra i adapten-la a l’argument; els germans Xasqui i Toni Ten així com en Jordi Campoy, aconsegueixen amb la musica fer encara mes agradable les dues hores llargues que dura l’espectacle.

La familia irREAL 3

Encara hem faig creus de què no hagin sortit veus des de “les Espanyes” mes retrogrades que intentin que ressusciti la censura franquista i prohibeixi fer un humor d’aquestes característiques; això no m’extranyaria pas que tal i com van les coses aviat tornem a “gaudir” d’aquesta practica tant antidemocràtica.

El protagonista absolut d’aquesta producció és Toni Albà, que com tots sabeu interpreta el paper del rei Joan Carles, i que moltes vegades quan el veig a la televisió crec que realment estic veient al rei de debò, i arribo a confondre al rei “real” amb aquest personatge que l’humanitza i que encara el fa mes “campechano”.

La familia irREAL 6

Tots els actors que l’acompanyen interpreten els seus papers magníficament, però tinc que ressaltar l’actriu Anna Bertran (Infanta Doña Elena), que està insuperable de debò.

Particularment em va emocionar el petit homenatge que dins de l’espectacle es fa a l’estimat Pepe Rubianes.

No crec que existeixen gaires improvisacions i mes aviat crec que tot esta ben apamat, però és igual ja que l’efecte si vas a pensar és el mateix; quant en Toni Albà demana al public que repeteixi “Viva España” i la sala es queda en un absolut silenci… i que al insistir amb el “Viva Espanya”, únicament un “espontani”  és capaç de repetir-ho, dona peu a què el “rei” digui…. L’Albert Rivera és l’únic… ¿avui no ha vingut l’Alícia?”.

La familia irREAL 5

També exploten un tipus d’humor refregit de “La Cubana”, quant parodien un cop d’estat a la sala i fan que el public es posi dret primer, per desprès amb la frase “se sienten coño” fer-los asseure de nou.

Però tampoc vull espatllar l’espectacle a les persones que no l’han vist encara… que el veuran (estic segur) ja que dins de la història actual de la família reial, s’ha inclòs una altra història de futur (que no passarà mai, crec jo), però que li dóna “vidilla” teatraire a tot plegat al afegir-li un argument de ficció.

Un molt bon espectacle, que evidencia la magnifica direcció de Joan Lluís Bozzo acompanyat per Joan Rufas. Sense cap mena de dubte us la recomano… no us la podeu perdre.

La familia irREAL 1

Direcció: Joan Lluís Bozzo i Joan Rufas
Direcció musical: Germans Ten
Guió: Jordi Ventura i Joan Lluís Bozzo (amb la col·laboració dels guionistes dePolòniaJoan Rufas, Pau Escribano i Jaume Buixó)
Producció executiva: Anna Rosa Cisquella, David Felani i Francesc Escribano
Creació escenogràfica: Alfons Flores
Il·luminació: Albert Faura
Direcció coreogràfica: Bealia Guerra
Caracterització: Helena Fenoy
Vestuari: Mireia Guardia

Repartiment:

S. M. Rei Joan Carles: Toni Albà
S. M. Reina Sofia: Mireia Portas
S. A. R. Príncep Felip: Queco Novell
Doña Letizia: Agnès Busquets
Infanta Doña Elena: Anna Bertran
Don Jaime de Marichalar: Xavier Serrano
Infanta Doña Cristina: Mònica Pérez
Don Iñaki Urdangarín: David Olivares

La familia irREAL 4

______________________________________________________________

– Teatre Victòria – Preu 37 € – (Preu pagat 29,60  € –  20% TresC )

_______________________________________________________________

Cargol Rei

4 pensaments sobre “– Teatre “musical” – LA FAMILIA irREAL (****) – Teatre Victòria – 14/12/2012

  1. FLORESTÁN

    A mi también me gustó…… le tenía ganas, a esta impresentable “familia”.
    Aunque creo de la realidad supera a la ficción.
    También pienso como tú, que es extraño que no hayan salido las fuerza vivas, a criticar el espectáculo…… Parece que a esta “familia” no la quieren ni ellos mismos…..
    Petons

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Benvolgut Florestán

      Una de les raons per les quals no varem dubtar de què ens agradaria, va ser llegir el teu apunt en el teu bloc…. http://florestanbcn.blogspot.com.es

      Estem absolutament d’acord de què es tracta d’una família impresentable que hem de mantenir per collons, vulguem o no. Menys mal que almenys ens deixen la llibertat per fotrens d’ells ben a gust.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  2. Neus

    Bon Any !!!!!
    L’útim dia de l’any,be,el penúltim,vam anar a veure “Natale in casa Cupiello” i per començar l’any el dia 1 varem anar al teatre a veure “La Família Irreal” o millor dit La vergonyosa realitat de la Familia Real.
    La vaig trobar divertida i atrevida.Vam riure molt,sobretot la segona part en el ball final,on vaig plorar de riure .
    Per nosaltres els millors personatges,sense menysprear als altres, són el Rei (Toni Albà),genial,divertidíssim;l’infanta Elena ( Anna Bertran) i la princesa Leticia (Agnès Busquets) que van brillar parodiant els seus personatges.Molt bones!!!!!!!
    L’homenatge a Pepe Rubianes,com és habitual en montatges del Tricicle o Dagoll Dagom ,em va emocionar molt,com a seguidora fidel que era del GRAN PEPE RUBIANES,i és que en una obra com aquesta tenia que estar present per dir la seva .
    Una cosa no em va fer gaire el pes, era que aquest espectacle està fet en castellà; i és que acostumats a veure Polonia i Crakovia en català se’m va fer una mica extrany al principi.
    La meva valoració però és de sis (tres estrelles).

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Bon Any Neus i familia !!!

      Veig que no comentes res de “Natale in casa Cupiello”. Nosaltres ja fa casi tres anys que la varem veure i encara la recordo…. ara cada any la tornen a reposar. Ens ho varem passar la mar de be.

      Respecte a la família iReal, li varem atorgar quatre estrelles i segurament no pas per la qualitat cultural de l’espectacle, però si, per aconseguir els objectius amb el que està fet. El primer és ridiculitzar a la família Reial espanyola… i això té un risc… encara que sembli que això és una democràcia madura NO HO ES PAS….. i per tant la valentia de portar Això al Teatre i amb la cruesa com ho fa per mi te molt valor. No crec pas que ho deixin exportar a les Espanyes, ja que aquí han fet la vista grossa per el “Polònia”.

      El segon objectiu es fer riure i fer-ho amb una certa qualitat…. i ho aconsegueix amb escreix.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.