Ahir  dijous 13 de desembre varem assistir a l’estrena a Barcelona de l’espectacle MAZÙT de la Baró d’Evel Cirk Cie (Premi Nacional de Circ de Catalunya), una companyia associada del Mercat de les Flors. Sorgeix de la col·la­boració amb la companyia de dansa Mal Pelo, el pintor i grafista Bonnefrite, que ha confeccionat tots els pòsters de les obres de la companyia, i del mestre de la percussió Marc Miralta.

No se si serè capaç d’explicar-os del que es tracta…. dansa?  moviment?  bellesa? pluja al ritme de la música… o musica feta amb gotes de pluja?  pluja vermella?  pluja blanca? creació visual increïble? mim i transformació d’homes en cavalls? acrobàcies espectaculars e impossibles? escenografia creativa absolutament coordinada i milimetrada?

MAZÙT és tot això i mes;  és la creació absoluta des de el no res, i que deixa literalment bocabadat al public amb ganes de molt mes quant s’acaba l’espectacle, entre aplaudiments unànimes i amb la gent aixecada de les seves butaques.

Camille Decourtye  & Blai Mateu Trias, és un duo franc-català, que dissenyen e investiguen en cada projecte el moviment, el ritme, la veu, i la seva musicalitat per col·locar-la al centre de l’acció. L’any 2004 s’inclouen cavalls en el treball de recerca. A partir del 2007, donen lloc a un projecte de circ ambulant.

Blai Mateu Trias (6 d’abril de 1979)

Nascut a Barcelona, va créixer en una família immersa en els moviments artístics catalans posteriors a Franco. Al costat del seu pare Tortell Poltrona, va participar en els primers missions de Pallassos Sense Fronteres. Format en les arts del circ a França (Ecole Nationale de Cirque de Chatellerault, ENCR Rosny-sous-Bois, el NACC a Chalons-en-Champagne). És també autor e intèrpret de totes les actuacions de la “Baró d’Evel”, i a partir del 2006 dirigeix la companyia amb Camille Decourtye i desenvolupen els projectes Le Sort du dedans et Mazùt.

Camille Decourtye

Ella va treballar en el món del cavall, i fent música al conservatori. Es forma  en les escoles nacionals franceses (ENCR a Rosny-sous-Bois i al NACC a Chalons-en-Champagne). Desenvolupa un treball paral·lel a la veu i participa en diversos cursos, com músiques del món, cançons gitanes, i segueix el pla d’estudis Music’Halle l’any 2006 a Tolouse.

Mazùt en grec vol dir canvi, desplaçament, transformació. En una representació teatral, tens que valorar el text, l’escenografía, les interpretacions dels actors, i cada una d’elles es complementaria a les altres per arribar a ser un bon espectacle, però pots arribar a analitzar cada component per separat.  Igualment passa en un concert, ja que l’orquestra pot ser la millor del món, o els solistes extraordinaris, però si la musica que interpretant no t’agrada, tot això no serveix de res.

En el cas de MAZÙT, tot és d’autoría pròpia, tot és creació absoluta… i  darrera s’intueix una feinada immensa d’assajos, de creació, de proves de recursos, de jocs entre els cossos, la musica, l’aigua, el color, el moviment….. tot absolutament mil·limetrat i pensat perquè no hi hagi cap errada.  Aquí ells son els creadors de tot el que es veu i s’escolta…. veritablement es mereixen una felicitació enorme per un treball magnific que poques vegades es poden veure a escenaris de casa nostre.

Ells mateixos han dit: el més difícil d’a­questa creació ha sigut aconseguir que el desafiament d’aquestes gotes que cauen i tota la tecnologia que hi ha al darrere estiguessin al servei de l’obra i no al revés.

Ells intenten en aquest espectacle, MAZÙT, submergim-nos en la recerca de l’animalitat de l’esser humà…. i guien el públic en aquesta recerca, que esdevé una cerimònia, un ritual, una obsessió per alliberar el cos i deixar que prengui el control. Un camí dual, amarat d’un humor subtil, que camina entre dos equilibris, entre dos ritmes, entre dues emocions, entre dos cossos, entre dos colors, entre dos éssers humans.

L’escenografia està composta per mapes de paper del desert trobats en una antiga empresa que es dedicava a buscar petroli a què han afegit aigua, pintura, algunes taules, cadires i una corda per estendre roba.

…i casi m’oblidava… existeix un tercer personatge en l’espectacle , el seu gos que també actua i sap en tot moment el que te que fer i el que no… i a vegades ell és el veritable protagonista, perquè els ulls deixen de mirar l’espectacle i es fixen amb les seves mirades i en el seu anar i venir.

Al sortir al hall del Mercat, estaven fent copies serigrafiades amb pintura, sobre el paper dels mapes de paper del desert que s’utilitza en l’escenografia.  No ens varem saber estar i vam comprar un parell per casa.

Autors i intèrprets: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias

Col•laboradors: Benoît Bonnemoison – Fitte, María Muñoz – Pep Ramis / Mal Pelo

Il•luminació: Adèle Grépinet – So: Fanny Thollot – Vestuari: Céline Sathal – Treball rítmic: Marc Miralta – Enginyer de gotes: Thomas Pacchoud

Coproducció: Mercat de les Flors, El Canal, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, Pronomade(s) en Haute-Garonne, Centre Nacional de les arts al carrer, La Verrerie, pôle national des arts du cirque Llanguedoc-Roussillon i Festival Montpellier – Danse 2012

______________________________________________________________

– Mercat de les Flors – Preu 22 € – (Preu pagat 18,5  € –  carnet Biblioteques )

_______________________________________________________________