– Òpera al cinema – LOHENGRIN (****) de Wagner – en directe des de la Scala de Milà (inauguraciò temporada)

Per MIQUEL GASCÓN …

Cap de setmana per nosaltres molt intens…. cap de setmana operistic/gastronomic; un pont, on molta gent fuig de Barcelona i que nosaltres aprofitem també, per fer alguns vols “virtuals” i en poc mes de 24 hores volarem de Barcelona a Milà en una primera escala, desprès a Venècia i per finalitzar a New York.

El divendres 7/12/2012, una mica abans de les 5 de la tarde, ens trobem a la porta dels cinemes Girona un munt d’amics, (seguidors del Bloc IN FERNEM LAND), que volem assistir en directe a la inauguració de la temporada al teatre de La Scala de Milà, per tal de veure l’òpera de Wagner LOHENGRIN. Comentem que ens hem estalviat entre tots un munt d’Euros, ja que les entrades per assistir físicament al Teatre a aquesta inauguració, tenen l’escandalós preu de 2400 €.

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner. Va ser estrenada al Teatre de la Cort (Großherzogliches Hoftheater) de Weimar el 28 d’agost de 1850, sota la direcció de Franz Liszt, amic de confiança i primer seguidor de Wagner.

La història del «cavaller del cigne» prové de la literatura medieval alemanya, sobretot Parzival de Wolfram von Eschenbach i la seva continuació anònima, Lohengrin.

Lohengrin es va convertir immediatament en un èxit i avui dia és una de les més representades. Les parts més conegudes són els preludis del primer i tercer acte, l’ària de Lohengrin In fernem Land (En una terra llunyana) i el cor nupcial, que també s’interpreta tradicionalment en els casaments en alguns països occidentals.

Cor nupcial – versió Bayreuth, Bayreuther Festspiele 2011

La direcció musical va estar a carreg de l’argentí Daniel Barenboim, l’orquestra de la Scala va sonar de maravella, i és que Barenboim diuen que és un dels grans especialistes en dirigir òperes de Wagner.

La soprano Anja Harteros, que constava en el fulletó de ma que cantaria el paper protagonista femení d’Elsa, va ser substituïda a ultima hora per Anette Dasch i la veritat és que va cantar força bé, a pesar de què en el primer acte no em va d’acabar de fer el pes… li trobava que tenia una veu maca però sense cos suficient; no se si desprès em vaig anar acostumant però en els dos darrers actes em va agradar molt mes. Haig de dir, com a bon teatraire que em considero, interpretatívament va estar extraordinària i això que va haver de preparar el seu paper en poques hores.

Però sense cap mena de dubte el triomfador de la nit i per golejada va estar el tenor alemany Jonas Kaufmann, interpretant el paper de Lohengrin. Jo tenia moltes ganes de veure’l en “directe” en una òpera sencera i malauradament encara no ho havia aconseguit… i això que a traves del Bloc In Fernem Land del meu amic Joaquim i també per Spotify l’he escoltat molt sovint. Una interpretació de les que diuen per “recordar per tota la vida”, durant els tres actes de l’òpera… però especialment l’acte final que ens va emocionar crec que a tots els centenars de milers de persones que seguíem la retransmissió en directe des de molts llocs del mon. Sense cap mena de dubte, aquesta interpretació farà que encara mes sigui considerat un dels millors tenors actuals de la “galàxia”.

Us deixo l’ària mes famosa de l’òpera, In fernem Land, interpretada pel mateix Jonas Kaufmann, en un altre versió de l’opera a Bayerische Staatsoper, l’any 2009.

El paper de la dolentíssima Ortrud, va ser cantant per la soprano alemanya Evelyn Herlitzius, que a mi em va agradar força, encara que diuen que té una manera de cantar força “cridanera” a mi no m’ho va semblar pas. interpretativament amb tota seguretat la millor.

El baríton islandès Tómas Tómasson en el paper de Friedrich von Telramund, va estar bé en el primer acte, però desprès va tenir alguna errada que va fer desmerèixer el seu treball. René Pape va ser un magnífic Heinrich der Vogler. El serbi Zeljko Lucic en el paper de Der Heerrufer des Königs, a una bona alçada.

La posada en escena amb una galeria de tres plantes que rodejaven tot l’espai escènic el vaig trobar excessivament fosc, tan fosc que a vegades ni es veia el cor ni tampoc els personatges; en algun moment s’aconseguien efectes visuals notables variant els colors de les galeries des d’una tonalitat blavosa a grocs foscos; l’escenografia no lluïa pas en aquestes condicions i únicament en el tercer acte on volien simular uns aiguamolls em va mig agradar. Christian Schmidt, va situar l’acció a mitjans del mil vuit-cents, moment en què es va escriure l’òpera. En aquella època la societat s’estava tornant més industrialitzada i racional, el que contrasta vivament amb l’aire romàntic i de llegenda del llibret de Wagner. Cal destacar que el vestit de núvia d’Elsa era una rèplica, com un homenatge, a l’actriu italiana Claudia Cardinale que el va lluir en la pel · lícula Il Gattopardo.

Aqui teniu l’òpera sencera…

Director: Daniel Barenboim – Posada en escena: Claus Guth – Escenografia i vestuari: Christian Schmidt – Coreografia: Volker Michl – Llums: Olaf Winter – dramatúrgia: Ronny Dietrich

Heinrich der Vogler: René Pape – Lohengrin: Jonas Kaufmann – Elsa von Brabant: Anette Dasch – Friedrich von Telramund: Tómas Tómasson – Ortrud: Evelyn Herlitzius – Der Heerrufer des Königs: Zeljko Lucic