Per MIQUEL GASCÓN …
El teatre per nosaltres es gairebé un vici del que no ens podem estar. El dia 6 és encara festiu (esperem que ben aviat ho celebrem en un altre data) i no ens podíem estar sense una bona sessió “teatraire”.
Ja fa moltes setmanes que “EL NOM” l’havien estrenat al Teatre Goya, però l’Imma i jo no ens posàvem gaire d’acord en anar-hi, ja que creiem que era un producte exclusivament comercial i les critiques llegides no ens aclarien si era una cosa o un altre. Aprofitant una oferta del TresC, ens varem arriscar.
La sorpresa és que ens ha agradat força als dos, perquè encara que és tracta d’una comèdia al us per passar una bona estona divertida, en aquesta ocasió s’aprofundeix realment amb les relacions humanes on les veritats s’amaguen per tal de no fer mal als altres. Tots tenim els nostres secrets i davant dels altres, sempre ensenyem la cara mes amable, amagant els nostres defectes, les nostres manies, les nostres dèries….. però arriba el dia que la mascara cau per la causa mes insignificant, i llavors esclata la veritat crua davant la cara de les persones amb les convivim i això pot fer canviar tot de dalt a baix.
En Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada als quaranta anys. Quan és convidat a sopar a casa de la Isabel i del Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infància. Mentre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, que té el costum d’arribar amb retard, li fan tot un seguit de preguntes sobre la seva paternitat i el que això comporta sense mai perdre el sentit de l’humor…Però, quan sobtadament li pregunten, si ja ha escollit un nom pel nen, la seva resposta deixa a tots bocabadats. A “El nom” les relacions familiars, sentimentals i d’amistat es veuen sacsejades a partir d’un fet en principi tan innocent com triar un nom pel fill.
Els autors del text, Delaporte i de la Patellière és riuen, amb compassió, de certs estereotips: des del clixé d’un home de negocis, de físic agraciat, d’autoestima pels núvols amb consciència de ser graciós, triomfador i de dretes, fins al esnob i pedant, de esquerres i obsessionat amb semblar original i políticament correcte en cadascun dels seus passos.
“El Nom”, aconsegueix que tots els personatges caiguin bé, que no semblin tan clixé i sí més humans i complexos, de manera que les seves reaccions es converteixen, en molts moments, en miralls de les vides dels espectadors sobre les seves relacions familiars o d’amistat .
La posada en escena molt realista, ens va agradar força i mes en aquest temps de minimització per tal d’abaratir costos, els actors es belluguen en un espai força ampli, on en el centre, en el sofà “d’Ikea” es desenvolupa tota la trama. La escenografia de Joan Sabaté, simula un espai diàfan d’un pis de ciutat vella o del Raval… un pis vell reconvertit en una mena de loft, on el despatx, la sala d’estar, el menjador i el petit jardí és converteix en una unitat; a la dreta la cuina on es passarà la meitat de la funció la ama de casa.
La direcció de Joel Joan és de les millors que l’he vist.
La interpretació dels 5 personatges i un sisè que interactua des de el telèfon, és francament bona; una actuació coral on els papers estan ben repartits, encara que en Joel Joan, peca una mica dels seus tics còmics de sempre i en moments mes seriosos no sap adaptar-se amb la mateixa eficiència. De totes maneres el paper que fa li encaixa con anell al dit. Lluis Villanueva està per sucar-hi pa, amb una actuació en la que requereix molts papers diferents alhora dins del mateix personatge… el millor de la nit, sense cap dubte.
Xavi Mira i Sandra Monclús a una molt bona alçada i Mireia Piferrer potser una mica per sota, encara que haig de dir que no se pas si es degut al seu personatge que no te tant contingut.
Recomanable per passar una bona estona, però amb un humor intel·ligent que us farà pensar durant la representació i també desprès (cosa no gens habitual en una comèdia).
AUTORS: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière
VERSIÓ: Jordi Galceran
DIRECCIÓ: Joel Joan
REPARTIMENT: Joel Joan (Vicenç Orteu) Lluís Villanueva (Claudi Farré) Xavi Mira (Pere Galí) Sandra Monclús (Isabel Orteu) Mireia Piferrer (Anna Janssen)
ESCENOGRAFIA: Joan Sabaté VESTUARI: Míriam Compte IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols SO: Damien Bazin CARACTERITZACIÓ: Toni Santos
PRODUCCIÓ: Focus
______________________________________________________________
– Teatre Goya – Preu 32 € – (Preu pagat 12 euros oferta TresC )
_______________________________________________________________
M’ha estranyat una miqueta que no hagis mencionat la versió del Jordi Galceran. Crec que és magnífica i això que no era massa fácil translladar la versió francesa, però crec que està força aconseguit. Jo vaig anar a l’estrena i em va semblar una delícia. Un imperdible de l’actual cartellera de Barcelona.
Salutacions.
Elisa !!! ens fa especial il·lusiò que desprès de molts mesos de seguir-mos mútuament a traves del twuiter, hagis deixat el teu primer comentari directament en el nostre Bloc. Benvinguda dons Elisa a “Voltar i Voltar”.
El teu Bloc “teatrero” http://butaquesisomnis.blogspot.com.es ens explica molt clarament la teva passió pel Teatre, i mes encara sabent que et dediques professionalment com a periodista.
Hem d’agrair-te també que qualsevol apunt que escrivim sobre Teatre, immediatament el retuitegis a l’instant, encara que a vegades no coincidim en la nostra visió de l’espectacle.
En la meva crònica, si que consta que la versió és de Jordi Galcerán, persona que admiro i que ha versionat i apropat moltes obres teatrals. No puc dir gaire mes que posar el seu nom, ja que és la primera versió que coneixem de “EL NOM”, per la qual cosa no podem comparar…. ni tampoc hem vist la pel.licula EL NOMBRE (títol original “Le prénom”, dirigida per Matthieu Delaporte i Alexandre de La Patellière.
Posarem remei aviat e intentarem veure-la.
Una abraçada Elisa i gràcies de nou pel teu primer comentari.
Jo he vist la pel·lícula aquest cap de setmana i no està malament; però estic segur que veure-la al teatre ha de tenir un plus de trempera.
No l’hem vista, però ens agradaria veure-la per poder comparar. L’estan projectant ara mateix comercialment a Barcelona?
El Teatre el que te és que és en directe i això fa molt. Be, tu ja ho saps molt bé… una òpera en directe no te res a veure amb una versió en DVD que puguis veure a casa teva tranquil·lament.
Una abraçada
Aquest cap de setmana encara la fan, però no crec que aguanti gaire més.
Acabo de tenir un disgust…………,anava a preparar les entrades per aquesta nit i ostres!!!!!!!!!!!!!!! eren per ahir!!!!!!!.
M’he quedat sense veure “El nom” i en aquest cas, no tornaré a comprar entrades…..ja en vaig pagar 36 euros.
No sé si m’hagués agradat l’obra, però tornar a comprar les entrades,”como que no!!!!”, l’obra em sortiria un pel cara………..
Sóc un cas !!!!!!!!!!!!!
Bé, dissabte “Incendis”,per fi !!!!!!!!!!!!!!,que per cert ,el dilluns la Clara Segura també va anar a veure “Smiley”.
Jo tinc el costum d’apuntar-me tot … però Tot … TOT, en el iPhone… La meva memòria no fona per tant… El dia que el perdi, no sé que faré.
Jo crec que el NOM no paga la pena de pagar 36 euros mes sincerament… Una altra cosa és INCENDIS, aquesta és de visió obligatòria. Ja m’ho sabràs dir.
Menja cues de pansa o comprat un iphone.
Una abraçada