Per IMMA BARBA …
Aquest dilluns per tal de compensar l’inici de la setmana laboral, varem decidir canviar el xip i anar als cinemes Filmax que tenim a tocar de la feina al centre comercial GranVia 2, val a dir que no podem entendre com sobreviuen ja que en tota la sala érem 7 persones i no crec que les altres sales estiguessin gaire mes plenes.
La pel•lícula escollida aquest cop va ser La vida de Pi en la seva versió 3D i ja ens teniu a las set de la tarda com si ens tractéssim de dues criatures, amb un enorme bol de crispetes, una Pepsi (no tenen Coca-Cola…. horreur !!!) i les ulleres últim disseny a punt de gaudir de la fantasia que sabem que ens mostrarà el director Ang Lee. No acostumem a fer lo de les crispetes, però un dia es un dia …. avui ens volem sentir “nens”… desprès ens adonarem que NO és una pel•lícula per nens, i si un relat per adults …. que en tot cas, els agradaria tornar a la seva infantesa.
La pel·lícula narra l’aventura d’un jove que sobreviu a un naufragi en ple oceà i entaula una inusual connexió amb un altre supervivent, un tigre bengalí anomenat Richard Parker, sobre una petita barca salvavides.
Basada en la novel·la homònima del canadenc Yann Martel, un èxit de vendes, i protagonitzada per Suraj Sharma, Irrfan Khan i Adil Hussain, el film té com a principal reclam uns espectaculars i vistosos efectes especials.
La primera part de la pel·lícula ens explica d’una forma costumista la vida d’un nen hindú, encuriosit per tot el que l’envolta, que porta el nom de Piscine Molitor en honor de la piscina municipal de Paris, aquest nom es motiu de mofa a la escola quan li retallen a Pis però ell aconsegueix reduir-ho a PI memoritzant el valor d’aquest numero i deixant bocabadats a mestres i companys d’escola que l’acaben acceptant.
També ens mostra el descobriment que fa de la fe i la seva conversió i professió de tres religions diferents, Pi es alhora hinduista, musulmà i cristià.
El seu pare regenta un zoo que ha de tancar per motius econòmics i decideix emigrar al Canadà amb la seva família i els seus animals. I es a partir d’aquest viatge quan comença la vertadera odissea de Pi i el veritable espectacle cinematogràfic.
Lee converteix la pel·lícula en una experiència per a nosaltres màgica, aconsegueix amb el 3D submergir-nos de ple en las peripècies de Pi per sobreviure i no abandona en cap moment la part de fabula de la historia cuidant al màxim la línea que separa la fantasia de la realitat. Des de el primer moment ja entra en un joc de problema-perill-solució que li dona un toc màgic a la historia i converteix la pel·lícula en un espectacle fascinant.
el director Ang Lee
El protagonista, Suraj Sharma es el que fa creïble la pel·lícula mostrant els diferents estats d’ànim de Pi i mes tenint en compte la seva actuació en solitari al no poder interactuar amb el tigre digital.
Ens va sorprendre la breu presencia de Gérard Depardieu i de la resta del repartiment amb unes intervencions proporcionalment molt reduïdes.
.
Varem sortir del cinema molt satisfets i hem arribat a conclusió de que el que ens intenta demostrar al llarg de la pel·lícula es que el que realment importa en la vida de Pi es la fe i no una creença concreta i que es millor la realitat que qualsevol versió alternativa de la pròpia vida.
Titol Original : Life of Pi
Any : 2012 – Durada : 127 minuts
Director : Ang Lee – Guió : David Magee – Música : Mychael Danna Fotografia : Claudio Miranda
Repartiment : Suraj Sharma, Irrfan Khan, Rafe Spall, Tabu, Adril Hussain, Shravanthi Sainath, Ayush Tandon, Vibish Sivakumar, Gérard Depardieu
______________________________________________________________
– Cinemes FILMAX Gran Via – Preu de 10,40 € – (preu pagat 10,40 € )
_______________________________________________________________
Esta vez y…… sin que sirva de precedente jajaja…….. estamos de acuerdo.
Creo que es una de de las películas más bellas que he visto.
Petons
http://florestanbcn.blogspot.com.es/2012/12/life-of-pi.html
Compartint el que tu dius en el teu post es una pel.licula no apta per a sensibilitats extremes, es molt maca però sincerament em va fer patir molt perquè el director al utilitzar el 3D et fica dins de la barca amb ells, el home i la bestia, la natura en estat pur, els instints i la necessitat de sobreviure malgrat tot. Una pel.licula bellíssima. Gràcies.
Bueno… pues no sabiendo que hacer en esta tarde, me he decidido ir a ver a película. Tu comentario me ha animado. Eso si, en mi barrio y sin 3D. Ya te contaré. Besos
No se como estará sin 3D, los efectos especiales son espectaculares. Realmente es una película que nos ha gustado mucho y además tiene para reflexionar un rato con el tema de las religiones, la fe y las dos versiones a escoger. Cuando veas la película comentamos que no quiero desvelarte nada. Un beso.
Hem anat aquesta tarda.
M’ha agradat, a estones molt.
Comença fatal amb uns títols de crèdit ridículs, la història inicial, pse, pse, ara des de que puguen al vaixell fins al final, m’ha meravellat, no tant pel missatge filosòfic i teològic, una mica “pervers”, però si per la mestrívola lliçó de narrativa cinematogràfica amb enlluernadores demostracions tècniques d’una perfecció mai vista.
Jo no hagués fet sortir mai el Pi adult explicant coses a l’escriptor i hagués deixat que fos el Pi adolescent el que ens descobreix amb la visita dels membres de l’asseguradora, qui ens descobrís el gir final. Mostrar al Pi adult a mitja pel·lícula treu incògnites i emoció, sobretot si no has llegit el llibre com era el meu cas.
Lee és un director fenomenal, ho demostra una altra vegada, si bé la pel·lícula en més d’un moment té uns trets Disney que desmereixen el producte final.
S’hauria d’avisar que no és una pel·lícula per a nens, els pobres que hi havia al cinema segurament han sortit traumatitzats.
La pel·lícula és molt llarga i una immensa palla mental, dit amb el més profund dels respectes i l’admiració per una pel·lícula com aquesta, però que penso que pot traumatitzar de per vida a qui es pensava anar a veure una pel·lícula d’animalons.
M’oblidava d’una cosa fonamental, El 3D en aquesta pel·lícula no es justifica gens ni mica.
A mi veure-la en 3D em va impactar molt i crec que li dona una dimensió espectacular, em vaig arribar a aixecar de la cadira en determinats moments. Es una pel.licula que no es certament per nens, es una dura història de lluita per la supervivència amb escenes molt dures. També estic d’acord amb el que dius del Pi adult però no em van molestar els talls de la historia per portant-se al moment actual, al contrari de vegades em donaven una pausa per respirar. Em va fer patir, però em va agradar molt i amb uns efectes especials espectaculars. Una abraçada.
Bon dia Imma,
A partir del Miquel, segueixo de tant el tant el vostre blog. feia dies que volia veure Vida de Pi, i en llegir la teva crònica vaig decidir anar-hi ahir. Em va semblar una molt bona pel.lícula. Deixant de banda la història (que em va agradar molt), em sembla un treball meravellós de l’Ang Lee. Aquest senyor, trobo que té una manera de rodar molt poètica, però amb Vida de Pi va més enllà. Hi ha algunes imatges que son de tal bellesa, que voldries que s’aturés la cprojecció per poder-ne continuar gaudint.
En fi, tot plegat, una pel.lícula molt recomanable.
Salut!
Me’n alegro dons que hagis deixat un comentari en el nostre bloc i que el meu escrit t’hagi animat a anar a veure la pel.licula, i mes si veig que coincidim en el resultat satisfactori ja que no sempre els gustos son coincidents i potser que fent cas d’una crònica nostre et trobis amb una decepció.
Conforme passen els dies crec que La Vida de Pi es una magnifica pel.licula amb una fantasia i uns efectes especials realment captivadors. La historia que explica es una fabula, un conte d’aquells que tenen dobles i triples interpretacions però jo em quedo bàsicament amb el pensament de que el que serveix de motor a la vida es tenir fe que et motivi a lluitar, i no en creences concretes, que es una opció, sinó fe en un mateix, en el company de vida, en els fills, …… en el que cadascú consideri important.
Salut i gràcies de nou per deixar constància de la teva visita.
Pues sí, ayer fui a ver la película y francamente la he encontrado SOBERBIA en todos los sentidos. Empezando por la banda sonora con la que se inicia, la interpretación de Pi en todas sus edades y la misma traa argumental… Es una película digna de verse. Los efectos especiales (no la pude ver en 3D) te sumerge en el mundo interior del protagonista, en un mundo de esperanza a pesar de que la realidad le devuelve una y mil veces el reto de rendirse…
Y sobre el tema de las religiones ¡da para pensar y mucho!.
En definitiva, creo que si puedo la volveré a ver para saborearla con más tranquilidad. Eso sí, intentaré sentarme donde no tenga demasiado cerca a niños comiendo palomitas y aburriéndose soberanamente porque ¡no entienden nada!. El cine estaba lleno de niños pero no es una pelicula para ellos. Eso sin duda…
Un abrazo y ¡gracias por la recomendación!
Ya te dije que era una película que te iba a hacer reflexionar y mucho sobre todo en el tema en el que estás especializada. Confirmado, no es película para niños y los padres deberían saberlo !!!!!!!! Un beso enorme.