Per MIQUEL GASCÓN ….
Hem estat convidats a l’assaig general d’AVENTURA, al Teatre Lliure de Montjuïc… i curiosament per ser abonats del TNC, i no pas del mateix Lliure del que també estem abonats des de fa molt anys. És una de les formes que tenen d’agrair als seus abonats, la fidelitat i el suport cap aquests teatres públics i en aquest temps de crisi econòmica és d’agrair aquestes iniciatives.
Val a dir que els abonats avancem els nostres diners de tota la temporada abans de què aquesta comenci… i encara que obtenim descomptes per fer-ho, a vegades ens sentim com una mica, diguem-ne “traïts”, quan veiem que degut a la crisi i la falta de public als Teatres, s’ofereixen entrades a preus super rebaixats, a vegades molt per sota del que nosaltres ja hem pagat prèviament.
El dramaturg i director Alfredo Sanzol torna a càrrega amb les “T de Teatre“. Després de l’èxit de “Delicades”, s’endinsen ara pels camins de l’aventura de viure.
Aventura, explica la història de sis socis de Barcelona que tenen una empresa que no va malament però que en rebre una oferta de compra per part d’una empresa xinesa decideixen deixar-se de tonteríes i vendre, pel que pugui passar. El problema és que no venen l’empresa, sinó que acaben venent una de les seves sòcies.
Hem vist moltes propostes d’Alfredo Sanzol i reconeixem que son atractives sobretot comercialment parlant; tenen força èxit, perquè fins ara han estat basades en esqueixos sense cap lligam aparent. Sempre han estat propostes en clau d’humor i això té un gran èxit, sobretot quant parlem d’un públic que va al Teatre i que únicament recerca distreure’s sense gaires complicacions per tal de riure i passar una estona divertida. No son productes “facilons” , ja que és tracta d’un humor intel·ligent e intenta també arribar a públic teatraires que necessiten quelcom mes que riure.
Reconec que he rigut força en algun dels seus esquetxos… i m’ho he passat bé. El que passa, és que un cop fora del Teatre, no queda res mes que el record d’haver passat una bona estona… que ja és molt. Així i tot haig de dir que NO és el tipus de Teatre que m’agrada (el d’esquetxos) i també haig de dir que algun cop que he assistit a veure algun dels seus espectacles, (com per exemple DELICADES), vaig sortir força decebut sense entendre en absolut el gran èxit de públic que va assolir.
En el cas d’AVENTURA, veig un canvi radical per be; Sanzol crec que per primera vegada, deixa de fer Teatre d’esquetxos i construeix una història sencera amb un argument molt punyent i actual (el de la crisi econòmica), i sense deixar l’aspecte còmic de tot plegat, per primer cop entra de ple en les relacions humanes, les relacions d’amistat…. o falsa amistat, el de companyerisme, el d’altruisme vers als altres… el de traïdoria…. i el mes important és que penetra profundament en aquests aspectes i no es queda en el flaix al que ens tenia acostumats.
Així i tot, Alfredo Sanzol, continua creant les seves escenes com una mena d’esquetxos curts, entrellaçats, de tan poca durada que li permet com a director decidir que en moltes ocasions els personatges que no interactuen en aquell precís moment, no desapareixen d’escena i es quedin com “congelats” davant el públic. Aquesta manera de fer em va agradar molt, ja que fa tot molt mes àgil i amb un simple gest o el canvi d’un atretzo t’adones fàcilment de què el temps ha passat i ja estàs en un altre moment de la història.
L’historia que explica esta molt ben construïda, i ens veurem reflectits a l’escenari, amb les nostres pors al present i sobretot al futur que ens espera, Ens ho mostra d’una manera esfereïdora però alhora divertida i sobretot ens deixa feina als espectadors perquè posteriorment fem una reflexió profunda de tot el que hem vist a l’escenari.
T de Teatre, o els actors que la formen estan esplèndids i li saben treure profit a l’enorme escenari del Teatre Lliure (a priori massa gran i desolat), però que el saben omplir amb les seves peripècies, amb patinet o no… però amb la gracia que ens tenen acostumats. Amb un argument bo, encara li saben treure un millor profit a les seves interpretacions, com si es tractessin de clowns que amb les seves expressions i paiassades ens mostren una història força trista i real.
Estic segur que aquest cop tindran un gran èxit, ja que atraurà a tots tipus de públic. Molt recomanable.
AVENTURA
autoria i direcció Alfredo Sanzol
Companyia – T de teatre
intèrprets
Mamen Duch / Marta Pérez / Carme Pla / Albert Ribalta / Jordi Rico / Àgata Roca
traducció del castellà Sergi Belbel / escenografia Alejandro Andújar / vestuari Alejandro Andújar i Adriana Parra / música original Fernando Velázquez / il·luminació Carlos Lucena / so Roc Mateu
assistent de direcció Carolina Morro / ajudant de so Roger Ábalos / cap tècnic Carles Borras / maquinista Jordi Fuster / producció executiva Daniel López-Orós / cap de producció Carmen Álvarez
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 30,25 € – (invitació a l’assaig general)
_______________________________________________________________
Cargol escala Sagrada Familia – (foto cedida per els meus amics Antonio i Lorenzo)
segueixen sent històries o escenes curtes, que un cop s’han ajuntat donen com a resultat una de llarga. Es a dir, un cop més el de sempre en el teatre de Sanzol, que a part de DIAS ESTUPENDOS, no he vist res més que m’agradi. Pel que fa les senyores -ja no són noies- de T de TEATRE, a veure quin dia la CARME PLA fa d’ingènua en comptes d’histèrica,i l’AGATA ROCA fa el seu paper, la MAMEN de dona normal i la MARTA PÈREZ de la de “tan me’n fot”- Fer el paper de sempre saben que els va be, però ja cansa no?.No, no va agradar-me i em va fer gràcia en comptats moments.
PD.- Teniu entrades per LA VIDA ES SUEÑO amb la gran BLANCA PORTILLO?. Venim el 10-03.
No acostumo a connectar-me a Facebook ja que tinc automatitzat la publicació de les cròniques del Bloc directament, però va donar la casualitat que un dia xafardejant vaig veure la teva nota on ja deies que no t’havia agradat perquè era mes del mateix.
Per aquesta raó no la varem escollir dins del nostre abonament; però ves per on hem anat i ens ha sorprès favorablement. No considerem que sigui un obra mestre evidentment, però veiem un canvi en la manera d’explicar les coses per Sanzol, i aquesta vegada ens ha agradat força.
No son esquetxos Pere… son escenes…. això si, algunes molt curtes; el fet de què s’expliqui una història amb un inici i un final, ja és molt… i a mes a mes l’historia està molt ben construïda teatralment parlant.
Els actors de T de Teatre, repeteixen molt sovint les característiques dels seus personatges gairebé fixes, però aquesta vegada a mi em van agradar… o poder és que jo tenia el dia positiu… no ho se. Vaig gaudir força, sincerament.
Per LA VIDA ES SUEÑO tenim per dos dies abans que vosaltres, … llàstima,
Una forta abraçada
Nosaltres també i vàrem ser el dimecres,però convidats per medi del Teatre Lliure (per ser abonats) i estic d’acord del tot en el que als teatràires se’ns hauria de tenir una mica més en compte a l’hora de regalar invitacions per la premier de l’espectacle.Nosaltres en el que va d’any portem més de seixanta representacions i que de tant en tant es tingui un detall amb els que som fidels al teatre ,tal i com està la situació econòmica,és d’agrair.(Vull aclarir que vaig molt al teatre perquè m’agrada i és la meva afició,però el meu estàtus social és el de una treballadora).
Bé però anant al tema de “Aventura”,penso que és un tipus de teatre que a mi personalment no m’agrada gaire.Si és cert que de vegades he anat a veure teatre per passar una estona i riure, aquest cop quan vaig sortir el meu comentari va ser “ha estat bé”.
El que em va agradar: -la interpretació del grup T de Teatre i les parades en escena.
El que no em va agradar:- per mi aquesta obra si s’hagués representat en una sala més petita hagués guanyat,però crec que l’escenari del Lliure els hi era una mica gran.
A part,nosaltres érem pel mig i de vegades la veu no arribava del tot bé;suposo que això s’anirà perfilant.
Bé com a mi també m’agrada ser fidel amb mi mateixa,em sap molt de greu però personalment no em va agradar gaire .
Vosaltres li heu donat unes tres estrelles,nosaltres li donem dues pel treball dels actors,que per mi sempre tenen el meu reconeixement per la feina feta.
A part vull recomanar-vos “Juicio a una zorra”,ahir la vam anar a veure i repetirem!!!!!!!!!!!!!!!.No us la perdeu,Carmen Machi ESPECTACULAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!,BRUTAL !!!!!!!!!!!!!!!
M’avanço i li donem cinc estrelles.
Una abraçada.
Llàstima dons que coincidint a la Sala, no ens veiéssim per petar una mica la xarrada, o prendre quelcom per fer un sopar rapit. Jo vaig rebre la invitació del Lliure la mateixa tarda de l’assaig, quant ja tenia entrades per part del TNC ja feia uns dies; coses que no s’entenen gaire sincerament.
Sempre no he deixat gaire bé les obres de Sanzol, però en aquesta ocasió vaig trobar una millora considerable… i per tant em semblava injust no reflectir-ho amb una estrella mes.
Nosaltres la temporada passada varem assistir a 74 representacions teatrals….. veure AQUÍ…
http://voltarivoltar.com/2012/07/31/resum-temporada-2011-2012-bones-vacances-a-tots-el-voltaires-i-fins-a-la-tornada/
…. i aquesta temporada des de setembre, en 3 mesos ja portem 12. Com vosaltres, som treballadors i ens agrada dir que invertim els nostres estalvis en VIATGES i CULTURA.
Aquesta setmana que comença avui, tenim entrades per 3 obres de teatre, entre les quals esta la de “Juicio a una zorra”…. I també “la Nostra champions particular· i “el nom”. Ja us direm que ens sembla però per el que dieu té molt bona pinta.
A la pestanya AGENDA podeu veure tot el que tenim previst.
Una abraçada
Hola,
hem vist AVENTURA a la Sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc i és divertida, humor intel.ligent, bones interpretacions, cadascun dels actors o actrius mostren una manera d´actuar molt semblant a anteriors obres de les T de Teatre.
M´imagino que l´autor i director (Alfredo Sanzol) ja escriu pensant en cadascun d´ells.
No m´agrada el final, no per obert, sinó per poc coherent amb la trama de l´obra.
Ja tenim enrades reservades per SMILEY, a la Flyhard tenen bona estrella.
Recomano a l´Arts Santa Mònica l´exposició ARTS DEL MOVIMENT (Dansa a Catalunya 1969-2012).
La instal.lació “De cos present” del cineasta Isaki Lacuesta em sembla fantàstica,
Hola Imma
Per mi com ja he comentat és l’obra mes elaborada d’Alfredo Sanzol.
A mi em va agradar molt el final… crec que és la “clau” de tot plegat… la justificació del perquè ella els posa a prova i la tornada a la realitat quant veu que els seus companys en realitat no els importa res d’ella…. únicament les peles.
L’exposició “Arts en moviment” em va decebre una mica… en aquell espai tan enorme tot queda una mica com perdut…. caldrien potser mes vídeos de dansa i cadires per poder veure tot mes comodament. A la ultima planta si que em va emocionar l’exposició de RAIMON… una passada.
Hola sóc en Xavier Arcas, a mi personalment l’obre d’Aventura em va agradar molt, ja que refecteix la situació que s’està vivint en l’actualitat d’una forma àcida, algú hem podria ajudar d’acabar aquest paragraf. gràcies
L’argument de l’obre és molt simple i interessant, tracta de la relació entre uns socis que es plantegen vendre la seva empresa a uns empresaris japonesos. Però la venta els fa plantejar l’autèntic valor d’allò que tenen, analitzar les seves frustracions i fer sortir a la llum els seus desitjos. La història donarà un gir total, en el moment en que….
Benvingut Xavier a “Voltar i Voltar”
Primer de tot l’agraïm el teu comentari… voldríem que en aquest racó participes mes gent donat la seva opinió però entenem que cada un de nosaltres te unes prioritats i ja fan prou moltes vegades si es llegeixen el bloc o tan sols el xafardegen.
Aquesta producció em va agradar força, sobretot el text, on crec que vol denunciar que cada un de nosaltres en el moment mes important anem tan sols a la nostre i passem descaradament de les nostres amistats o parentius. Quant arriba la crisi de veritat i ens toca de ple, ens oblidem de tothom i anem a salvar-nos a nosaltres mateixos…. en realitat l’autor ha posat un mirall davant dels espectadors per tal de que es vegin reflectits.
Esperem el teu proper comentari
Una abraçada