Per MIQUEL GASCÓN …
La primera obra de la temporada del Teatre Lliure, des de què el dirigeix Lluís Pasqual, que he sortit realment satisfet del Teatre, i lo sorprenent del cas és que ha estat amb un monòleg.
Un text escrit fa molts pocs anys per Hattie Naylor, és realment un bombó del millor “xocolata negra”…. IVAN i ELS GOSSOS, un monòleg que ha estat traduït al català per Pau Carrió. Crec que un percentatge molt alt de la meva molt positiva valoració és clarament per aquest magnific text.
Hattie Naylor és una escriptora anglesa que actualment dona classe d’escriptura de guions a la universitat de Bath. A l’octubre de 2010 Hattie va guanyar el premi a la Millor Tinniswood, per l’emissió original Ràdio Drama de la seva obra Ivan i els gossos… i el mateix any va ser estrenada en el Soho Theatre i va ser nominada als Premis Olivier 2010.
Vestit amb el seu càlid anorac, i a la seva butxaca una bossa de patates fregides, fuig de casa a l’edat de quatre anys; ho fa desesperat de viure en un ambient en el que te que suportar les constants baralles dels seus pares i sobretot de veure com la seva mare és maltractada. A la recerca d’una nova mare, una bona mare que el pugui cuidar i estimar amb normalitat.
Ivan es troba en un abocador on viuen altres nens, mirant amb avidesa en un forat a terra. Però tot el que troba a la xarxa de clavegueram és un nano violent que li dóna una puntada, i una multitud de nens addictes a la cola. Així que torna als freds carrers de Moscou d’Ieltsin, i passeja veient com uns grassos gàngsters s’engreixen a restaurants cars, mentre que indigents, borratxos sense llar, moren congelats a la neu. Durant els següents dos anys, el seu auxili només seran els seus amics els gossos.
Ivan guanya la confiança i la protecció dels gossos del carrer per ser desinteressat i bondadós. Les seves experiències al carrer li donen una brutal puresa de pensament: el món humà és dolent, el món animal és bo, els humans menteixen, els gossos no ho fan.
Hattie Naylor, ens ho explica com si es tractes d’un ombrívol conte de fades. El seu llenguatge i ritmes tenen la senzillesa d’expressió i pensament d’un nen, i ara passa això, i després allò, i llavors….
Però el que ho fa encara mes dramàtic, és que la història està basada en una de veritable: Ivan Mishukov va passar dos anys vivint amb els gossos als carrers de Moscou fins que va ser capturat per la policia el 1998.
La direcció d’aquesta proposta està molt ben portada per PAU CARRIÒ, i amb pocs mitjans…. és por dir que un simple plàstic negre aconsegueix localitzar cada escena en el lloc adequat…. la il·luminació i el so ambient fa la resta.
Evidentment l’actor té la principal responsabilitat de fer el personatge creïble, i en aquest cas en POL LÓPEZ, ho fa de meravella… primer es presenta davant dels espectadors i desprès retrocedeix en el temps per explicar-nos la seva història, tot jugant amb el plàstic i les patates que comparteix amb el seu primer gos… el seu rostre passa per tots els matisos possibles, amb una mirada càndida a vegades, altres d’excitació, d’emoció, plora… corre per l’escenari i t’hi imagines als gossos corrent amb ell…. intenta entrar al cau dels seus amics i no és admès…. té cara de felicitat, a cops amb una seva expressió burleta però entranyable. Segurament el paper de la seva vida. Una interpretació de 5 estrelles.
Absolutament recomanable. És una llàstima que els responsables del Teatre Lliure no haguin cregut mai amb l’èxit d’aquesta proposta, perquè tan sols es representa del 21 al 25 de Novembre i per tant malauradament aquesta tarda serà l’ultima representació. Sincerament crec que es deuria ampliar en moltes mes representacions aquesta meravella de producció…. i tenen el millor espai per fer-ho… la Sala petita del Lliure de Montjuïc, que quasi bé no s’utilitza.
IVAN i ELS GOSSOS de Hattie Naylor
direcció Pau Carrió
intèrpret
Pol López
traducció de l’anglès Pau Carrió / il·luminació Raimon Rius / espai sonor Raffel Plana / veus en off Paula Blanco, Miquel Cabali Xènia Diakonova
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 28 € – (preu pagat 7 € – TresC)
_______________________________________________________________
Divendres vam anar al LLiure de Gràcia a veure IVAN I ELS LLOPS, destacar un excel.lent text ple de sensibilitat i cruesa. El fet que el director Pau Carrió hagi traduït l´obra crec que ajuda a dirigir el monòleg, excel.lentment interpretat per l´actor Pol López.
Em va agradar molt, també, la seva interpretació a l´obra AMERICAN BUFFALO de David Mamet a l´Espai Lliure de Montjuïc.
De ben segur aquesta obra tornarà als escenaris.
Divendres al Lliure després de la representació es va fer un col.loqui amb el públic, director i actor, presentat pel periodista i amant del teatre Xavier Grasset.
Imma, benvinguda a Voltar i Voltar i per deixar el teu primer comentari al nostre Bloc.
Estic absolutament d’acord amb tot el que dius, excepte amb els “LLOPS” que eren en realitat tan sols GOSSOS. Ara en serio, és veritat que el text està ple de sensibilitat i cruesa, i que ens fa reflexionar com a essers humans de les societats que hem creat.
També varem veure “American Bufalo” i tenim un molt bon record de la seva interpretació.
Esperem que IVAN i ELS GOSSOS, es torni a representar molt aviat. Seria una llàstima que la gent que estimen el Teatre es perdin aquesta producció.
Esperem Imma, que ens tornis a visitar sovint.
Segons informa avui la web del teatre Lliure aquesta obra es podrà veure els divendres 18 i 25 de gener i 1 i 8 de febrer de 2013 en horari de sessió “golfa” a les 23 hores. Les entrades ja estan a la venda. Realment val la pena veure-la !!!!!
Després de llegir varies recomanacions de l’obra “Ivan i els gossos”,la setmana passada ens vam decidir d’anar-hi i vàrem comprar les entrades per ahir a la nit.
Ens va agradar molt,vam sortir amb una gran quantitat de sensacions i emocions ;tanta tendresa…,buf……..sense paraules,amb un nus al estómac.
L’actor increïble.Quina interpretació!!!!!!!!!!!!
De poc que ens la perdem,una joia.
Ay…. Ay… Ay…. mira que quant nosaltres a una representació teatral li posem 4 estrelles és perquè ens ha agradat moltíssim. Menys mal que os ho heu repensat al llegir algunes critiques positives (jo crec que totes ho son). Poques vegades es aconsegueix aquesta trencada de la quarta paret teatral amb tanta rapidesa, i és que la història real d’aquest nano acceptat a poc a poc per un grup de gossos fins que aconsegueix participar amb ells dins del seu cau… és preciosa.
L’actuació de POL LÓPEZ està a l’alçada d’aquesta història i la fa absolutament creïble.
M’alegro molt de què os hagi agradat.
El pitjor teatre que hem vist mai! L’actor no estableix en cap moment una conexió amb el públic, ens va semblar que es va memoritzar un text, únic to de veu durant tota l’obra, no expresa tristesa, ni dolor, ni alegria …… res de res, es limita a cridar quan descriu la persecució que el personatge pateix. Em va donar la sensació d’una absoluta burla al tema que està tractant, sentíem vergonya al veure-ho, ens va provocar rebuig absolut. Ens va recordar aquell company d’escola que el professor obligar a llegir un text, i el nen llegeix sense cap tipus d’entusiasme i quan li pregunten que ha llegit, fa cara de no haver-hi entès res. No se que era i perquè ha guanyat un premi, per mi no era teatre – no recomano a ningú pagar un sol euro,diners perduts i una hora perduda de la nostra vida.
Sempre que hem anat al teatre, els actors realment aconsegueixen endinsar-te dins el personatge que interpreten fins al punt de fer-te plorar o riure,en funció de l’obra, és la primera vegada que ens trobem amb un cas tan extrem de falta d’interpretació, falta de conexió amb públic i provocar-nos una absoluta indiferència davant el tema que es tracta a l’obra.
Benvinguda Kate a Voltar i Voltar
Estem de viatge /vacances i he vist el teu missatge per el iphone. Ara ja hi som a l’hotel i et contesto amb una mica de retard. Nosaltres varem veure l-obra al Teatre Lliure de Gracia ja fa temps i ens va agradar moltíssim. No entenem com pot haver canviat tant la interpretacio de Pol Lòpez, ja que era un autentica delícia.
No és la primera persona que m-ho ha comentat, a partir de l-actuacio a Temporada Alta, però mai amb tanta rotunditat.
A Gracia va exhaurir les localitats de totes les representacions i per això ara sembla que la reposaran en el mateix Teatre Lliure. De totes maneres a mi m-ha passat en mes d-una ocasio quant espero mes del compte i desprès en decep.
Cada un de nosaltres té una opinio i no tothom hem de pensar de la mateixa manera… seria aburridisim si tothom tinguéssim els mateixos gustos. Per això mateix m-agrada que totes les opinions surtin reflectides al Blog.
Gracies per deixar la teva opinio. Esperem que no sigui l-ultima vegada.
Perdona la falta d-accents i apostrofes, però aquest ordinador de l’hotel és un autentic desastre.
No sé si hem vist el mateix……
Nosaltres la vam veure al Teatre Lliure de Gràcia i ens va encantar !!!!!!!,la interpretació d’en Pol
López va ser brutal !!!!!!,un gran descobriment .
A nosaltres si que ens va transmetre i molt.
La nostra puntuació en el seu dia va ser de 9,i per tant segons la nostra opinió,molt recomanable de veure.
I no es tracta de convence a ningú ,ni que ens convenceu als que ens va agradar,simplement són opinions respectables,i per tant no cal entrar en atacs,ni desprecis per a una feina que mereix tots els meus respectes .
Totes les opinions són respectables.
Una abraçada.
Bona nit! En primer lloc agrair a tothom que ha contestat desprès d’haver escrit la meva critica amb tanta rapidesa.
Xavi cairo no pretenia posar en dubte, en cap moment la profesionalitat ni del director ni de l’actor en cap moment, no es tracte d’un acte de mala fe contra ells, només és una opinió no professional.
He intentat reflectir la sensació que m’ha deixat aquesta obra, tampoc hem dit que no es faci bon teatre a catalunya, precisament el contrari, fins ara anar al teatre per a mi era sinònim d’aposta segura, per això em va sorprendre trobar-me amb una obra que em deixes tant indiferent com aquesta, la descripció continua que ha de fer l’actor de la situació que el rodeja, des del meu punt de vista, n’és l’exemple.
Miquel Gascon, agrair que hagis contestat tot i estar de viatge, simplement agrair que es respecti l’opinió que intento reflectir. Una obra de teatre amb un sol actor en escena i d’una hora de durada realment no ha de ser fàcil en cap sentit. Però ja sigui l’adaptació, l’actuació, o l’obra en si, el que vam veure ens va deixar realment indeferent,des del meu punt de vista.No vaig saber percebre la brutalitat que el personatge suposadament el rodejava, nomes en sentia la descripció d’una situació.
Simplement agrairia que quan es diu que una actuació és bona, es justifiqui el perquè, i així poder percebre que m’he perdut, que no he captat.
Moltes gràcies, reitero poder tenir aquest petit espai per poder-hi debatre
Benvolguda Kate
Jo crec que ja he reflectit molt clarament a la crònica el perquè em va agradar molt, tant el text com l’actuacio … mes paraules seria repetir el mateix. Crec que per Paul Lopez ha estat el paper de la seva vida i la vaig valorar en 5 estrelles que es la màxima puntuació d’aquestos Blog.
No se ni on ni quan vàreu veure aquesta producció … i per tant es possible que l’actor o vosaltres no tinguéssiu el millor dia. Del text si que puc donar fer… es una petita joia que deuria ser llegida o vista per molta mes gent.
Una abraçada
A un pot no agradar-li una obra, però una opinió personal no és una veritat absoluta. I crec que s´ha de saber separar el gra de la palla.
El text ja ve avalat per la premsa estrangera. La traducció és bona, si s´agafa el text
lingüisticament .Pel que fa la direcció i interpretació són bones, cal veure que és un monòleg amb
una temàtica trista, es vol transmetre una realitat, qui parla és un nen.
En Pol López fa un paper excel.lent, es creu la història que explica. Els que anem sovint a teatre hem vist grans papers d´aquest actor, només cal mirar el seu currículum artístic.
Cadascú té uns gustos, i no a tots ens han d´agradar les mateixes obres. Però em sembla injust opinar de manera categòrica un gust personal i carregar-se totalment una obra.
Argumentar no es parlar de manera categòrica… En tot el que dius hi estic d`acord!
Retroenllaç: – 094 – Teatre – CRIM I CÀSTIG – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 02/03/2022 |