– Concert PALAU 100 (04/13) – AKADEMIC FÜR ALTE MUSIK BERLIN – La flauta màgica (****) – Palau de la Musica – 23/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ahir al vespre varem viure un altre moment màgic al Palau de la Música Catalana i jo diria que per la cara de felicitat que tenien tots a la sortida, anàvem gairebé flotant entre els núvols.

Nosaltres creiem que una òpera és te que fer representada i mes si es tracta de la conegudíssima i estimada òpera LA FLAUTA MÀGICA (Die Zauberflöte, KV 620) de Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791). No acostumem a comprar entrades si és una versió en concert però aquest cop la  tenien en l’abonament, i per les referencies d’amics nostres… no ens la podíem perdre.

Ens hagués agradat ahir estar mes aprop de l’orquestra (estem mal acostumats ja que a l’Auditori tenim als musics a tocar), però els preus prohibitius del Palau no ens els podem permetre i ens “condemna” a la fila 14 del segon pis; dic això perquè amb una orquestra tan perfeccionista i que tant respecta l’esperit en què Mozart va composar la seva música, com és l’Akademie für Alte Musik de Berlín, segur que ens varem perdre matisos que des de la “gloria” no es poden apreciar. Així i tot varem comprendre des dels primers acords de l’obertura que estàvem davant d’un dels esdeveniments de la temporada.

El director René Jacobs, ens va encantar i això que visualment dirigeix l’orquestra sense gaire espectacularitat, poder massa estàtic, però sap treure dels musics moments musicals inoblidables.

En l’escenari petit que com sabeu té el Palau, van encabir l’orquestra i el cor RIAS Kammerchor, a banda i banda de l’escenari (les dones casi incrustades a la pared), i els cantants solistes, a dos nivells, anaven entrant i surtin quant els hi tocava cantar; sobre l’escenari uns sobretítols d’una grandària adequada, però molt apagats sense cap contrast i això no em va poder permetre llegir els textos amb comoditat… i és que desprès de fer l’esforç visual durant 5 minuts vaig creure que era molt mes important posar l’atenció amb la música i les veus.

L’orquestra de l’Akademie für Alte Musik de Berlín, té una qualitat fora de tot dubte, tant pels instruments de corda, com la dels metalls, que segons a quina orquestra tapen la resta de musics i en aquest cas el so era totalment equilibrat. Va ser la gran protagonista de la nit.

Val a dir que encara que era una versió en concert, els protagonistes, varen representar els seus papers sense cap vestuari afegit, excepte la Papagena quant surt disfressada de velleta. Visualment no es va fer pesat, a pesar de què té una durada de 3 hores, ja que els cantants van actuar i alguns d’ells força bé, bellugant-se d’un lloc a l’altre i apareixen i desapareixen per diferents llocs de l’escenari o inclús de la mateixa platea.

Quasi a la mateixa alçada el cor RIAS Kammerchor amb unes veus que van impressionar per la seva perfecció, amb una projecció que arribava perfectament en tota la seva plenitud a tots el recons del Palau.

Respecta als solistes, un dels protagonistes, Topi Lehtipuu (Tamino), solament començar ens va donar un ensurt, ja que la seva veu quasi no l’escoltàvem a les nostres localitats, encara que desprès va millorar molt, segurament va ser la gran decepció de la nit. En canvi el baríton Daniel Schmutzhard (Papageno) va ser la gran sorpresa agradable de la nit.

En quant a les dones va estar molt mes equilibrat, amb una extraordinària  soprano Miah Persson (Pamina), amb una veu que em va meravellar…. i la soprano Sunhae Im (Papagena), que a pesar del curt paper que li correspon, va triomfar per la seva interpretació i la seva veu.

Els altres dos papers importants en aquesta extraordinària òpera, son la Reina de la nit i Sarastro. La soprano Burçu Uyar, no va ser la “Reina de la Nit” de la meva vida, però va assolir el seu paper molt dignament, encara que en l’ària mes coneguda de la història de l’òpera, l’ultima nota aguda va ser extremadament curta…. em va recordar l’acudit aquell de uyyyy …ja está !!!.  En canvi el baix Marcos Fink (Sarastro) em va arribar a posar la pell de gallina, amb una veu extraordinària, que arribava al “cel” del segon pis, molt clara i potent.

Em van agradar també molt les tres dames, la soprano  Inga Kalna (primera dama), així com les mezzosopranos Anna Grevelius i Isabelle Druet…… així com també les veus dels tres nanos del St Florian Sängerknaben.

Una nit memorable que de ben segur serà un dels millors esdeveniments operístics d’aquesta temporada.

________________________________________________________________

– Palau de La Musica Catalana  – Preus de 175 € a 25 €

 ( preu pagat 33,75 € – abonament 25% descompte)

________________________________________________________________

Cargols Sagrada Familia de Barcelona

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, Música clàssica i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.