– Concert – L’OBC i MARION COTILLARD (****) – (3/12) – L’Auditori – 18/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN….

Aquest cap de setmana l’OBC ha aconseguit fer-se un nom important en l’entorn musical d’arreu del Món… i és que ha protagonitzat un dels concerts que amb tota seguretat serà un dels mes memorables de la temporada i potser de la seva història (internacionalment parlant), ja que el dissabte va ser retransmès en directe a traves d’Internet per la cadena Medici.tv… i la sorpresa ha estat majúscula, per la qualitat i espectacularitat del concert. Des d’aquest modest Bloc, els hi faig arribar la meva entusiasta felicitació per l’èxit obtingut.

Que l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, aconsegueixi èxits d’aquest calibre és un orgull per tots els seus seguidors i abonats que des de fa molts anys desitjàvem que això fos reconegut internacionalment.

L’obra que es va interpretar és l’Oratori “Joana d’Arc a la foguera“, del compositor suís Arthur Honegger. És una obra que nosaltres no coneixíem i que teníem inclòs al nostre abonament dels diumenges al matí… i com el dissabte al vespre estàvem a casa (de debò… no teníem cap plan…jejeje), ens varem connectar per Internet per veure quina pinta tenia el concert que veuríem poques hores desprès… i varem quedar literalment atrapats per el que veiem i escoltàvem. Val a dir que el ressò mediàtic de què el paper de Joana d’Arc era interpretat per l’actriu Marion Cotillard (coneguda per molts pel paper que va interpretar a Midnight in Paris de Woody Allen i també per ser la protagonista de “La Vie en Rose” per la que va obtindre l’oscar a la millor actriu), … havia fet efecte prèviament i tothom estava expectant  d’aquest concert amb força antelació.

Desprès ens hem assabentat de què és un obra mestre, que quasi mai es programa, donada la seva dificultat. Va ser estrenada escènicament al Liceu l’any 1954 sota la direcció de Roberto Rosellini, i la protagonista va estar llavors Ingrid Bergman.

Dissabte en la retransmissió en directe a traves d’Internet, a banda de l’extraordinària música i sobretot per l’enorme massa coral que està cantant quasi la totalitat de l’Oratori, ens va meravellar l’expressivitat de la protagonista Marion Cotillard, que fins i tot en els moments culminants va arribar a plorar de tant ficada que estava en el seu paper. El problema llavors, és que els subtítols eren en angles i no ens varem assabentar gaire del text. Diumenge ens va arrodonir tot plegat, ja que encara que estàvem força a prop no veiem amb claredat aquesta expressió, però l’intuíem… i sobretot escoltar en directe canvia tot a fi de be; suposo que encara ens va agradar mes, ja que era el segon cop que l’escoltàvem en menys de 24 hores.

El llibret és del dramaturg francès Paul Claudel i també em va agradar al poder-lo seguir tot el text dels sobretítols projectats al mateix escenari de l’Auditori. Des de les nostre butaques es veia perfectament, sobretot perquè van baixar la lluminositat de tot l’Auditori, creant un ambient quasi màgic. De totes maneres tenim amics que des del segon pis ens varen dir que no havien pogut llegir res… i és que el tipus de lletra era massa petit, cosa que deurien arreglar urgentment els responsables de l’Auditori per una propera ocasió que sigui necessari la projecció de sobretítols.

La direcció musical de Marc Soustrot va ser magnifica, excepte en alguns moments al principi que els solistes eren tapats pel volum excessiu de l’orquestra; desprès la cosa va millorar moltíssim. L’OBC no va fallar en uns dies especialment importants per ells i varen interpretar la musica com en els millors dies que els hem escoltat. Peró sobretot, crec que es mereixen un percentatge molt alt de l’èxit obtingut, la massa coral formada pels cors Madrigal, Lieder Càmera i Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya, que varen estar impressionants en els 83 minuts que dura l’obra.

A banda de l’actriu Marion Cotillard, és te que reconèixer la gran interpretació per l’actor Xavier Gallais (Fra Domènec), i també dels actors locals Pep Planes i Carles Romero. En quant als solistes masculins, em va agradar especialment el tenor Yann Beuron; el baix té poc paper en aquesta obra, però també ens va agradar força Eric Martin-Bonnet. No van tampoc desmerèixer les veus femenines, la contralt Aude Extrémo i les sopranos Maria Hinojosa i Marta Almajano.

Al finalitzar el concert, els aplaudiments varen durar mes de 10 minuts… apoteòsic.

Us deixo un enllaç, per si us ve de gust beure el concert en la seva integritat, a traves de Medici TV…..   cliqueu AQUÍ …..a traves de l’enllaç es pot veure el concert de forma gratuïta durant unes setmanes i desprès amb un lloguer.

______________________________________________________________

– L’Auditori – Preu de 65 € a 35 € – (preu pagat abonament 24 € )

_______________________________________________________________

6 pensaments sobre “– Concert – L’OBC i MARION COTILLARD (****) – (3/12) – L’Auditori – 18/11/2012

  1. pere

    A les seves memòries INGRID BERGMAN parlant de la seva actuació al Liceu diu: “El retrete-del seu camerino- olia tan mal, que no tuve fuerzas para entrar en el.Un hombre vertia a diario a la taza un cubo de desinfectante, y hube de decirle que saldriamos ganando si lo limpiaba con agua y jabon. Se me infectaron los ojos y no podia abrirlos por la mañana”. “obteniamos un pianista para ensayar el ballet, y entonces faltaba alguno de los bailaries principals. O los cantantes solistas llegaban cuando el coro se habia ido a casa. Jamas vi algo semejante. Y espero no verlo de nuevo”…. i així 3 planes de “perles com aquestes”.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      No ho sabíem…. Gracies per la teva aportació. Realment aquest país ha canviat molt… I jo diria que tot Europa.

      Molts anys desprès d’aquesta anècdota, l’any 1975 nosaltres varem anar per primer cop a Paris a casa d’un amic.. I me’n recordo que dins dels habitatges no havia WC. Lo normal era llavors que havia un wàter “francès” amb un forat al terra i un per cada dues plantes de veins…. Amb sort tenies un per planta i havies de fer cua al passadís amb la resta de veïns de l’immoble.

      Ens agradaria poder llegir les 4 planes que comentes.

      M'agrada

      Respon
      1. pere

        nascut el 1945, en un barri obrer de Girona, i MAI vaig tenir comuna. Sempre WC.
        No sabria com fer per passar les 3 altres planes. El llibre és INGRID BERGMAN: MI VIDA, editat per Planeta 1982(planes 230-233).

        M'agrada

        Respon
        1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

          Jo nascut a Barcelona l’any 1952 i tampoc he conegut a casa la “comuna”. El meu comentari era tan sols per fer veure que la nostra societat en aquella època no era pas tan enrederida en aquest aspecte com si ho era França.

          Gracies per oferir-nos les dades del llibre. Ho intentarem trobar.

          M'agrada

          Respon

Respon a Miquel Gascon Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.