Per MIQUEL GASCÓN …
Ahir varem assistir a l’estrena a Barcelona i el Teatre Lliure de Gràcia, d’una proposta de teatre que be ve de ses illes, i que nosaltres varem escollir una mica a cegues entre les moltes propostes que ofereix aquesta temporada el Lliure.
Es tracta de LA RARA ANATOMÍA DELS CENTAURES, un recull de contes, sense cap lligam i per tant amb una serie “d’arguments” de poca durada d’una mitjana de 10 minuts cada un d’ells.
Cinc actors són en un espai de trànsit on basteixen sis contes de l’escriptor mallorquí Miquel Àngel Riera escrits el 1979. Un espai que vol simular que en principi sembla una platja desprès d’un naufragi i que a mida que passa el temps, els objectes i els mobles a poc a poc es van ordenant i es posen al seu lloc, convertint l’espai en una llar.
Els darrers pensaments d’un afusellat a la Guerra Civil, la recerca tràgica d’un centaure en un bosc de castanyers per part de dues parelles, una història d’amor trista i profunda d’un ésser molt especial, la culminació de totes les esperances d’un homenet ridícul en un futur que s’endevina pròxim, el relat d’una caça accidentada i l’emotiva reconstrucció d’una llar desapareguda.
D’entrada haig de confessar que aquest tipus de teatre de petits esquetxos no m’acaba d’agradar… i amb aquesta proposta s’ha tornat a confirmar. Sé que darrera d’aquesta proposta existeix molta feina i força il·lusió i per tant no vull desmerèixer en absolut aquest treball, però també haig de dir per ser sincer, que no m’ha arribat a atrapar quasi en cap moment, excepte en un dels contes, on una dona es desfà del seu marit i ho explica amb una comicitat notable.
Aspectes que si em van agradar, l’escenografia i la interpretació dels 5 actors. Però sobretot la musicalitat del català de ses illes i que em va agradar molt i això que no no acabo d’entendre com a mínim el 10% dels mots.
L’espectacle en el seu conjunt, no em va agradar i per això li he adjudicat tan sols una estrella, cosa que com sabeu, no acostumo a fer. En cap moment dic que sigui un espectacle dolent… el que dic és que a mi no em va interessar. Segurament que el propi text llegit en un sofà tranquil·lament, m’hauria interessat mes i li donaria un altre valor… però representat en un escenari, la veritat és que no resulta.
intèrprets
Sergi Baos / Maria Bauçà / Aina Calpe / Antònia ‘Nies’ Jaume / Carles Molinet
escenografia Jordi Banal / il·luminació Toni Gómez / vestuari Antònia Fuster /audiovisuals Nofre Moyà / vídeo Joan Serrano / música original Miquel Àngel Aguiló / coreografia Mabel Ribas
ajudant de direcció Santi Celaya / assessor de moviment Norman Taylor / assessorament lingüístic Carme Planells / tècnic audiovisual i de so Juanro Campos / tècnic de llums Pep Toni Bassa / producció executiva Jordi Banal
coproducció Iguana Teatre, Teatre Principal de Palma, CAER – Centre d’Arts Escèniques de Reus, CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 28 € – (preu pagat abonament 15 € )
_______________________________________________________________
1 únic estel!!!!
sabent com atorgues les estelades (les teatrals de moment) una és molt contundent la valoració. Sort que els actors et van agradar…. 😉
Ja veus com no tot ens agrada, encara que l’Imma de ben segur aquesta vegada hauria estat mes indulgent. Independentment que la interpretació de la Cia. Iguana Teatre sigui força bona, haig de ser sincer.. i la realitat es que en conjunt l’espectacle no em va interessar.
Es diu “ve” de venir i no “be”… i l’espectacle no és de “ses illes”, així en general, sinó de Mallorca en particular (que ens ficau a tots en el mateix sac i no ho som). M’agrada que reconeguis que la teva puntuació és tan sols teva i que surt de la teva impressió personal, perquè de vegades hi ha gent que es pensa que la seva opinió o el seu gust és universal. Em sap greu, però que no el valoris un poc més, deixant de banda el teu gust personal i fixant-te en les coses que sí que t’han cridat l’atenció… Però el teatre és així i cada persona és un món! Com a illenca crec que és un espectacle molt digne que es pot exportar perfectament, que defuig el floklorisme-tipisme que de vegades ens ajudicau i que us dóna a conèixer un escriptor que no és de la Catalunya peninsular. Si serveix perquè llegeixis el llibre (que precisament ara s’ha reeditat) que bé!
Benvinguda Carme a Voltar i Voltar
Primer de tot gracies per la teva rectificació ortogràfica i com veuràs al text ja esta corregit. Éscric en català, encara que mai he estudiat el català ni en català, perquè sóc de l’època on es perseguia el seu aprenentatge. Així i tot faig l’esforç d’utilitzar la que considero la meva llengua per escriure aquest bloc personal.
Ni la meva dona ni jo som crítics de Teatre ni pretenem ser-ho. És un bloc personal en el que expliquem el que fem en el nostre dia a dia, des de els nostres viatges, així com quasi tots els actes culturals als que acudim, especialment el Teatre. Sempre ho fem intentant respectar el treball realitzat per les persones que us dediqueu a aquest mon, al que som molt i molt aficionats. Us agraeixo de debò que ens apropeu aquesta proposta mallorquina que d’un altre manera no podríem conèixer.
Un cop dit això i valorant al maxim la vostra feina, quant varem iniciar aquest bloc, ens varem prometre expressar la nostra opinió real, sense cap influencia externa i escriure el que pensàvem de debò.
Malauradament aquest espectacle no ens va interessar i fins i tot ens va avorrir. Que mes voldríem dir el contrari, però aquesta és la nostra opinió i l’hem d’expressar així.
Evidentment és una opinió molt personal i a la sala vaig veure força gent aplaudint i sóc conscient de què no tothom tenim els mateixos gustos en Teatre.
Valoro positivament l’escenografia i les interpretacions dels actors, però en conjunt, l’espectacle no em va agradar.
Gracies de debó per deixar la teva opiniò en aquest petit racó nostre.