– Concert PALAU 100 (03/13) – KHATIA BUNIATISHVILI, piano (***) – Palau de la Musica

Per MIQUEL GASCON…

Tornem al Palau per veure i sobretot escoltar un altre concert del nostre abonament PALAU 100, i aquesta vegada la protagonista és una gran pianista que a mes a mes és molt jove… tan sols 25 anys… KHATIA BUNIATISHVILI.

Khatia Buniatishvili va començar a estudiar piano amb la seva mare, quan tenia únicament tres anys d’edat. Kathia va donar el seu primer concert amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi a l’edat de sis anys i va començar a actuar a l’estranger a l’edat de 10. Després d’això, va començar a una sèrie de concerts per Europa i EUA. No li agradava ser considerada com una nena prodigi i ha lluitat per ser una de les grans del piano.

Els concerts de piano, en principi no és que ens agradin gaire, i no perquè no ens agradi el piano, però creiem que el Palau, no és el lloc mes idoni per fer concerts amb un sol instrument; creiem que aquest tipus de concert es tenen que fer en espais molt mes reduïts com per exemple la Sala de Cambra de l’Auditori. Varem anar dons, amb una certa por, ja que les nostres entrades estan situades a la fila 14 del segon pis, i encara que el piano és un instrument que sona prou intensitat, des de el “cel” es perden molts matisos.

El programa va ser el següent :

1 – Frédéric Chopin (1810 – 1849) – Balada núm. 4, en Fa menor, op. 52

Us deixo un video d’aquest 1er concert interpretat per la mateixa khatia Buniatishvili

2 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827) – Sonata núm. 23, en Fa menor, op. 57, “Appasionata”

Però en aquest cas es van esfumar des de bon començament aquestes pors i varem gaudir del seu virtuosisme, el d’una dona que ara mateix viu un ascens internacional meteòric. Nosaltres no la coneixíem, però per el que he pogut investigar desprès del concert, aquesta projecció internacional te molt a veure amb què ha signat contracte amb la multinacional Sony, al igual que en Lang Lang.

Ja a la segona part :

3 – Frédéric Chopin (1810 – 1849) – Sonata núm. 2, en Si bemoll menor, op. 35

d’aquest 3er concert us deixo una audició del tercer moviment, que és molt conegut per tothom, inclús aquelles persones que no acostumen a escoltar musica clàssica…. es tracta de la “Marxa fúnebre”…

4 – Serguei Prokófiev (1891 – 1953) – Sonata núm. 7, en Si bemoll major, op. 83

Per altra banda, els mes puristes l’acusen una mica de Star i de voler ser una pianista “espectacle” que utilitza la seva increïble velocitat de dits com una manera d’ interpretar força espectacular amb contrastos massa exagerats i poc puristes. Nosaltres que no som gens puristes i segurament no massa entesos, varem gaudir molt d’aquesta manera d’interpretar el piano…. i a mes a mes sense cap partitura.

El Palau molt ple per seu un concert de piano, es va ensorrar d’aplaudiments al finalitzar cada una de les peçes musicals i el public va caure rendit davant de tanta perfecció, i és que a mes a mes el programa era per llepar-se els dits.