– Teatre (lectura dramatitzada) – MATA’M (***) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2012

Per IMMA BARBA

Dilluns vam tenir la immensa sort d’haver estat convidats per la Perla 29 a la lectura de Mata’m, un text del director, actor i dramaturg Manel Dueso llegida per Pere Arquillué, Aurea Màrquez, Carlota Olcina i Francesc Orella.

20121114-123320.jpg

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol “motiu que justifica el viatge”, hi ha quelcom especial que canvia el ritme d’un dilluns del mes de novembre i et predisposa a gaudir del que et proposen.

Aprofita’n l’escenografia de la obra que actualment s’esta representant, la reposició de Luces de Bohemia (amb un Lluis Soler immillorable sota la direcció d’en Oriol Broggi) trobem una taula de banda a banda de l’espai , al davant dos tamborets de bar i a un costat una petita taula escairada.

Arribem molt d’hora i al entrar al recinte veiem que a ma esquerra tenen una barra de bar… ens apropem i demanem 2 tòniques; la noia ens diu: ho sento, únicament tenim aigua i cerveses ara mateix. És igual deixau, no passa res, li contestem. La cervesa conté gluten i l’aigua …no és per la dutxa ???

Ens dirigim a les butaques i escollim un bon lloc a la fila 1; al moment veiem a Oriol Broggi que ve cap a nosaltres amb una tònica gran i ens diu… Si voleu, he recordat que teníem aquesta a la nevera… Acceptem encantats i ens dirigim un altre cop a la barra on ens serveixen un got.

Ens agrada explicar aquests detalls, perquè veieu la bona sintonia quasi familiar que es respira en aquest Teatre. L’Oriol no ens coneix de res i en canvi, s’ha fixat en el que demanàvem i ha tingut aquest detall de cortesia envers nosaltres.  Quina diferencia amb el tracte que rebem al TNC !!!! …. per dir l’altre extrem oposat del mon Teatrero.

Mica en mica es va omplint i a dos quarts de nou apareixen els quatre actors precedits per l’autor que es qui s’encarrega de presentar l’obra i els seus personatges dels que no recordem els noms:

EL PARE — Home que ha lluitat per tirar un negoci endavant, que està casat amb un ex-prostituta i té una filla adolescent que vol ser ballarina. Però se li han acabat les ganes de viure i creu que ja ha arribat al final del seu camí. Tanca el negoci i busca la manera d’acomplir el seu objectiu — FRANCESC ORELLA

LA MARE — Dona molt atractiva que es dedicava a la prostitució fins que va conèixer al pare i s’hi casa amb ell tenint una filla en comú convertida en una bona mare i una bona esposa — AUREA MARQUEZ

LA FILLA — Adolescent amb somnis de gran ballarina que intenta entendre el mon en el que viu i justifica la decisió del seu pare d’acabar amb la seva vida — CARLOTA OLCINA

L’AMIC — Ex-presidiari acusat d’assassinar la seva dona i que necessita tornar a la presó ja que és l’únic lloc on sap viure i se sent feliç. El seu amic de tota la vida, el pare, li demanarà que el mati i així tots dos aconseguirien el que busquen — PERE ARQUILLUE

La veu del narrador que seu a la petita taula escairada, ens va descrivint el que veiem i els personatges llegeixen el seu paper i van representant el que el narrador diu. No és solament una lectura d’un text teatral que ja havíem tingut ocasió de gaudir en altres ocasions i escenaris, es la dramatització d’aquest text sense mes recolzament que el moviment gestual dels actors i la paraula el que el fa diferent i apassionant.

Fins i tot, en algun moment el personatge es revela davant del que l’autor li diu que ha de fer provocant la sorpresa i la riallada del públic i del mateix Manel Dueso.

Nou escenes i entre elles un fos en negre. Els personatges de dos en dos (excepte en una escena que és un monòleg) surten de darrera la taula que els empara i s’enfilen als tamborets on interpreten la seva escena.

Detalls per recordar: els diferents moments del mocador de l’amic, el petit moment del ball de claque del pare o els assaigs d’una ballarina que s’ho creu. Una mare que fuma sense fumar o una ampolla de chartreuse verd que es va desplaçant amb el text al llarg de la taula….. molts moments irrepetibles.

Un text per meditar, amb moltes veritats, molts sentiments i amb una interpretació que en molts moments ens porta al somriure i al riure obert. No sabem si aquest text s’arribara a portar als escenaris el que si podem assegurar és que va ser una experiència única i que estarem encantats de repetir a la mínima oportunitat.

______________________________________________________________

– Biblioteca de Catalunya – Preu Gratuït

_______________________________________________________________

8 pensaments a “– Teatre (lectura dramatitzada) – MATA’M (***) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2012

  1. Ma. Lluïsa

    Hola amics!
    Estic totalment d’acord amb la vostra opinió de aquest espectacle. Deliciós! i tan de bo que’l repeteixin algun altre dia, allà hi serem!!!.
    Una bona abraçada

    Respon
    1. Imma

      Realment va ser una experiència magnifica i enriquidora, potser fins i tot mes que una obra de teatre representada. Estarem al aguait per si es donen mes oportunitats com aquesta. Una abraçada i fins a la propera trobada !!!!

      Respon
  2. Montserrat Fdez. Costa

    Quina sort que vau tenir. Quan vam trucar ja no quedaven places! Amb tot, i amb l’amabilitat que els caracteritza ens van dir que si hi havia alguna baixa ens avisaríem, però no hi va ser, sniff!!
    Estic plenament d’acord amb tu Imma. S’han d’explicar quests petits detalls que, els grans actors de casa nostre, tenen molts cops amb el públic…. Sense anar més lluny, dimecres passat vam anar amb el grup de GAT’S (grup d’afeccionats de teatre de Gràcia) a veure Luces… que se’ns havia escapat el curs passat. A part del “disfrute” general, després vam tenir un regalàs: Tots els actors, i quan dic tots, són TOTS, es van quedar amb nosaltres després de la representació per xerrar i respondre les nostres preguntes. Van estar encantadors, ni per un moment es va veure cap pressa per acabar la trobada. Nosaltres patíem perquè pensàvem que estaven cansats, però ens van acollir d’una manera natural i amigable.
    Chapeau!! i Mil gràcies senyors i senyores de LA PERLA!!

    Respon
    1. Imma Barba

      La veritat es que estava de gom a gom i una amiga nostre que va aconseguir entrar va ser perquè es va plantar allà esperant una baixa.
      La proximitat allà es total ja que et creues als actors o al director mentre esperes l’inici de l’obra i et saluden com si res. Si fins i tot al sortir jo del lavabo em vaig trobar al Pere Aquillué rentant-se las dents i vaig tenir que passar a tocar !!!!
      En altres teatres la “distancia” es mes gran i quan fan la xerrada (única xerrada) també es mantenen las distancies, ells al escenari i nosaltres al pati de butaques i no tots els actors del Nacional per exemple, van a aquestes trobades adduint per part del moderador, motius personals …..
      La Biblioteca es un espai magnific on sempre gaudim del que anem a veure i la sensació de proximitat forma bona part del èxit.
      Salutacions

      Respon
  3. Carles Lucas

    Suposo que ara enteneu el nom de la companyia: Perles d’espectacles i perles de personal. Llegint el que dieu quasi m’hi trobo, gràcies per fer-me passar una bona estona llegint sobre teatre i el meu desig, serà que canviï “la tònica” dels teatres menys humanitzats. La gent de teatre ho mereixem i tots plegats seguirem donant exemple de que la cultura es primordial per viure en comunitat. Molta merda a tots!.

    Respon
    1. Imma Barba

      Benvingut Carles a Voltar i Voltar , permetem que et digui que et deixes la perla del espai que acaba d’arrodonir-ho tot. Estem d’acord amb el desig de canvi en els teatres mes deshumanitzats, crec que la proximitat ajudaria a entendre els problemes que es puguin produir en la programació i a lo millor podríem recolzar fins i tot “l’importació” de tants espectacles o els preus tan elevats en d’altres.
      La cultura es bàsica per viure i compartirla es un dels millors patrimonis que ens quedem. Gràcies de nou i esperem les teves aportacions.

      Respon
  4. manel

    Hola, sóc el Manel Dueso i us agreeixo molt el vostre entusiasme. Per mi i pels actors i actrius va ser una experiència magnífica. Poder ensenyar, mostrar de primera mà allò que s’escriu en solitari, que comparteixes i que finalment ofereixes. Gràcies. Manel

    Respon
    1. Imma Barba

      Benvingut Manel al nostre petit racó, encara no podem creure que hagis deixat un comentari !!! ens fa molta il.lusió que ho hagis fet. No cal que et repeteixi que va ser una experiència deliciosa i segurament irrepetible. Ens va agradar molt el text, hi han moments d’una sensibilitat que traspassa i molts, molts moments per reflexionar. No cal dir tampoc que la selecció d’actors ha estat immillorable. Moltes gràcies a tu per fer-ho possible.

      Respon

Deixa un comentari