Quan l’estiu del 1994 vam viatjar a Grècia amb la nostre autocaravana i els nostres fills encara petits, un dels records inesborrables d’aquell viatge son els gats, l’innumerable quantitat de gats arreu del territori grec.
Els nostres fills Saül i Ruth – Grecia any 1994
Durant el mes d’Octubre 2012, hem viatjat per l’illa de Creta 10 dies i ens hem tornat a sorprendre amb els gats i m’ha vingut de gust fer una petita entrada i així aprofitar i compartir algunes de les moltes fotos que hem fet d’aquests animals aquests dies.
Els trobes a tots els racons, amos i senyors del territori, respectats per la gent que molt sovint els acarona tot i que majoritàriament sos gats sense amo, a l’ombra d’una columna o de les pedres d’unes excavacions, als monestirs perduts a las muntanyes, als carrers dels pobles, a les platges, a les escales dels ports, a les barques, a las entrades de les cases i sobre tot a sota de la taula del restaurant on dines o sopes, esperant, demanant amb la mirada i competint entre ells per tal d’agafar el millor premi que “caigui” del plat.
Alguns dels gats tenen nom perquè han estat “adoptats” per l’establiment on tot sovint s’estan, però la majoria d’ells no son de ningú però son de tots.
Si ens parem davant de qualsevol botiga de souvenirs, “que haberlas haylas” i a mogollon, podem trobar postals, agendes, imants, calendaris, samarretes, figuretes,… amb els gats com a protagonistes.
Investigant una miqueta l’origen de tants gats a Grècia, la wikipedia ens explica que segons la llegenda, els egipcis rebutjaven les peticions urgents dels grecs per comerciar amb els gats, als quals veneraven com a déus.
Els grecs van decidir llavors robar els gats. Van agafar almenys sis parelles i les van portar a Grècia. Alguns mesos després van néixer les primeres ventrades, i alguns anys després, els criadors van poder vendre gats als Romans, als Gals i als celtes. L’espècie es va estendre a poc a poc per tots els països mediterranis.
A Grècia, abans de l’arribada del gat, altres petits felins s’ocupaven de desratitzar i protegir les collites. L’acolliment del gat va ser més aviat moderada. De mica en mica i encara que no els adoraven com els egipcis, els grecs van adoptar a l’animal, reconeixent el seu do com a caçador.
El gat s’usava de vegades com a animal de companyia, encara que els grecs preferien al gos.
I així continua en l’actualitat, els gats a Creta son de tots, protegits i cuidats i fotogènics, molt fotogènics.
Lola – Restaurant AVLI de Rethimno
________________________________________________________________
Us pensàveu que aquest cop os deslliurariau dels Cargols ??? jejejeje
Qué xulo!!! Ja sabeu que sempre m’han agradat molt els gats i amb tot i això que Roma està plena, no és pas tant plena com veig a les vostres fotos de Creta….per sert, son fabulosas!!!
Petonets i fins aviat!!!
Es que ni t’ho imagines, recordo perfectament com ens va impactar quan vam estar al continent i ara a Creta ho hem tornat a viure, estan per tot arreu i sempre els tens a prop, a punt de foto. En tenim un munt. Un petonet.
Ja ho hi vist, jajajajaja en tenies un al costat del plat que es llepava tot tranquil. Petonets als dos!!
Ohhhh! Quin post més maco!!! I les fotos també!! Ens ha encantat.
Déu n’hi do la de gats que es poden trobar per Creta. Quina passada!!
Gràcies, es d’aquelles coses que et deixen un bon regust i vaig pensar de fer una entrada, a mes m’ha servit per “investigar” una mica el perquè de tants gats a Grècia, es ben curiós i també que no siguin animals domèstics sinó animals que viuen al carrer però protegits per tothom. Pràcticament ningú els fa fora encara que quan dines et demanen la seva part tocant la cuixa amb la poteta i pots tenirlos a banda i banda de la cadira ….
Molt simpátic i molt maco, pero veig un missatge subliminal amb tants CATs 🙂
Dons no ho havia ni pensat pero ara que ho dius !!!! si ha de servir per aconseguir el que volem ……
Jo tampoc hi havia pensat però l’amic José Luis sempre dona idees.
Imma, m’encanta aquest reportatge que has fet sobre els gats. Son uns animalons super-fotogènics (per no dir els que més) , jo no tenia present (fa més de 20 anys que vam estar a Creta) de la presència de tants felins, però realment es impressionant.
Molt bona entrada i que serveix per a fer boca de tot el que vindrà.
Una abraçada
Realment son uns animals molt fotogènics que miren directament a la càmera sense cap mena de por. Jo tampoc recordava el gran nombre de gats que vam veure en el nostre viatge a Grècia fins que no vam trepitjar terra a Creta. De debò, es que hi han molts de totes mides i colors. Una abraçada.