Començo aquesta crònica amb una certa sensació de què sóc una persona estranya amb gustos fora del normal… i ben us prometo que no és per portar la contraria; totes les critiques que han arribat a les meves mans d’aquesta obra de Teatre, la deixaven per terra o per sota terra i la veritat és que m’ho vaig arribar a creure.
Dimecres passat, la nit de la castanyada ens varem arribar al TNC sense gaires ganes tot temen el pitjor…. quina Rigolada ens trobaríem? Val a dir que per mi ÀLEX RIGOLA ha estat i és un dels grans directors de Teatre de Catalunya i la seva direcció al Teatre Lliure per mi va ser una de les èpoques mes fecundes d’aquest Teatre que tant estimo. Efectivament, no podia fallar…. i un altre cop em va demostrar que sap el que fa i segueix una línia característica que “desconstrueix” una obra universal, la transforma tot donant-li una forma exterior molt diferent, plena de “Rigolades”, sense alterar el text o almenys l’esperit d’aquest text, resumint-lo i mostrant el que ell creu mes essencial; ho fa de tal manera que sorprèn positiva o negativament (segons l’espectador estigui o no obert a una visió diferent), però que sempre trenca motllos per oferir-nos quelcom diferent, engrescador i amb una força TEATRAL indiscutible.
Resumin el discurs anterior…. que a mi, l’espectacle em va agradar força a la primera part i em va entusiasmar a la segona; no entenc dons les critiques de quan es va estrenar a Temporada Alta de Girona ni les dels mitjans de comunicació ara a Barcelona.
És ben cert que les escenes de les Bruixes amb caretes de Mickey Mouse, asseguts a un sofà, desconcerten al principi, però a la poca estona t’adones que és per destacar la fantasia (les bruixes), dels personatges “reals” que interpreten al mateix temps, quant es treuen les mascares (Duncan, Malcolm, Macduff).
Ambició i poder : Tres bruixes misterioses i fosques anuncien al general Macbeth que arribarà a ser rei d’Escòcia i que el seu company, Banquo, serà pare de reis. L’auguri desperta l’ambició de Macbeth, però especialment de la seva esposa, amb qui planeja i consuma l’assassinat del bon rei Duncan per ocupar el seu tron. Tot el que semblava un pla fantàstic es veurà trencat per les conseqüències dels actes. Res és el que semblava. Res és el que sembla. Ho diuen les bruixes a l’inici: «Tot allò que és bell i just pot ser també lleig i fastigós. I tot allò que és lleig i fastigós pot ser també bell i just.»
Enseguida pren força el paper principal de Macbeth, interpretat per JOAN CARRERAS d’una manera que deixa literalment bocabadat des de l’inici; és un dels actors que mes m’agraden de l’actualitat, però aquest cop es supera a si mateix…. increïble aquest home!!!!. En canvi el paper de la seva dona, Lady Macbeth, en aquesta versió perd força i queda una mica arraconada fins la segona part….. és una llàstima que ALÍCIA PÉREZ no es pugui lluir amb tota la força teatral de la que és capaç fins els últims 20 minuts, Però és una opció volguda pel director de l’espectacle.
La resta del repartiment, amb monstres teatrals com LLUÍS MARCO (Duncan), MÍRIAM ISCLA (Macduff), MARC RODRÍGUEZ (Banquo) i ORIOL GUINART (Malcolm), interpreten els seus personatges de manera excel·lent d’una manera coral, encara que evidentment eclipsats per la interpretació fora de serie d’en JOAN CARRERAS.
Macbeth explica uns fets que van tenir lloc al segle XI; la tragèdia va ser escrita al XVI, però Alex Rigola ens la mostra en ple seglen XXI, amb gent vestida de carrer en una posada en escena que a la primera part esta situada en un bosc, a l’esquerra de l’espectador una casa de fusta envoltada d’avets de totes mides, on viuen Macbeth i la seva dona…. i a dreta un sofà que representa la comoditat del Palau on viu el Rei. El vestuari trenca amb tot….Macbeth surt vestit de boxejador i Lady Macbeth amb una camisa de dormir de seda… únicament el Rei Duncan, diferencia la seva classe social ja que porta una gavardina de pell gastada i una corona senzilla.
L’escena on la Miriam Iscla, crida horroritzada sense cap so audible per l’espectador, és realment impactant teatralment parlant.
La posada en escena de la segona part és potser de lo millor que he vist en Teatre, amb un espai totalment BLANC (terra i parets) que enlluerna literalment l’espectador…. els dos cossos nus del matrimoni Macbeth i un gran toll de sang vermella al terra, que contrasta amb el blanc d’un gran impacte visual. En aquets últims 20 minuts es desenvolupara el tràgic final en una “dansa de mort” espectacular on la sang serà el protagonista, cobrint a poc a poc els seus cossos nus.
L’única cosa que no em va agradar massa és la utilització de micròfons perquè parlin els morts i les bruixes, ja que el só és realment dolent i dificulta la comprensió del que es diu.
Direcció: Àlex Rigola – Traducció: Salvador Oliva – Escenografia: Max Glaenzel – Vestuari: Brain&Beast – Il·luminació: August Viladomat – So: Igor Pinto –
Ajudanta de direcció: Georgina Oliva
Producció: Teatre Nacional de Catalunya i El Canal. Centre d’Arts Escèniques Salt / Girona
______________________________________________________________
– Teatre Nacional de Catalunya – Preu 31,37 € – (preu pagat abonament 18,50 € )
_______________________________________________________________
Miquel coincideixo amb tu, a nosaltres ens va passar el mateix teníem les entrades fa temps i temien el pitjor per les critiques tant de Girona com de Barcelona. Però per sorpresa nostra ens va agradar, sobretot la segona part, ens va semblar brutal. El pes de l’obra ho porta en Joan Carreras i L’Alícia queda en un segon pla, però com tu dius es cosa del director no pas ella. Ja en la segona part el monòleg de lady Macbeat es espectacular, i allà l’Alícia es supera i es deixa la pell. Sobre la resta d’actors Lluís Marco un bravo per el monòleg de l’entrada a l’infern, Miriam Iscla el susurre de la mort del Duncan. I el Marc en la segona part amb la corona jugant amb les fitxes d’escacs( una manera figurada que el seus descendents seran reis). L’Oriol va fent el que pot. Potser es que abans de l’estrena s’esperaba molt i quan va sortir les critiques negatives i les disculpes d’en Rigola, temien el pitjor, be resumint l’obra esta be, no sens va fer pesada i tampoc ens va alarmar els nus del Joan i l’Alícia al contrari quedaven perfectes per l’escenografia final i no els van veure fora de joc com alguns deien( vaja es la meva opinió i de les que van anar)
Pel que veig monlora, en aquesta ocasió coincidim plenament, a pesar de les critiques furibundes de Salt. Potser, cal aclarir que tal com en Rigola va dir en el seu escrit de disculpa, a Girona encara no estava totalment acabada i ara al TNC l’ha acabat d’arrodonir…. sinó és així no m’ho explico.
T’agraeixo la teva anotació respecte al monòleg d’ALÍCIA PÉREZ a la segona part és extraordinari i en aquell moment es buida.
El fet de què les persones assassinades es pintin ells mateixos la cara de vermell i la “partida d’escacs” a la dreta de l’escenari, fent “jaque mate” als REIS, son dos exemples de recursos teatrals que a mi em van agradar moltíssim…. i que per oblit no vaig fer constar a la meva crònica.
En referencia als nus del JOAN i l’ALÍCIA els vaig trobar perfectes i en cap moment fora de joc….. i a mes a mes que vols que et digui, uns cossos com aquests costa de veure i és d’agrair…. que carai!!! A banda dels nus, tota l’escena dels segon acte és senzillament BRUTAL (un 5 estrelles sens dubte).
Doncs si el segon acte es brutal, gràcies a tu per valorar la meva petita aportació sobre el monòleg de la segona part de l’Alícia.. Sobre els nus, d’acord amb tu
M’alegro molt que no fessis cas de les crítiques.La veritat és que quan vaig veure que hi anaves i qué les crítiques no eren molt bones,vaig pensar……..en Miquel últimament no l’ensapega (per les últimes valoracions del teu bloc),però la veritat és que no es pot fer mai cas de les opinions dels demés ,perquè de vegades et pots perdre coses realment bones.Jo m’he trobat;darrerament hem vist obres de teatre,no gaire recomanades o gens promocionades,que han estat increïbles.
Pel que he llegit,potser vosaltres vàreu saber veure allò que molta gent no perceben.Pensó que has sabut entendre la visió que li dona el director al muntatge d’aquesta obra clàssica,en un entorn modern.La teva valoració m’agradat,i com confio molt en la vostre crítica,la majoria de vegades compartida per nosaltres,intentaré anar-hi,tot hi que tinc tots els cap de setmana a tope de teatre. La propera “La Bete”.
Les crítiques son molt sovint personalistes i de vegades son coincidents amb la teva pròpia percepció un cop vista la representació, però d’altres vegades confirma que no t’has de deixar portar i que has de tenir el teu propi criteri, i això ens ha passat amb Patria i amb MCBTH i en amdos casos en sentit contrari al que les critiques anunciaven. A mi aquesta obra em va entusiasmar, potser fins i tot mes que al Miquel en una primera impressió, per nosaltres ja duia afegides algunes garanties d’èxit com son l’Alex Rigola i els dos protagonistes principals i vam anar amb el convenciment de que les critiques llegides i las mateixes declaracions del Rigola a Temporada Alta no podien ser del tot certes. I per sort vam gaudir de valent d’un MACBTH innovador e hipnòtic que ens va entusiasmar, la segona part es una autentica lliçó de teatre en tots els aspectes. Salutacions.
D’acord amb tots vosaltres! Compte amb la crítica, no deixa de ser l’opinió d’una persona que, teòricament, té una visió general, objectiva i amb un gran bagatge cultural. Però no sempre s’acompleixen tots els requisits. I encara que sigui així, és la seva opinió i (SORTOSAMENT) l’impacte que pot ocasionar-nos tota obra de teatre, cinema literatura… a cadascú de nosaltres pot ser, diatralment, diferent. Tots tenim un bagatge propi: cultural, emocional, racional….
Personalment em costa molt, carregar-me una obra, un autor, una escenografia. Sempre, quan m’ho repenso i veig l’esforç, la il.lusió, el treball de les persones. Això si, s’ha de saber distingir entre art i pressa de pel! Però aquest NO és el cas de Rigola ni dels grans actors amb qui treballa. Hem de tenir la ment oberta, no quedar-nos aferrats a a quatre idees, deixar sortir de nosaltres mateixos la creativitat i deixar-nos sorprendre per noves propostes. Tot plegat diu molt de l’autor, del text. No tots els autors han superat la barrera del temps i poden ser adaptats de mil maneres sense veure desvirtuada la seva idea inicial.
Montse, jo no podria expressar-ho millor del que ho has fet tu….. absolutament d’acord, les critiques son sempre molt subjectives. A mi també em costa molt “carregar-me” qualsevol obra de teatre, i de fet molts amics em diuen que a mi m’agrada TOT i que valoro sempre de 3 estrelles cap a munt. Poques, molt poques vegades valorem amb 1 estrella (que vol dir que NO ens ha agradat), però alguna vegada ho hem fet, quant creiem que és com tu dius “una pressa de pel”. A Pàtria per exemple la varem valorar amb dues (per passar l’estona), però ens va doldre molt fer-ho, perquè sabem que darrera de tot existeix un projecte amb molt treball seriós de molta gent. En el cas de MCBTH, a mes a mes d’una interpretació excel·lent, està la creativitat d’un dels homes amb mes capacitat creativa a l’escena a casa nostre… Alex Rigola, que sempre ens sorprèn.
Si haig de dir, que encara que molts de nosaltres normalment preparem el que anem a veure, en aquest cas jo no ho havia fet per manca de temps i em va costar entrar en tot plegat. Crec que una bona idea, sería que en el programa de ma, sempre que es tractes d’un text clàssic amb una versió “lliure o modernitzada”, fóra bo que s’expliques l’argument bàsic de l’obra original….. i és que no tothom prepara l’obra i la majoria del public no ho fa mai.
Nosaltres creiem que de vegades la impressió que t’emportes d’una obra té a veure amb les expectatives creades segons el que has llegit i sentit. En una mateixa setmana vam anar a veure Animalario al Lliure amb moltes ganes, n’havíem llegit meravelles, i desprès, psèee… Els hi he vist coses força millors.
L’endemà vam anar al TNC a veure MCBTH, una mica resignats i espantats amb les crítiques ferotges que havia rebut. I ens va agradar. És cert que l’obra està tan condensada que qui no coneix bé la història de Macbeth es pot perdre, però això se soluciona preparant-te una mica l’obra abans d’anar-hi (no cal que tot t’ho donin mastegat), i que hi ha alguna rigolada (encara li busquem sentit al Micky Mouse amb els globus, jeje), però coincidim plenament que la segona part és brutal i que el Joan Carreras està increïble.
El millor, al final, és no anar al teatre gaire condicionat pels altres i sense prejudicis.
Benvolguda parella “viatgera”. M’alegro molt de saber que coincidim en un altre passió com és la del TEATRE. És difícil no estar influenciat per les critiques i a vegades hem comprat entrades per obres que no pensàvem anar, al veure que la critica és molt bona…. però per altra banda passa el que comenteu…. que la teva opinió és totalment contraria a la visió d’algunes critiques “professionals”.
Nosaltres la temporada passada, al mes de desembre varem anar a veure PENUMBRA d’Animalario, i ja varem tenir prou… no ens va satisfer gens. Aquesta temporada no l’hem escollit dins del nostre abonament del Lliure per aquesta raó.
En quant a MCBTH, estem d’acord, encara que no sempre prepares totes les obres que vas a veure. Jo acostum’ ho a fer-ho però aquesta vegada no havia llegit “rien de rien” i em va costar entrar-hi. Una majoria del public “teatraire” no crec que acostumi a preparar-se l’obra. Crec que a banda de la modernitat que defenso de directors com en Rigola, caldria no creure que tots els espectadors saben que van a veure, i per tant no costaria res que en el mateix programa de ma, s’inclogues una petita ressenya de l’argument.
Algunes de les coses que Rigola va posar a sobre de l’escenari, no les vaig entendre….. però això acostuma a passar si no vas a una de les trobades amb xarrada posterior a la representació on pots preguntar detalls; l’home amb la careta de Micky Mouse portant globus a la ma, tampoc la vaig pescar i em vaig quedar amb ganes de saber el seu significat, que el deu de tenir sens dubte.
Una abraçada
Jo la vax veure y també tanta critica esperaba el pitxor..pero no.. en va encantar,la segona part més y tot..Alicia increible,tots,Carreras,Iscla,MARK,LLuis Marco.Per mi una bona obra feta als temps que vivim,modernitzada y entretinguda.
Benvinguda Maria Luisa a “Voltar i Voltar”
Primer de tot gracies pel teu primer comentari. Sempre ens agrada saber que arriba cada cop a mes gent el que escrivim des d’aquest petit reco nostre.
Crec que som molts els que ens hem portat l’agradable sorpresa de veure que la critica dolenta, no coincideix amb la realitat, i per el que veig som molts teatraires que ens ha agradat aquesta proposta d’en Rigola, i evidentment amb una interpretació molt i molt bona per part dels 6 actors.
Esperem veure’t sovint per aquí, per deixar la teva opinió. Una abraçada.
Una Abrazada..y per cert,vax anar Barcelona desde Mallorca a veure Macbeth,Y SI VAL LA PENA.