Fa ja unes setmanes que va començar la temporada d’Òpera al Metropolitan de Nueva York i almenys a Barcelona tenim la sort de què la cadena Yelmo ha comprat els drets a l’estat espanyol per retransmetre en directe totes les òperes de la temporada.

Aquestes òperes son retransmeses en directe a 64 països del mon. Encara que el so dels cinemes Yelmo Icaria no tenen segurament la qualitat adient per aquestes retransmissions, és un luxe veure en Alta definició i en directe (subtitulat en castellà… de moment) les que estan considerades les millors produccions operístiques del món. A mes a mes, això ens dona l’oportunitat de retrobar-nos amb una bona colla d’amics i coneguts que hem fet al llarg d’aquets ultims anys.

El dissabte 27 d’Octubre anem al cinema Yelmo per tal d’assistir a la retransmissió en directe des del MET de l’Òpera OTELLO de Giussepe Verdi. No és una obra massa coneguda per nosaltres, encara que l’hem escoltat en alguna ocasió i revisada a casa en versions gravades en DVD. Segons els mes entesos aquesta Òpera és l’obra cabdal d’aquest compositor i segurament veient els resultats, arribem a la conclusió de què tenen una gran part de raó.

Otello és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret d’Arrigo Boito, a partir de l’obra de Shakespeare, Otel·lo. Va ser estrenada en el Teatro alla Scala de Milà, el 5 de febrer de 1887.

Otello és la penúltima òpera de Verdi, on va demostrar la seva maduresa com a artista. Junt amb Aïda, estrenada l’any 1871, i Falstaff, 1893, els crítics consideren que és una de les obres mestres del compositor. Per a aquesta obra ja Verdi havia abandonat l’estructura de divisió enàries i recitatius, aconseguint un sentit d’unitat i continuïtat en tota l’obra.

Evidentment, un dels personatges més importants de l’obra, a més d’Otel·lo i Desdèmona, és Iago, interpretat per un baríton. Una de les parts més conegudes de l’obra és el seu credo, en el segon acte. Altres parts destacables són el duet d’amor del primer acte, la cançó del salze i l’ Ave Maria, interpretades per Desdèmona en el quart acte, i tota l’escena final, de l’assassinat de Desdèmona i el suïcidi d’Otel·lo.

FALK STRUCKMANN

Els protagonistes son excepcionals, començant pel tenor JOHAN BOTHA, en el paper d’Otello, el general moro de Venecia que té una malaltia molt perillosa, la GELOSIA. Aquest cantant té una veu preciosa, però també té un greu problema i és el seu voluminós cos, que no el permet ni tan sols bellugar-se amb soltesa per l’escenari i no fa creïble el seu paper teatralment parlant; únicament pot interpretar quelcom amb els seus ulls, però amb la resta del cos, ni tan sols la cara no pot expressar cap emoció. Com deia un amic que tenia al costat, si tancaves els ulls durant la retransmissió guanyava força, perquè la veu si que té molta vàlua.

En el paper de Desdemona, (la seva esposa), interpretada per la soprano francesa RENÉE FLEMING en un dels seus millors papers operístics i la gran triomfadora de la nit, que va fer una Desdemona perfecte amb una veu esplèndida que a mi em va arribar a posar la carn de gallina en mes d’un moment. Amb el “Ave Maria” ja va ser insuperable….. i quant va acabar la representació, em van venir ganes de què comences de nou des de l’inici.

FALK STRUCKMANN i REMÈE TATUM

Un altre triomfador, segurament inesperat va estar el baix-baríton FALK STRUCKMANN en el paper del dolentíssim “Iago”, amb una veu també magnifica i una interpretació com actor teatral molt creïble. El jove tenor MICHAEL FABIANO en el paper de Cassio, va cantar prou bé, i va ressaltar per sobre de la resta a pesar de tenir un paper protagonista força curt. També cal remarcar a REMÈE TATUM en el paper d’Emilia que em va agradar força.

El director Semyon Bychkov ha estat correcte i la magnifica orquestra del MET ha sonat com sempre ens te acostumats. De totes maneres haig de tornar a repetir que no se si es culpa de la retransmissió o dels cinemes Yelmo, però la sonoritat no acaba de ser rodona.

Referent a la posada en escena i l’escenografia, no tinc una valoració tan bona. Vol ser molt “realista” però de tant que ho pretén ser, es fa farragosa, recarregada d’elements decoratius, quasi barroca i sobretot molt i molt fosca. Una manera de presentar l’òpera que a molta gent li agrada però que a mi particularment no massa ja que li treu importància a les veus i distreu força del que realment és important. El moviment dels actors tampoc em va acabar d’agradar. Una manera de presentar l’òpera molt desfasada i carrinclona.

JOHAN BOTHA i RENÉE FLEMING

La nostra valoració, a pesar del comentat en la posada en escena, és molt positiva, (****), ja que valorem la pròpia Òpera i les grans veus que va fer que la visquéssim intensa i apassionadament a pesar de veure-la en una pantalla de cinema.

________________________________________________________________

– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 18 €

( preu pagat 14 € – abonament )

________________________________________________________________