Ens agrada força la dansa, encara que hem de dir que molt mes la dansa contemporània que la clàssica.  Aquesta vetllada la teníem inclosa en el nostre abonament d’Òpera al Gran Teatre del Liceu, però segurament haguéssim comprat les entrades a banda, ja que era una ocasió única de poder veure aquesta prestigiosa companya.

El American Ballet Theatre, establert a Nova York, és una de les destacades companyies de ballet del segle XX, i és la més important dels Estats Units.

La companyia va ser originalment fundada el 1937 com el Mordkin Ballet, i després es va reorganitzar el 1940 amb el seu nou nom com Ballet Theatre, sota la direcció de Lucia Chase i Rich Pleasant. El 1956 es convertiria en l’American Ballet Theatre, i des de llavors ha conservat aquell nom. L’Òpera del Metropolitan a Nova York (el MET), és ara la residència de l’American Ballet Theatre.

El American Ballet debuta al Liceu amb un “Don Quixot”. Aquest muntatge, de 1995, conserva decorats, estructura i vestuari del de Baryshnikov. És la primera visita d’una de les principals companyies de ballet clàssic.

S’han complert dons els somnis del Gran Teatre del Liceu, que per primera vegada en la seva història acull l’American Ballet Theatre (ABT) amb un Don Quixot amb més solera de la qual cal imaginar, i l’elenc estel·lar  ha demostrat en sis sessions fins avui diumenge l’ampli i divers ventall d’individualitats que el formen: des de l’argentina Paloma Herrera, que ha estat parella de ball d’Ángel Corella a l’American Ballet durant dues dècades, o la cubana Xiomara Reis, a qui també el ballarí espanyol ha convidat a actuar amb la seva companyia, fins a la revelació made in Rússia del moment que són el matrimoni Ivan Vasiliev i Natalia Osipova …, o les últimes adquisicions de la formació nord-americana, el novaiorquès Cory Stearns i el nouvingut del Boston Ballet , James Whiteside, que substituiran al Liceu als lesionats Herman Cornejo i Marcelo Gomes.

Feia quaranta anys que no es representava el ballet complet del Quixot al teatre de la Rambla; l’usual és recrear només el gran pas de deux, un dels duos clàssics de la dansa per la vistositat i exigència propis de Marius Petipa i per la coneguda partitura de Ludwig Minkus. Mes tard va haver una posterior reconstrucció escenogràfica d’Aleksandr Gorski…. versió de la qual l’actual elenc de la companyia del Met segueix d’alguna manera bevent.

La proposta actual del director d’escena Kevin McKenzie, que data de 1995, conserva l’estructura d’aquell muntatge de Aleksandr Gorski, els seus decorats, el vestuari i probablement una mica de l’esperit de Baryshnikov.

Nosaltres varem poder gaudir de la ballarina POLINA SEMIONOVA en el paper principal femení de “Quiteria” i de CORY STEARNS com a a paper principal masculí de “Basilio”.  Semionova va estar excel·lent i va arriscar tant que va caure en mig de la representació un parell de vegades, una força espectacular.  Stearns increïble d’inici a fi va ballar com si es tractes d’un esser no humà…. amb una perfecció absoluta que en alguns moments et deixava el dubte de si podia ser veritat el que veies en directe.

Don Quixot és un ballet en quatre actes i vuit escenes, coreografia per Marius Petipa i amb música de Ludwig Minkus, que es va estrenar al Teatre Imperial de Bolxoi de Moscou en 1869. Dos anys després, Petipa i Minkus van presentar al Bolxoi de Sant Petersburg una versió allargada d’aquesta obra, especialment concebuda pel Ballet Imperial, i que tenia cinc actes i onze escenes. El ballet, situat en un entorn camperol a Castella durant el renaixement, narra el capítol dinou de la segona part de Don Quixot de La Manxa de Miguel de Cervantes.

El tsar Pere I de Rússia havia llegit el Quixot, que és una obra prou coneguda al país i que ha influit bona part dels grans escriptors russos. L’argument del Quixot de Petipa és un curt fragment de poques pàgines de la novel·la de Cervantes, que li serveix per a presentar el personatge, molt conegut a Rússia, i el seu univers, i de pas contar una història d’amor protagonitzada per un pastor. El fet de situar-lo a Castella (exotisme, quasi-orientalisme) i el món oníric i de fantasia, així com la individualitat, del Quixot són elements que agradaven molt a l’època romàntica.

ARGUMENT: El Quixot cavalca amb el seu escuder Sancho Panza per un camí al mig del camp quan es troba uns homes que fan el mateix camí, i als quals es presenta i els explica qui és i què fa. Entre els homes hi ha dos camperols que se’l creuen al peu de la lletra, i dos estudiants, que a poc a poc comencen a donar-se compte que el Quixot està desequilibrat, tot i que el respecten i admiren igualment. Els homes el conviden a un casament entre el pagès més ric del poble i una de les belles joves de la comarca i pel camí li conten la seva història: el veí d’ella estava locament enamorat, i ja des de petits la bella Quitèria i el Basili festejàven, però el pare de Quitèria la fèia casar amb el ric Camacho, que a més de ser el més ric de la comarca era jove, fort, cantava bé, ballava la dansa de les espases i era fint i tot bo en esports i en esgrima. Al Quixot li agrada Camacho només perquè sap que és bo amb l’espasa mentre que Sancho s’identifica amb Basili, i pensa que la noia ha de casar-se amb el noi que estima encara que no tingui tants diners. Un estudiant recorda l’estat lamentable de tristor i bojeria en el qual es troba ara en Basili, i apunta que la seva reacció durant casament és l’event més esperat a la vil·la, més que la festa en si mateixa. La conversa continua, i els estudiants acaben discutint sobre la importància o no de ser bo amb l’espasa, fins al punt en què s’enfronten en duel, al qual el Quixot fa de jutge. Lluiten però cap dels dos mor, i de fet acaben més amics que abans. Arriben de nit al poble, on ja es respira aire de festa i alegria.

L’endemà al matí es celebra el casament amb una festa plena de música i dansa. Éls nuvis apareixen vestits com prínceps, i de sobte apareix també en Basili amb una espasa, que interposa entre els dos nuvis i es mata travesant-se-la. Basili, moribund, demana la mà de Quitèria, com esposa, abans d’acabar de morir. Quixot argumenta que, pels segons que li queden de vida, i ja que s’ha mostrat tan valent, en Camacho podria deixar-li que mori casant-se amb la Quitèria, i que tot seguit es podria casar ell amb la vídua, que donades les circumstàncies tant és soltera que vídua. Ell accepta i ella es casa amb Basili, que ha aguantat molt bé durant tota la discussió. Quan el cura els dóna la benedicció, el Basili es posa de peus d’un salt, havia simulat que es matava per a poder casar-se amb la noia. Tots es senten enganyats però ella confirma el seu desig, i que s’ha casat amb ell perquè l’estima. Camacho, agraviat en el seu orgull, desenvaina l’espasa amb els seus homes, mentre que d’altres ho fan per Basili, estàven a punt de matar-se entre tots quan el Quixot posa pau, i convenç en Camacho que el pobre Basili no té res, que ja li pot deixar tenir aquella dona. Camacho, per mostrar la seva cavallerositat, els regala els festejos, però a la festa només es queden els rics: Basili, Quitèria i els camperols marxen per orgull a celebrar-lo a casa d’ells, mentre que el Quixot i Sancho continuen el seu camí.

Estem satisfets de poder haver assistit a aquest esdeveniment, encara que el ballet “Don Quixot” el varem trobar antiquat i fins i tot força carrincló en molts moments. L’aparició de “toreros” i “majas” espanyoles durant tota la representació no ens va ajudar massa a gaudir de l’espectacle, ja que la seva presencia ens provoca rebuig.  La musica de Ludwig Minkus, una barreja de chimp pum…chim pup, quelcom semblen a les “jotes” espanyoles i   de danses russes, tampoc ens va agradar gaire.

El segon acte, segurament el mes clàssic, amb una coreografia que recordava el “Llac dels cignes” va estar el millor de l’espectacle. El cos de ball ens va decebre una mica, ja que no varem trobar la perfecció que esperàvem de la categoria de la companya resident del MET.

Això no vol dir que no ens agrades, ja que en quant els protagonistes principals feien la seva aparició a l’escenari, la seva perfecció ens feia oblidar tota la resta.  Unes actuacions increïbles, d’alguns dels solistes millors del mon.

________________________________________________________________

– Gran Teatre del Liceu  – Preus de 137 € a 18 €

 ( preu pagat 27 € – abonament )

________________________________________________________________

Dansa de CARGOLS….