Assistim al primer de concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; ens retrobem amb un munt d’amics que teníem ganes de veure i tan sols per això paga la pena continuar estar abonats als concerts matinals dels diumenges.

Abans de començar a interpretar surt a l’escenari el director Pablo González i en un perfecte català ens fa un petit parlament de benvinguda a la nova temporada. Ell és asturià i realment amb el poc temps que porta a Catalunya, ens sorprèn amb la seva perfecta dicció…. chapeau !!!

En primer lloc tenim la interpretació d’un concert de BRAHMS i esperem molt, ja que serà interpretat per un dels pianistes considerats “millors del mon”. Es tracta de:

– Concert per a piano i orquestra núm 2 en Si bemoll major, op.83 – Johannes BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897).

L’orquestra sona de meravella i el solista realment és bo, però ens esperàvem que sé jo… i a pesar de tractar-se d’un compositor que ens entusiasma com BRAHMS, el concert arriba a fer-se una mica llarg i en alguns moments avorrit. Crec que al solista Arcadi Volodos li passa alguna cosa… li falta quelcom… potser entusiasme… aquell Clic necessari per fer del concert un moment màgic.

És potser una sensació equivocada, perquè quant als 50 minuts acaba la seva interpretació és molt aplaudit tant per el public com per l’orquestra i es veu obligat a fer un petit bis.

Ja a la segona part tenim una petita peça d’un compositor català, ja establert a Londres des de fa molts anys; es tracta de BLAI SOLER….

Nascut a Barcelona el 1977, Blai Soler va estudiar música al Conservatori de Barcelona, on es va especialitzar en violí. El 1996 es va traslladar a Londres per continuar la seva formació de violí amb Félix Andrievsky al Royal College of Music. Posteriorment va estudiar composició al Kings College de Londres, on va completar un mestratge de George Benjamin i més tard, l’any 2010 va aconseguir el seu doctorat.

Les seves composicions han estat interpretades internacionalment per reconeguts solistes, conjunts de cambra i orquestres. L’any passat la London Philarmonic Orchestra li va encarregar aquest concert.

– Plaint – Chant – Blai SOLER (Barcelona 1977) – 1a audició

Tan sols 10 minuts però molt intensos, on els protagonistes principals van estar els instruments de vent, en un crescendo imparable i espectacular; és musica contemporània i per tant escoltar per primer cop la peça té la seva dificultat… també és difícilment comparable amb un Brahms… però no tant amb un Xostakóvitx, que a la seva època tampoc va ser massa estimat, precisament per ser trencador en tot el que s’havia escoltat fins el moment.

A mi em va entusiasmar i fins i tot al finalitzar no vaig poder refrenar-me en fer un “BRAVO” que sembla no va ser massa compres pels veïns del meu voltant.

Com ultima peça del concert, varem poder gaudir amb una gran massa orquestral de la Simfonia núm 1 en Fa menor, op. 10 de Dmitri XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – 1975). Una delícia de música on Xostakóvitx va començar a ensenyar el que seria un dels trencaments de la musica fins a les hores escoltades.

Absolutament magistral musicalment parlant com en la seva interpretació per part de l’OBC dirigida pel seu director titular Pablo González.

Valoracions de “Voltar i Voltar”:

– Concert per a piano i orquestra núm 2 – Johannes BRAHMS (7/10)

– Plaint – Chant – Blai SOLER (8/10)

– Simfonia núm 1 en Fa menor de Dmitri XOSTAKÓVITX (8/10)

______________________________________________________________

– L’Auditori – Preu 50 € – (preu pagat abonament 24 € )

_______________________________________________________________