Girona és una ciutat que ens encanta per la seva mida, per la seva increïble activitat cultural i pel seu casc antic, un dels mes macos de tot Catalunya. Encara que nosaltres som “pixapins” de mena, una segona opció per viure seria sense cap tipus de dubtes, aquesta ciutat.

Aprofitant que teníem reserva per sopar al “Celler de Can Roca”, varem mirar per Internet la possibilitat d’assistir a alguna activitat cultural que ens vingues de gust i l’Imma va trobar per diumenge al mati, una visita guiada per la ciutat, amb la perspectiva de visitar els llocs on havien existit refugis antiaeris de la guerra civil espanyola. No ens ho varem pensar gaire estona i varem fer la reserva.

Diumenge es va aixecar un dia assolellat, varem tenir molta sort dons, desprès d’un dissabte força plujós en què passejar per Girona sota el paraigua era agradable, però tan sols una estona. A dos quarts de 11 del mati, mitja hora abans de l’hora prevista ja estàvem al Museu d’Història de la ciutat al costat mateix de la catedral.

Fem un tomb pel museu que ja coneixem d’altres vegades tot esperant que comenci la visita guiada.

 

A les 11 en punt, es va presentar la persona que seria el nostre guia, en Jaume Prat, un “historiador d’espardenya”, com ell en broma es fa anomenar; varem quedar meravellats per la passió que transmet en la seva feina i el primer que va fer és disculpar-se perquè no podia complir amb la seva promesa de visitar per dins el refugi antiaeri sota la plaça Poeta Marquina, prohibit tan sols unes hores abans per l’ajuntament de Girona, argumentant que el citat refugi avui per avui, no té les mides de seguretat que requereix per visitar-lo en grup.

Una persona afable, amb una vitalitat increïble que ens va fer “viure” la visita, en alguns moments com si estiguéssim vivint en realitat l’angoixa dels gironins al escoltar els bombardejos des d’aquests refugis, molts d’ells improvisats.

Durant els tres anys de la Guerra Civil (1936-1939) es van projectar i construir diversos refugis antiaeris i altres elements de defensa passiva que van posar en marxa l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la ciutadania per tal de protegir-se dels atacs aeris.

Varem recórrer una part del casc antic, començar als peus de l’escala de la Catedral, on se’ns va explicar que la mateixa Catedral es va fer servir per la ciutadania com a refugi en part per la solidesa de l’edifici i en part per la creença de què “Deu” protegiria les persones dins del seu interior; increïblement va caure una sola bomba a sobre de la Catedral que va travessar la bóveda i va caure sobre les lapides del centre de la nau, però no va esclatar Encara avui es pot veure la lapida escardada. Sota la Catedral, una nau també es va fer servir com a Refugi d’una escola, on avui esta el convent del Cor de Maria.

També a les escales de l’església de Sant Feliu, es van refugiar els habitants del barri… varem buidar la sorra sota les escales… i varen crear un espai prou segur sota la creença dels habitants de l’època. Una part força interessant va ser el recorregut del carrer de les Bellesteries, avui plena de botigues on al fons, tocant a la muralla encara es poden veure petites coves o inclús nínxols excavats pels habitants de cada casa, per tal de refugiar-se sota la mateixa muralla.

Varem sortir del casc antic, tot travessant el riu pel pont de Sant Agustí fins la Plaça de la Independència on va haver també un refugi sota la mateixa plaça, que en realitat eren uns WC públics de recent construcció en aquell moment. Varem poder veure fotografies de les barricades situades als porxos de la mateixa plaça.

Varem arribar al carrer de l’Hortes, on encara es conserva un dels refugis mes grans de la ciutat, avui en dia inaccessible… l’accés conegut es troba sota l’edifici davant mateix del Hotel “Ciutat de Girona”….. i també varem poder veure fotografies aconseguides fa uns anys pel mateix Jaume Prat, en una investigació, on realitzant a ma un forat a terra i ficant una petita càmera fotogràfica les va poder fer.

Tot passant per la Plaça Marquès de Camps “l’Havana petita” amb alguns exemples d’edificis modernistes, varem arribar a la Plaça Poeta Marquina, on vam “trepitjar” el refugi “promès”, situat sota un parc infantil… però que no vam visitar per prohibició expresa de l’ajuntament. També en Jaume ens va mostrar fotografies d’una visita anterior en la que si es va poder entrar. Varem rebre la “promesa” de què si en un futur fos possible entrar-hi, nosaltres seriem uns del primers en tenir aquest privilegi.

Mes endavant vam parar davant de l’actual “casa de Cultura”, on abans estava la Casa de la Caritat, on les dones que tenien criatures i no les podien mantenir, les deixaven en un torn i a l’hospici es feien càrrec….. existeixen histories de persones encara avui en dia vives que van viure dins d’aquesta institució, …. histories que esgarrifen.

Per finalitzar, ara si, varem poder visitar el “refugi antiaeri del jardí de la Infància” sota una gran plaça a l’altre banda del riu; un refugi molt gran i compartimentat per moltes habitacions i passadissos.

Aquest refugi es va construir l’any 1938. És de tipus cel·lular. Consta de dues entrades, connectades a través d’un passadís. Té una superfície de 584,67 m² construïts, dels quals 357,86 m² són útils (passadís i escales inclosos) per tal de donar protecció a més de 700 persones. Aquest va ser l’únic refugi de la ciutat que disposava de llum elèctrica.

Varem tenir la sort de poder “viure” de forma virtual, amb les llums apagades… de la simulació d’un atac d’avions alemanys d’una durada aproximada d’uns 4 minuts…. on sentíem els xiulets del soroll de les bombes com anaven caient abans d’esclatar… el soroll dels avions per sobre nostre i les explosions.

Esgarrifant de debò, però segurament necessari per tenir molt clar els horrors d’una guerra que mai mes hauria de repetir-se a casa nostra.

Us recomano visitar la pagina web del museu d’Història de la ciutat de Girona, on podreu veure les properes visites guiades. Realment paga la pena.

Us deixo per tant un enllaç amb la web del museu, on podreu veure les properes visites…

http://www.girona.cat/museuciutat/cat/ i tambè a un PDF esplicatiu dels refugis.