Feia molts mesos que teníem ganes de poder anar a fer un àpat (de fet un gran àpat) a aquest restaurant que actualment té 3 estrelles Michelin i que està considerat el segon restaurant millor del món, despres del NOMA a Copenhaguen (Dinamarca). Molts entesos el veuen com l’hereu del BULLI, desprès del seu incomprensible tancament.
Els germans Roca
Vaig intentar reservar per l’aniversari de l’Imma i estava complert, desprès varem pensar pel dia que jo feia 60 anys, però res de res… i al final l’Imma va aconseguir-ho i em va fer l’obsequi de celebrar el meu sant al CELLER DE CAN ROCA, dia que va trobar un forat per sopar, encara que hauria preferit per dinar… però com sempre no va poder ser.
…
…
Per tant aquest dissabte passat, 29 de Setembre, San MIQUEL, varem anar amb el cotxe fins a Girona en un dia extremadament plujós, però com havíem reservat hotel (impossible tornar a Barcelona desprès d’un sopar pantagruèlic com aquest i mig bufes), a les 12 del migdia ja estem caminant sota els paraigües pels carrers del casc antic de GIRONA.
El Celler de Can Roca esta especialitzat en cuina tradicional catalana. El restaurant el porten els tres germans Roca, Joan Roca i Fontané, Josep (Pitu) i Jordi, que s’encarreguen respectivament dels plats, vins (sommelier) i de les postres. La capacitat de la sala és de 45 persones repartides en 12 taules en un menjador de 80 m2. La cuina fa 210 m2 i el celler, de 250 m2, té més de 40.000 ampolles d’unes 1.600 referències.
L’estil de cuina és el dit “tecno-emocional”, emocional perquè busquen recuperar aromes i gustos perduts a la memòria del comensal i a través de l’inconscient (com quan escoltem una vella cançó) ens recorden vivències personals passades. Això seguint les tècniques culinàries tradicionals però també de noves, si aquestes permeten afegir millores, sobretot pel que fa a una acurada presentació dels plats.
A 2/4 de nou sortim de l’hotel i com ja no plovia, anem caminant des del casc antic fins al restaurant que està situat en un barri no massa cèntric de la ciutat. Abans de les nou del vespre ja estem asseguts a una de les 12 taules i amb moltes, moltes ganes de gaudir d’una experiència única.
El local ens agrada, encara que de nit no es pot apreciar la lluminositat que de ben segur està assegurada per les parets de vidre que envolten tot. Hem dinat poquet… per tal d’intentar menjar el maxim possible del Menú mes extens dels 2 que ofereixen. També per segon cop a la nostra vida demanem el “maridatge de vins” es a dir beure el vi adequat per cada plat, segons el sommelier del restaurant… una experiència, que recomano proveu, si heu de celebrar quelcom important; encareix força l’àpat però converteix la vetllada en quelcom difícil d’oblidar.
Els vins que varen acompanyar cada plat i per ordre van ser aquets :
….i el Menú seleccionat aquest :
Us deixem una serie de fotografies que estan fetes amb el mòbil, sense massa qualitat… però és perquè os podeu fer una idea.
Olives caramel.litzades
Musclos amb escabetx
Calamars a la romana
Bombons de tòfana Brioixos de tòfona
Menjar el món: Mexic, Perù, Tailàndia, Marroc i Japó
Ostra amb la perla negre…
Blat verd amb sardina fumada….
“Olivada” Gaspatxo d’olives negres… Comtessa d’esparrecs blancs i tòfona
Tota la gamba….. per mi el millor plat Besuc de la piga, yuzu i tàperes
Bacallà en brandada… Blanqueta de garrí ibèric …
Roger cuit a baixa temperatura… Lletons i ventresca de xai…..
Fetge de tudó amb ceba… Crema de xarop d’auró, pera….
Poma de fires …. les restes de Milfulls de moca…
…i és que tenia tan bona pinta que no ens varem adonar de fer la foto abans…. jejeje
…. i per finalitzar i com a sorpresa el carro de xocolates, tòfones i molts mes cosetes… per tal d’acompanyar el cafè.
Amb tota seguretat ha estat el Menú mes car que mai a la vida hem pagat (molt mes que el Bulli)…. be jo de fet no haig de saber el preu perquè ha estat un increïble regal de l’Imma. … i com sabeu els regals no tenen preu. Tal i com estan les coses, no crec que d’ara en endavant ens ho podem permetre mes cops…. però això si, podem dir que hem sopat al segon restaurant millor del món.
El resultat ha estat extraordinari tant en els plats cuinats com en els vins. Pel que fa a les postres, encara que molt bones, creiem que no han estat a l’alçada de les expectatives.
Ara per ara, en Ferran Adrià continua de llarg en el pòdium del que nosaltres hem tastat.
Ostres, ara sí que feu molta, molta enveja. Nosaltres encara no hi hem pogut anar. Totalment d’acord que quan vas a un lloc així, com que la despesa ja se surt de mare, val molt la pena fer un esforç més i agafar el maridatge de vins. Quan ho hem fet l’experiència no té res a veure.
Ara, jo preferiria que els menús no fossin tan extensos i potser els podrien ajustar una mica més de preu. Jo sempre acabo sortint d’aquests restaurants trobant-me malament, sobretot si és a l’hora de sopar. Clar que podria menjar menys, però mira m’han educat en el “no es pot deixar res al plat” i menys si és tan bo. 🙂
Nosaltres també pensàvem que sortiríem enfarfegats i la veritat és que no va ser així…. un pel contens… però tampoc massa; això si…. caminant cap l’hotel a la 1 de la matinada perquè ens toques la fresqueta…. i desprès un Almax a les 4 de la matinada.
El que tu dius és possible en el Celler de Can Roca, ja que existeixen 2 Menús, un una mica mes reduit i 30 euros mes econòmic… però per un cop que vas !!!
De totes maneres tens mes de 3 hores, (quasi 4) per menjar relativament a poc a poc i assaborint cada una de les exquisideses que cuinen per tu. Per mi això és un ART, com qui pinta un bon quadre o realitzar una composició musical extraordinària……. i evidentment també ho considero CULTURA, cultura cara, perquè no pot donar-se qualitat, cuinant al moment precis i amb un exercit de cuiners i cambres que treballin per poc mes de 40 comensals. Això té un preu….. i jo la comparo a una Òpera que és l’espectacle TOTAL, en el que intervenen multitud d’arts alhora.
I tant que és un art aquest tipus de cuina! En això no hi ha discussió!
No tinc paraules…Bon profit, per molts anys i espero algun dia compartir experiència.
Gracies Joaquim. Potser per celebrar el dia que aconseguim l’estat propi, podria ser una ocasió en la que hauríem de tornar a fer l’esforç econòmic. Abans ho tenim força pelut.
Sí senyor, això és celebrar les coses com cal.
Ja m´agradaria anar-hi. Valorem aquesta cuina tecno-emocional, m´imagino que alguna vegada anírem al Celler de Can Roca. De moment em conformo amb el bonic reportatge que n´heu fet.
A l´antic restaurat del celler hi ha el restaurant de la mare, fan un menú els dies laborables que val molt la pena, cuina de cada dia.
Té molt mèrit el que han aconseguit els germans Roca Fontané, tot aquest èxit és riquesa i reconeixement per la ciutat de Girona.
Gràcies
Gracies Imma pel teu comentari en el que valores el nostre petit “reportatge”.
Sabem de l’existència de l’antic restaurant on treballa la mare amb cuina tradicional i en tenim ganes de provar-ho… però treballem i els dies laborables de moment no podem apropar-nos… ja arribarà el dia.
La ciutat de Girona ens encanta i seria per nosaltres una segona opció per viure. Evidentment els germans Roca han aconseguit portar el nom de la ciutat de Girona arreu del món.
Una abraçada
En això de Girona com a segona opció per viure, coincidim, jo sempre he dit que m’agradaria viure-hi. Ara, no sé si ens trobaríem al Celler de Can Roca, no per falta de ganes d’anar-hi sinó perquè la guardiola no és prou plena. Quin festival de colors, olors i sabors. I una altra cosa que m’agradaria és veure la cuina en acció, ha de ser molt interessant!.
Encara que ahir ens vam veure al Liceu i avui sortirem plegats… et dona la benvinguda a “Voltar i Voltar”, ja que crec és la primera vegada que deixes un comentari i evidentment en un apunt que té relació amb la cuina, una de les teves passions.
A veure si en Josep es llegeix el teu comentari i et dona una sorpresa i ben aviat pots tastar la cuina dels germans Roca. Per molt car que sigui, és gairebé un “sacrilegi” no haver intentar anar al que esta considerat el segón restaurant millor del mon.
A la Cuina del Celler no em van convidar a entrar, però al Bulli era una tradició fer-ho i realment és tot un espectacle. Jo suposo que si ho demanes no tindran cap problema i mes si s’ assabenten de què tens un magnific Bloc de Cuina.
http://elcafedenit.blogspot.com.es
Fins dins d’una estona
29/4/2013
Avui si que s’en pot dir que va anar a menjar al MILLOR RESTAURANT DEL MÓN !!!!!!!!!!!!!!
NOTICIA A TV3
Gastronomia
El Celler de Can Roca, escollit el millor restaurant del món per primer cop
Els germans Roca han aconseguit desbancar el Noma de Copenhagen al capdavant de la llista dels 50 millors restaurants del món de la revista ‘Restaurant Magazine’
El Celler de Can Roca és el millor restaurant del món, segons la revista anglesa ‘Restaurant Magazine’. Els tres germans Roca, que assisteixen ara mateix a la cerimònia del lliurament de les distincions juntament amb les seves parelles, es confessen eufòrics i contents. “Donar-nos el premi a nosaltres també és fer un reconeixement als restaurants familiars, a les escoles d’hostaleries, perquè tots tres ens hi hem format, i sobretot vol dir situar al mapa el nostre país, Catalunya”, diu el Josep, el germà sommelier.
TOT PLE FINS EL 2014 !!!!!!!!!!!!!!!!
Un altre restaurant que passejarà el nom de Catalunya a reu del món.
Ahir em plan de broma li comentava a l’Imma… haurem d’anar al NOMA de Copenhaguen… però ens sortirà una mica car. A la poca estona es vam assabentar de què el premi al millor restaurant del mon li havia correspost al CELLER de CAN ROCA i ens varem alegrar moltíssim.
Podem dir que els Voltaires ja hem menjat a dos restaurants millors del món, al BULLI i al CELLER de CAN ROCA, i això sense “voltar” massa, ja que un d’ells el tenim a “tocar” i l’altre malauradament el “teníem” també a casa nostra.
Els que vulguin provar-ho ja es poden afanyar en reservar encara que sigui per l’any 2014, ja que ben aviat serà imposable.
UNA ALEGRIA IMMENSA !!!
EL SOMNI de Francesc Aleu i EL CELLER DE CAN ROCA
Una òpera en dotze plats, un banquet en dotze actes
A l´ARTS SANTA MÒNICA. Ens ha agradat i interessat aquesta proposta dels germans Roca i companyia.
A veure què us sembla…
He seguit amb molt interés aquesta experiència reservada tan sols per 12 comensals escollits, però encara no m’he pogut apropar a Arts Santa Mònica.
Intentaré apropar-me aquest cap de setmana, no sigui cosa que m’ho perdi al final. Gràcies per recordar-ho.