– Cinema – THE DEEP BLUE SEA (****) – Cinemes Renoir Floridablanca – 23/09/2012

Aquesta pel.licula la varen estrenar a Barcelona dins del Festival de Cinema d’Autor al mes de maig 2012. Nosaltres varem escollir 9 pel.licules dins del que ens permet el nostre horari laboral. Malauradament aquesta ens la varem perdre.

Ahir un comentari d’en Pere de Girona, que ens recomanava la seva visió, va fer que a la poca estona compréssim per Internet les entrades per el mateix dia a la tarda als cinemes Renoir, per veure-la en V.O.E.

Tenim molt mes aprop els Verdi, però no ens agrada que les butaques no siguin numerades i això ens obliga a sortir força estona abans i a mes a mes, desprès fer cua a peu dret per situar-nos en una bona localitat.

Hester Collyer (Rachel Weisz) és una dona de classe alta que viu en una situació privilegiada del braç de Sir William (Simon Russell Beale), un jutge del Tribunal Suprem. Així que ningú entén per què, de sobte, abandona el seu còmode estatus per escapolir-se amb un ex pilot de les forces aèries (Tom Hiddleston). L’explicació rau en la passió i l’amor, dos conceptes que fins ara havien passat desapercebuts per a ella.

El conegut director Terence Davies signa aquesta personalíssima pel·lícula adaptada de l’obra de Terece Rattigan que el mateix Davies ha fet guió i adaptat a la gran pantalla. El film va competir en la 59 edició del Festival Internancional de Cinema de Sant Sebastià, aixecant extremadament dispars reaccions entre el seu públic, així com de la crítica.

Protagonitzada per una radiant Rachel Weisz que aconsegueix que gairebé entenguem aquesta febril forma d’actuar i entrega en la que és la seva millor interpretació en molts anys.

Absolutament teatral en la posada en escena, amb una estupendíssima fotografia de Florian Hoffmeister, que es recolza moltíssim en un joc de llums basat en elements naturals, sense artificis, com l’ús d’espelmes per il·luminar zones específiques i no tot el pla, i sobretot, una direcció ajustadíssima de Davies, que encara demostra saber com moure la càmera. Per al record, instants com el flashback del túnel i alguns plànols llargs que demostren que la imatge, sense diàlegs, pot transmetre tant com la paraula.

Un exemple de la arrel teatral…és el obrir i tancar cortines, un cop i un altre en tota la projecció, i sempre les mateixes… denota molt clarament que el director ha volgut deixar clara la seva procedència Teatral.

La resta de personatges envolten amb eficàcia la narració amb un Tom Hiddleston (el jove amant) i un esplèndid Simon Russel Beale en el paper del seu marit.

És molt difícil explicar la naturalesa de l’amor, i menys encara quant cadascú té el seu propi concepte d’una cosa tan profunda, complexe i subjectiva.

És equilibri, pau i tranquil·litat?       És una tempesta de la qual no es pot escapar?      És sacrifici?     És risc?     És altruisme?

Trobar la resposta a aquesta pregunta és una recerca que l’ésser humà persegueix durant tota la seva vida, una resposta única i personal que per alguns és dolça com una gota daurada de mel i per altres una realitat amarga com la fel, ja que l’amor sempre no és sinònim de felicitat. La pregunta és, si l’amor és com un profund mar blau, et deixaries arrossegar per la marea encara que acabes inunda’n-te i arribes a ofegar-te ?

Aquesta pel.licula tampoc t’ho aclarirà, però et mostra clarament diferents tipus de amor molt clarament definits, l’amor del marit… un amor honest e infinit però al que li manca la passió,…. l’amor passional de la protagonista que transforma aquesta passió en amor absolut cap el seu amant… però l’amor d’ella (que no d’ell), es tan gran…. tant, que arriba a ofegar a la persona estimada que no tindrà mes remei que fugir per viure la seva pròpia vida.

No és un cinema per tothom, es lent… i moltes vegades sense paraules… amb fotografia volgudament fosca i a vegades freda… però a nosaltres ens va encantar … segurament perquè la forma de fer aquest cinema te la base molt teatral.

________________________________________________________________

– Cinemes Renoir Floridablanca – Preu 9 €   – ( preu pagat  9 € )

________________________________________________________________

6 pensaments sobre “– Cinema – THE DEEP BLUE SEA (****) – Cinemes Renoir Floridablanca – 23/09/2012

    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Llavors …a nosaltres ens agrada que t’hagi agradat la crònica. L’amor es el millor de la vida però mantenir-lo viu te la seva dificultat. Moltes vegades confonem l’amor en “voler sentir-se estimat” i crec que no és ben be aixó.

      M'agrada

      Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      El treball de Terence Davies amb la musica de la pel.licula es basa en dos concerts:

      el concert per a violi, op. 14 de Samuel Barber, que sone diverses vegades al llarg de la pel.licula.

      Si tens Spotify pots escoltar-ho en aquest enllaç

      …i també en el concert per a piano n. 2 de Rachmaninov

      Son musiques realment precioses.

      M'agrada

      Respon

Respon a pere Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.